13
de febrer
del
2023
Actualitzat
a les
12:54h
Lluís Garcia, de 20 anys i veí de Ripoll, aconseguirà ben aviat complir el seu propòsit: retornar a Sant Bartomeu de Llaés la marededeu romànica. Datada a mitjan segle XIII, es trobava a l'església de l'antic recinte del castell de Llaés, una zona rural que pertany a Ripoll, fins que el 1916 el Museu Episcopal de Vic la va comprar als propietaris per 95 pessetes.
"Sabíem molt poc d'aquesta marededeu", admet Garcia. Li han explicat que l'església es va cremar durant la Guerra Civil i tota la imatgeria que hi havia dins. "Sort que se la van endur perquè si no, no tindria res per fer-ne una còpia", admet. "A nivell cultural i de país, és important que una marededeu torni al seu origen i més en un lloc apartat, en un entorn rural", afegeix.
Actualment, està cursant la carrera d'Humanitats i els matins treballa en un taller de fusteria. De fet, ja fa un temps que experimenta amb l'escultura. Fins ara havia fet una Mare de Déu de Núria de fusta i un bust de Sant Eudald queDéu de Llaés va venir-li a proposta dels masovers del castell i, amb el suport de la parròquia, va rebre l'encàrrec oficial de fer-ne una rèplica l'agost passat, durant la festa major.
Passat l'estiu, va fer una visita al Museu Episcopal de Vic equipat amb un paper, un boli i un metro per prendre mides a l'original i també fotografiar-la. "Es van sorprendre una mica", explica amb un somriure. "El primer que vaig veure és que estava molt malmesa, no tenia dits i hi havia molt poca policromia", detalla. Per poder-la fer amb el màxim d'esplendor, es va inspirar amb altres marededeus de la zona i n'ha refet alguns elements, com ara les mans de les dues figures que les ha fet de fusta, mentre que la resta està fet de guix. També tenia clar que utilitzaria colors "llampants i daurats" com es feia durant el romànic. Es creu que l'original es va crear des del conegut taller de Ripoll, d'on provenen també altres marededeus d'aquella època.
Sureda també fa la següent reflexió: "En certa manera, totes dues han esdevingut autèntiques". La primera perquè té el valor de ser l'original, la que es conserva al museu i que parla d'un temps concret. I la segona, per ser "la imatge revolguda per la comunitat de Llaés" i la que a partir d'ara presidirà el culte. L'expert també assenyala que actualment els museus aborden les rèpliques d'una forma diferent amb l'ús de tecnologia 3D que els permet tenir una còpia exacta en digital per poder-les investigar i fer proves per a futures restauracions.
A principis de febrer la marededeu feta per Garcia es va beneir al Monestir de Ripoll i des de llavors està exposada a la planta principal del temple. El 4 de març emprendrà el viatge a l'església de Llaés durant una processó fins a l'església des d'un punt proper.
"Sabíem molt poc d'aquesta marededeu", admet Garcia. Li han explicat que l'església es va cremar durant la Guerra Civil i tota la imatgeria que hi havia dins. "Sort que se la van endur perquè si no, no tindria res per fer-ne una còpia", admet. "A nivell cultural i de país, és important que una marededeu torni al seu origen i més en un lloc apartat, en un entorn rural", afegeix.
Actualment, està cursant la carrera d'Humanitats i els matins treballa en un taller de fusteria. De fet, ja fa un temps que experimenta amb l'escultura. Fins ara havia fet una Mare de Déu de Núria de fusta i un bust de Sant Eudald queDéu de Llaés va venir-li a proposta dels masovers del castell i, amb el suport de la parròquia, va rebre l'encàrrec oficial de fer-ne una rèplica l'agost passat, durant la festa major.
Les dues marededeu de Llaés al Museu Episcopal de Vic Foto: ACN
Passat l'estiu, va fer una visita al Museu Episcopal de Vic equipat amb un paper, un boli i un metro per prendre mides a l'original i també fotografiar-la. "Es van sorprendre una mica", explica amb un somriure. "El primer que vaig veure és que estava molt malmesa, no tenia dits i hi havia molt poca policromia", detalla. Per poder-la fer amb el màxim d'esplendor, es va inspirar amb altres marededeus de la zona i n'ha refet alguns elements, com ara les mans de les dues figures que les ha fet de fusta, mentre que la resta està fet de guix. També tenia clar que utilitzaria colors "llampants i daurats" com es feia durant el romànic. Es creu que l'original es va crear des del conegut taller de Ripoll, d'on provenen també altres marededeus d'aquella època.
El Museu Episcopal de Vic elogia la iniciativa
Aquest febrer Garcia i representants del Museu han acordat trobar-se per veure l'escultura i posar-la al costat de l'original. "No desmereix res de les marededeus que tenim aquí exposades", afirma Marc Sureda, conservador del Museu Episcopal de Vic després d'examinar-la amb deteniment. Així mateix, posa en valor que sigui una persona jove que hagi pres la incitativa partint d'una peça exposada. Per al conservador, aquest és un exemple de com és d'important que les persones "es facin seu" aquest patrimoni. "Que algú vulgui fer-ne una còpia per l'objectiu que havia estat creada en un inici, per nosaltres és una notícia emocionant", destaca. I no descarta que, a partir d'ara, també rebin visitants que, coneixent la còpia, vulguin venir a veure l'original.Sureda també fa la següent reflexió: "En certa manera, totes dues han esdevingut autèntiques". La primera perquè té el valor de ser l'original, la que es conserva al museu i que parla d'un temps concret. I la segona, per ser "la imatge revolguda per la comunitat de Llaés" i la que a partir d'ara presidirà el culte. L'expert també assenyala que actualment els museus aborden les rèpliques d'una forma diferent amb l'ús de tecnologia 3D que els permet tenir una còpia exacta en digital per poder-les investigar i fer proves per a futures restauracions.
A principis de febrer la marededeu feta per Garcia es va beneir al Monestir de Ripoll i des de llavors està exposada a la planta principal del temple. El 4 de març emprendrà el viatge a l'església de Llaés durant una processó fins a l'església des d'un punt proper.