16
de setembre
del
2022
Actualitzat
el
17
de setembre
a les
10:29h
La petita localitat de Gombrèn del Ripollès, amb menys de 200 habitants, no es dona per vençuda. Insisteix a reobrir l’escola del poble, que porta 23 anys tancada. Dos anys després d’una enquesta popular que va tenir una participació molt minsa i on es va demostrar que no hi havia prou famílies interessades, ara sembla que el context ha canviat.
Gombrèn és una de les vuit poblacions del Ripollès, gairebé la meitat (19 municipis), que no té escola. Les cinc grans localitats de la comarca compten amb centres educatius diversos: Ribes de Freser, Campdevànol, Ripoll, Camprodon i Sant Joan de les Abadesses. Cinc pobles més comparteixen recursos en el marc de dos ZER (Zona Escolar Rural): el Vall del Ter (Vilallonga, Sant Pau de Segúries, Ogassa i Llanars) i Comte Arnau (Vallfogona i Planoles).
La resta no disposen de cap centre educatiu i s’han de desplaçar a una altra localitat. El Consell Comarcal proporciona de manera gratuïta el dinar a tots els nens i nenes afectats i un servei exhaustiu de transport escolar, que arriba a totes les contrades.
El novembre de 2020, l’Ajuntament va celebrar una enquesta popular demanant als ciutadans si veurien bé la reobertura de l'escola Hug de Mataplana. El resultat va ser força decebedor. Dels 168 veïns empadronats de més de 16 anys que podien votar, només ho van fer 24, és a dir, un 14% del cens. I d'aquests, només sis famílies amb vuit nens en edat escolar van dir explícitament que si l'escola obrís hi portarien els seus fills.
L’Ajuntament va assumir el fracàs i va comunicar al Departament d'Educació que no complia un dels requisits per poder reobrir el centre: no hi havia prou demanda.
Una de les condicions de la conselleria per valorar la reobertura d'un centre educatiu en aquell moment era arribar a un mínim de 12 estudiants, una condició que Gombrèn no complia.
L’alcalde Cèsar Ollé lamenta el poc interès que va tenir l'enquesta, en un tema "tan important" per al futur del municipi. "És preocupant", remarca.
Altres fonts apunten a raons diferents. Per una part, algunes famílies no fan escarafalls al trasllat dels seus fills a escoles externes, ja que no els costa ni un euro i, a més, tenen el dinar gratuït, una opció que, en l'actual context, no és gens menyspreable. També cal tenir en compte les reticències d’alguns pares i mares a portar-los a escoles petites rurals, amb pocs recursos, i opten per altres centres educatius més grans de llocs com Ripoll o Campdevànol.
Un context postCovid
La situació en aquests moments ha canviat com un mitjó. Després d’una pandèmia que ha encès totes les alarmes, la necessitat de revertir el despoblament a les zones rurals ha esdevingut una tasca consensuada per les diferents administracions. I en aquest marc, el Departament d’Educació ha afluixat la corda i les exigències per obrir escoles rurals han esdevingut més laxes.
En el cas de Gombrèn, el llindar mínim d’estudiants s’ha situat ara en sis, la meitat del que es demanava fa dos anys. Una xifra fàcil d’assolir, com reconeix el mateix alcalde, que té tres fills: "Jo ja n’hi poso la meitat", bromeja.
"A més, la conselleria està disposada a invertir a l’escola, on s’han de fer reformes importants", afegeix Ollé, una opció que el 2020 es va descartar.
Tot i la millor predisposició de la Generalitat, la situació continua encallada. "Fa un any que esperem que vingui un tècnic a avaluar la situació", explica l’alcalde. "El Departament d'Educació ho està acabant de cuinar, però no ho materialitza. Suposo que es deu en part a la dinàmica d’aquest curs, on hi ha hagut molts conflictes amb els sindicats", afegeix.
I en el mentrestant, els fluxos de població no s’aturen. "És un peix que es mossega la cua. No venen famílies perquè no hi ha escola i en marxen per la mateixa raó", es lamenta Ollé. Aquest any ha marxat una família amb tres fills.
Poble dormitori
L’alcalde té molt clar què significa per al municipi la reobertura del centre: "Un poble sense escola és un poble sense vida. És un poble dormitori", afirma.
Un exemple s'ha viscut aquesta Festa Major. El primer dilluns del mes, 5 de setembre, festiu local, s’havien programat jocs de cucanya al matí per a la quitxalla, com sempre. Enguany, com que els nens i nenes han començat el curs abans i tots van a escoles externes, s’han hagut d’anul·lar. Sense nens, no hi ha festa.
Molló, a l’expectativa
A l’altra punta del Ripollès i amb poc més de 300 habitants, Molló també està estudiant la possibilitat de reobrir la seva escola, tancada el 2003. De moment, la proposta està en la seva fase més embrionària. Algunes famílies s’han interessat per la possibilitat i s’han engegat unes sessions informatives, on s’expliquen experiències d’altres llocs.
L’Ajuntament hi dona suport, però no mourà un dit fins que no tingui assegurat que hi ha prou famílies, tal com reconeix el mateix alcalde, Josep Coma. “Si els pares decideixen tirar-ho endavant i es compleixen les condicions, farem la petició al Departament d’Educació”, apunta.
En aquesta localitat pirinenca, es dona la circumstància que l’escola va tancar per manca de matriculacions, no d’infants. Ara fa 20 anys, moltes famílies no creien en unes escoles rurals poc desenvolupades i preferien portar els seus fills a Camprodon, Sant Joan de les Abadesses o Ripoll. Ara, tot ha canviat. Almenys això sembla.
