20
de març
del
2023
Actualitzat
a les
16:09h
El Fòrum comarcal de l'Associació catalana de municipis i comarques (ACM), presidit per Joaquim Colomer, ha conclòs mitjançant un estudi que els consells comarcals i el Consell General d'Aran pateixen un infrafinançament evident per prestar els serveis propis i els que se'ls hi ha delegat. També evidencia les dificultats per garantir l'activitat estructural del consell i les despeses indirectes de la prestació de serveis delegats pel Govern o pels ajuntaments.
En aquest sentit, Colomer, també president del Consell Comarcal del Ripollès, ha posat de manifest durant la darrera sessió del Consell d'alcaldes i alcaldesses del Ripollès aquest clam, que defineix com a "unànime de tots els consells comarcals". "Demanem un millor finançament per a cadascun d'ells", ha afirmat davant dels batlles reunits la setmana passada a Setcases.
Per tot plegat, els alcaldes han aprovat per unanimitat una moció impulsada pel Fòrum comarcal de l'ACM per traslladar aquesta petició al govern de la Generalitat de Catalunya. Un text que també se sotmetrà a votació a tots els consells comarcals i al Consell General d'Aran.
Una altra petició que recull la moció és que els consells comarcals puguin participar directament en els tributs de l'Estat i de la Generalitat. Paral·lelament, se sol·licita que els consells comarcals puguin ser beneficiaris de totes les convocatòries de fons europeus, per garantir que els municipis amb menys recursos i menys població puguin accedir de manera conjunta a aquest tipus de finançament.
Els consells comarcals són, amb els ajuntaments, l'administració pública més propera a la ciutadania, la primera supramunicipal, i una de les administracions més afectades per la crisi econòmica dels darrers anys, la pandèmia, i ara també la crisi energètica i de preus. Tot això se suma al fet que, des que es van crear, han patit un dèficit estructural de finançament. A més, al llarg de la història, se'ls hi ha anat delegant l'execució de més serveis, però les forma jurídiques utilitzades hi afegeixen precarietat, perquè no permeten garantir la consolidació i la continuïtat dels serveis que presta mitjançant un finançament adequat.
En aquest sentit, Colomer, també president del Consell Comarcal del Ripollès, ha posat de manifest durant la darrera sessió del Consell d'alcaldes i alcaldesses del Ripollès aquest clam, que defineix com a "unànime de tots els consells comarcals". "Demanem un millor finançament per a cadascun d'ells", ha afirmat davant dels batlles reunits la setmana passada a Setcases.
Per tot plegat, els alcaldes han aprovat per unanimitat una moció impulsada pel Fòrum comarcal de l'ACM per traslladar aquesta petició al govern de la Generalitat de Catalunya. Un text que també se sotmetrà a votació a tots els consells comarcals i al Consell General d'Aran.
Més finançament amb un fons complementari i participació als tributs estatals
Les demandes que recull inclouen instar el govern de la Generalitat de Catalunya perquè, mentre no s'aprovi la llei de governs i finances locals, es creï un fons complementari al Fons de Cooperació Local, que doti de suficiència financera els consells comarcals per a garantir la continuïtat dels serveis que presta. Així mateix, es demana que revisi el finançament i el marc jurídic dels encàrrecs que la Generalitat i els ajuntaments fan als consells per donar-los més seguretat jurídica i es cobreixin les despeses indirectes que se'n deriven.Una altra petició que recull la moció és que els consells comarcals puguin participar directament en els tributs de l'Estat i de la Generalitat. Paral·lelament, se sol·licita que els consells comarcals puguin ser beneficiaris de totes les convocatòries de fons europeus, per garantir que els municipis amb menys recursos i menys població puguin accedir de manera conjunta a aquest tipus de finançament.
Els consells comarcals són, amb els ajuntaments, l'administració pública més propera a la ciutadania, la primera supramunicipal, i una de les administracions més afectades per la crisi econòmica dels darrers anys, la pandèmia, i ara també la crisi energètica i de preus. Tot això se suma al fet que, des que es van crear, han patit un dèficit estructural de finançament. A més, al llarg de la història, se'ls hi ha anat delegant l'execució de més serveis, però les forma jurídiques utilitzades hi afegeixen precarietat, perquè no permeten garantir la consolidació i la continuïtat dels serveis que presta mitjançant un finançament adequat.