1 de 10
Entrevista

«Al final, el refugi més important de tots és un mateix»

Sergi Carbonell, exmembre de Txarango, treu el seu primer disc en solitari i dedica una cançó al grup ripollès: "És un homenatge a tot el que vam viure"

Sergi Carbonell dedica el primer single del nou disc a Txarango | ACN
per Laura Sánchez Vila, Barcelona | 17 de gener de 2023 a les 18:16 |
"És un homenatge a Txarango, a tot el que vam viure. Per mi era important aquesta carta d'amor", diu en Sergi Carbonell sobre El viatge, el primer single del seu nou i primer disc en solitari. El cantautor de Ribes de Freser va ser compositor, pianista i segona veu del grup ripollès durant deu anys. Després de viure l'aventura que era Txarango, ara comença una etapa en solitari, amb el seu nom com a firma i el seu nou disc, Refugi.

 



- Per què Refugi?

- Refugi és el nom del disc i és una idea que surt al principi. Em semblava que recollia bastant bé moltes de les coses que explicava a les cançons. Potser el refugi més obvi és un espai concret, un espai de seguretat, de caliu, de tendresa... Però, a vegades, un refugi pot ser una persona, una abraçada, una cançó. Tantes vegades són cançons, els nostres refugis. Al final ha estat com un procés. Ha estat un any de gravació i de composició. Crec que ha estat un viatge vital, on he sentit que el refugi més important de tots és un mateix. Hem de procurar estar bé amb nosaltres, ser sincers amb nosaltres mateixos. És impossible estar bé amb els altres si estàs en guerra amb tu mateix. Ha estat un procés personal de cura i d'estima. Refugi engloba aquest procés personal.

"Per a mi era important aquesta carta d'amor"

- Com ha estat el procés de creació del disc?

- Prou llarg, però prou distès, natural i profund. Ha estat un any de treball, però no tenia ganes que algú marqués el calendari i les presses. Tenia ganes de construir a poc a poc, de manera pausada i tranquil·la. La idea era gravar-lo en diferents llocs, amb diferents productors, a diferents estudis, moments, que fos un procés fluid i que es construís de manera calmada. Moltes vegades la mateixa indústria necessita temps molt concrets per part dels músics, i ha estat un privilegi poder treballar sense cap mena de pressió.


- Què s'amaga darrere del primer single del disc nou, El Viatge?

 

- És un homenatge a Txarango, a tot el que vam viure. Per a mi era important aquesta carta d'amor, aquest agraïment de tot el camí compartit, de tot aquest bagatge que m'ha permès estar avui aquí. És un agraïment a totes les experiències viscudes i a totes les persones del grup. Aquesta cançó volia ser una abraçada a tot allò compartit i viscut, una abraçada de mirar endarrere, d'abraçar-ho per després obrir els braços per donar la benvinguda a tot allò que està per arribar.

 
- Al disc hi ha companys d'altres grups, com ha estat per tu compartir-lo amb ells?

- Quan vaig començar amb la gravació del disc, no tenia ganes de fer una gravació estàndard, de guardar unes dates, gravar en un lloc concret... Tenia ganes de treballar amb gent nova, aprendre de vivències i música de tot arreu. Al final, tothom s'expressa de maneres diferents i em semblava molt interessant compartir el procés amb gent diversa. Aquesta ha estat la tònica. Hi ha diferents productors al disc i hi ha cançons que les he gravat a casa senceres. He tingut la sort que hagin pogut participar persones com en Joan Borràs, d'Oques Grasses; l'Arnau Figueres, que ha produït amb Stay Homas, la cantautora Judit Neddermann, el Dani López, que és un compositor i productor brutal... De totes elles he après molt, ha sigut una experiència súper bonica i positiva.


- De tot el disc, quina és la teva cançó preferida?

- Crec que no puc tenir una cançó preferida. De fet, no la tinc. Jo trobo coses molt meves, molt personals, molt vives en totes les cançons. Potser si m'hagués de quedar amb una cançó, m'agradaria compartir Desaprenent. És una cançó que parla del procés personal del refugi interior de cadascú. La cançó intenta reflexionar sobre aquest mirar endins, intentar treballar certes inèrcies, treballar coses que són donades per la societat, la família o les generacions passades.

"És maco tenir banda sonora per acompanyar les tardes de pluja, no sempre ha de ser festiu i explosiu"

- Hi ha alguna cançó a Refugi que pugui ser cançó de l'estiu?

- Sincerament, crec que cap podria ser la cançó de l'estiu. Refugi és un disc més de cançons de la tardor o de l'hivern. Crec que les cançons tenen un punt més reposat, més de tarda de pluja, però està bé. És maco tenir banda sonora per acompanyar aquests moments, no sempre ha de ser festiu, lluminós i explosiu, també hi ha moments de tardor, i és bonic acompanyar-ho amb música.
Participació