24
de març
del
2023
Actualitzat
a les
17:11h
Campdevànol va viure uns dies tràgics cap al final de la Guerra Civil. L'aviació del bàndol franquista va bombardejar aquesta localitat el 23 i 27 de gener i el 2 de febrer del 1939, essent el 27 de gener el més sagnant amb un balanç de 26 o 27 persones mortes. El darrer dia n'hi hauria hagut un o dos més. Malgrat l'impacte, molt poques persones ho recorden. Una jornada de memòria històrica que es farà aquest cap de setmana vol donar a conèixer aquells fets basant-se en 5 testimonis que ho van viure i que han recollit en un documental que es projectarà aquest dissabte.
Mai és tard per recuperar la memòria històrica. Però el temps és un factor que hi juga en contra, tal com admet Ruth Espuny, periodista i tècnica de comunicació de l'Ajuntament de Campdevànol. Juntament amb el periodista Jordi Altesa han fet un documental de trenta minuts, Quan les bombes callen', per explicar els bombardeigs del 1939. "Les bombes van caure als carres del voltant del passeig de Can Branques i sobretot als dos ponts, al nou i al vell", detalla Espuny.
Durant el procés d'investigació van adonar-se que aquells fets no apareixien als arxius ni als llibres. "Va ser un dia abans de la caiguda de Barcelona i potser la notícia estava centrada allà", detalla la periodista. És per això que la recerca es va focalitzar en intentar trobar persones que ho recordessin.
"Vam trobar quatre dones i un home que ho van viure en primera persona i els hem entrevistat", explica. El seu testimoni queda recollit al documental i aporta informació de gran valor. "Viure una guerra ha de ser duríssim i recorden exactament els minuts i les hores del que feien, sabien on eren, on es van amagar, ho tenen tot gravat a la memòria", afegeix. Tenien entre 7 i 13 anys, El que no han volgut a entrar a valorar cap d'ells, però, és per què fins avui no s'havia narrat amb tanta claredat.
L'alcaldessa de Campdevànol, Dolors Costa, admet que "desconeixien que hi hagués una fossa allà" i la majoria de veïns tampoc sabien res dels bombardeigs. Creu que es fa un pas important amb aquestes primeres jornades. "La història no ha de quedar mai en l'oblit", afirma l'alcaldessa, perquè configuren la identitat d'un poble.
Una idea que comparteix Lluís Bassaganya, comissari de l'exposició que es pot veure a partir d'aquest divendres al Centre Cívic. "És una petita selecció del que es pot veure a Camprodon (A cal Marquès) sobre la Retirada i el visitant podrà veure què va passar al Ripollès, l'últim reducte que va quedar a Catalunya sota el domini republicà i per on van passar 100.000 persones amb unes condicions molt dures, abandonant molt de material", remarca. Uns objectes quotidians, com ara llaunes de menjar dels soldats, manetes de maletes i també armes, que es poden veure a l'exposició, juntament amb tres bombes, dues de grans dimensions d'aviació, entre altres objectes recuperats.
Per Bassaganya, que Campdevànol doni a conèixer aquells fets tan tràgics és un pas important que, ben segur, diu, permetrà recollir encara més informació del que es coneix ara. Per il·lustrar les dificultats que hi ha en la recerca, aporta l'exemple de la documentació de l'aviació d'aquella època. "Posa que aquell dia van bombardejar a Ripoll i a Ribes, segurament un error dels mateixos soldats des de l'avió", destaca. És per això que els testimonis són la clau 85 anys després. La mostra s'acompanya d'una visita guiada el dissabte al matí pels escenaris del bombardeig.
Mai és tard per recuperar la memòria històrica. Però el temps és un factor que hi juga en contra, tal com admet Ruth Espuny, periodista i tècnica de comunicació de l'Ajuntament de Campdevànol. Juntament amb el periodista Jordi Altesa han fet un documental de trenta minuts, Quan les bombes callen', per explicar els bombardeigs del 1939. "Les bombes van caure als carres del voltant del passeig de Can Branques i sobretot als dos ponts, al nou i al vell", detalla Espuny.
Durant el procés d'investigació van adonar-se que aquells fets no apareixien als arxius ni als llibres. "Va ser un dia abans de la caiguda de Barcelona i potser la notícia estava centrada allà", detalla la periodista. És per això que la recerca es va focalitzar en intentar trobar persones que ho recordessin.
Ruth Espuny assenyala un dels punts on van caure les bombes Foto: Lourdes Casademont / ACN
"Vam trobar quatre dones i un home que ho van viure en primera persona i els hem entrevistat", explica. El seu testimoni queda recollit al documental i aporta informació de gran valor. "Viure una guerra ha de ser duríssim i recorden exactament els minuts i les hores del que feien, sabien on eren, on es van amagar, ho tenen tot gravat a la memòria", afegeix. Tenien entre 7 i 13 anys, El que no han volgut a entrar a valorar cap d'ells, però, és per què fins avui no s'havia narrat amb tanta claredat.
La necessitat de recordar el pare mort, punt de partida
La primera dona que va donar-los a conèixer aquells fets va ser Cecília Clota de 98 anys, que també apareix al documental. Tenia 13 anys i recorda perfectament com les bombes de l'aviació van matar-li el pare. "Ella sempre havia demanat algun acte de reconeixement", recorda Espuny, i de fet va ser ella qui va donar la pista per localitzar a una zona de l'actual cementiri la fossa comuna on hi ha enterrades una trentena de persones, entre elles, el pare de Cecília Clota. Aquest diumenge es farà un acte de reconeixement a les víctimes amb la presència del director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragonesa, i familiars.L'alcaldessa de Campdevànol, Dolors Costa, admet que "desconeixien que hi hagués una fossa allà" i la majoria de veïns tampoc sabien res dels bombardeigs. Creu que es fa un pas important amb aquestes primeres jornades. "La història no ha de quedar mai en l'oblit", afirma l'alcaldessa, perquè configuren la identitat d'un poble.
Una idea que comparteix Lluís Bassaganya, comissari de l'exposició que es pot veure a partir d'aquest divendres al Centre Cívic. "És una petita selecció del que es pot veure a Camprodon (A cal Marquès) sobre la Retirada i el visitant podrà veure què va passar al Ripollès, l'últim reducte que va quedar a Catalunya sota el domini republicà i per on van passar 100.000 persones amb unes condicions molt dures, abandonant molt de material", remarca. Uns objectes quotidians, com ara llaunes de menjar dels soldats, manetes de maletes i també armes, que es poden veure a l'exposició, juntament amb tres bombes, dues de grans dimensions d'aviació, entre altres objectes recuperats.
Per Bassaganya, que Campdevànol doni a conèixer aquells fets tan tràgics és un pas important que, ben segur, diu, permetrà recollir encara més informació del que es coneix ara. Per il·lustrar les dificultats que hi ha en la recerca, aporta l'exemple de la documentació de l'aviació d'aquella època. "Posa que aquell dia van bombardejar a Ripoll i a Ribes, segurament un error dels mateixos soldats des de l'avió", destaca. És per això que els testimonis són la clau 85 anys després. La mostra s'acompanya d'una visita guiada el dissabte al matí pels escenaris del bombardeig.