Gombrèn és una de les vuit poblacions del Ripollès, gairebé la meitat (19 municipis), que no té escola. Les cinc grans localitats de la comarca compten amb centres educatius diversos: Ribes de Freser, Campdevànol, Ripoll, Camprodon i Sant Joan de les Abadesses. Cinc pobles més comparteixen recursos en el marc de dos ZER (Zona Escolar Rural): el Vall del Ter (Vilallonga, Sant Pau de Segúries, Ogassa i Llanars) i Comte Arnau (Vallfogona i Planoles).
La resta no disposen de cap centre educatiu i s’han de desplaçar a una altra localitat. El Consell Comarcal proporciona de manera gratuïta el dinar a tots els nens i nenes afectats i un servei exhaustiu de transport escolar, que arriba a totes les contrades.
El novembre de 2020, l’Ajuntament va celebrar una enquesta popular demanant als ciutadans si veurien bé la reobertura de l'escola Hug de Mataplana. El resultat va ser força decebedor. Dels 168 veïns empadronats de més de 16 anys que podien votar, només ho van fer 24, és a dir, un 14% del cens. I d'aquests, només sis famílies amb vuit nens en edat escolar van dir explícitament que si l'escola obrís hi portarien els seus fills.
L’Ajuntament va assumir el fracàs i va comunicar al Departament d'Educació que no complia un dels requisits per poder reobrir el centre: no hi havia prou demanda.
Una de les condicions de la conselleria per valorar la reobertura d'un centre educatiu en aquell moment era arribar a un mínim de 12 estudiants, una condició que Gombrèn no complia.
L’alcalde Cèsar Ollé lamenta el poc interès que va tenir l'enquesta, en un tema "tan important" per al futur del municipi. "És preocupant", remarca.
Altres fonts apunten a raons diferents. Per una part, algunes famílies no fan escarafalls al trasllat dels seus fills a escoles externes, ja que no els costa ni un euro i, a més, tenen el dinar gratuït, una opció que, en l'actual context, no és gens menyspreable. També cal tenir en compte les reticències d’alguns pares i mares a portar-los a escoles petites rurals, amb pocs recursos, i opten per altres centres educatius més grans de llocs com Ripoll o Campdevànol.
Un context postCovid
La situació en aquests moments ha canviat com un mitjó. Després d’una pandèmia que ha encès totes les alarmes, la necessitat de revertir el despoblament a les zones rurals ha esdevingut una tasca consensuada per les diferents administracions. I en aquest marc, el Departament d’Educació ha afluixat la corda i les exigències per obrir escoles rurals han esdevingut més laxes.
En el cas de Gombrèn, el llindar mínim d’estudiants s’ha situat ara en sis, la meitat del que es demanava fa dos anys. Una xifra fàcil d’assolir, com reconeix el mateix alcalde, que té tres fills: "Jo ja n’hi poso la meitat", bromeja.
"A més, la conselleria està disposada a invertir a l’escola, on s’han de fer reformes importants", afegeix Ollé, una opció que el 2020 es va descartar.
El municipi de Gombrèn, al peu dels Pirineus. Foto: Wikipèdia
Tot i la millor predisposició de la Generalitat, la situació continua encallada. "Fa un any que esperem que vingui un tècnic a avaluar la situació", explica l’alcalde. "El Departament d'Educació ho està acabant de cuinar, però no ho materialitza. Suposo que es deu en part a la dinàmica d’aquest curs, on hi ha hagut molts conflictes amb els sindicats", afegeix.
I en el mentrestant, els fluxos de població no s’aturen. "És un peix que es mossega la cua. No venen famílies perquè no hi ha escola i en marxen per la mateixa raó", es lamenta Ollé. Aquest any ha marxat una família amb tres fills.
Poble dormitori
L’alcalde té molt clar què significa per al municipi la reobertura del centre: "Un poble sense escola és un poble sense vida. És un poble dormitori", afirma.
Un exemple s'ha viscut aquesta Festa Major. El primer dilluns del mes, 5 de setembre, festiu local, s’havien programat jocs de cucanya al matí per a la quitxalla, com sempre. Enguany, com que els nens i nenes han començat el curs abans i tots van a escoles externes, s’han hagut d’anul·lar. Sense nens, no hi ha festa.
Molló, a l’expectativa
A l’altra punta del Ripollès i amb poc més de 300 habitants, Molló també està estudiant la possibilitat de reobrir la seva escola, tancada el 2003. De moment, la proposta està en la seva fase més embrionària. Algunes famílies s’han interessat per la possibilitat i s’han engegat unes sessions informatives, on s’expliquen experiències d’altres llocs.
L’Ajuntament hi dona suport, però no mourà un dit fins que no tingui assegurat que hi ha prou famílies, tal com reconeix el mateix alcalde, Josep Coma. “Si els pares decideixen tirar-ho endavant i es compleixen les condicions, farem la petició al Departament d’Educació”, apunta.
En aquesta localitat pirinenca, es dona la circumstància que l’escola va tancar per manca de matriculacions, no d’infants. Ara fa 20 anys, moltes famílies no creien en unes escoles rurals poc desenvolupades i preferien portar els seus fills a Camprodon, Sant Joan de les Abadesses o Ripoll. Ara, tot ha canviat. Almenys això sembla.