02
de setembre
del
2022
Actualitzat
a les
9:11h
En tot el Ripollès i entorns no hi ha una piscina terapèutica adaptada com aquesta. Un recurs que la Fundació MAP ha decidit que passi a ser comunitari i amb tarifes adaptades a cada cas. "En una comarca on anem una mica mancats de recursos, volem que tothom que ho necessiti pugui fer-ho servir; no és el mateix que a Barcelona, aquí disposem de poc", explica una de les fisioterapeutes, Olímpia Álvarez. És una de les cinc fisioterapeutes que hi treballen. La piscina es va posar en marxa a principis d'any amb una trentena d'usuaris de la Fundació MAP i des de fa unes setmanes ha començat a utilitzar-se amb nous perfils com ara famílies amb nadons. La idea és anar-ho obrint de forma progressiva a altres persones i col·lectius que ho necessitin.
L'espai compta amb una sala de fisioteràpia i una d'hidroteràpia i està equipat amb grues i material adaptat per poder fer els tractaments amb seguretat i amb més facilitats per traslladar-los. Poder fer sessions en grup o individuals en una piscina climatitzada ofereix molts beneficis. "Són múltiples, a nivell muscular podem activar o relaxar i el pacient també aprèn a fer nous moviments i a relaxar-se perquè la piscina ens permet uns moviments que a l'aire son molt més difícils", detalla Janet Aires, fisioterapeuta pediàtrica. El fet que l'aigua sigui salada també comporta molts beneficis per a pells més sensibles.
La piscina terapèutica es troba a la planta baixa de Ca la Irene, un edifici de tres pisos situat al Raval de Sant Pere de Ripoll. Està a tocar d'altres equipaments de la fundació. A banda de la piscina, també hi ha una cuina on es preparen uns 170 menús cada migdia i dos habitatges per a usuaris a la planta superior.
"Som uns privilegiats"
Entre els usuaris d'aquest espai terapèutic hi ha en Domènec Palomera, un jove de 25 anys amb una malaltia minoritària (una mucopolisacaridosis de tipus 7, coneguda com a síndrome d'SLY). Hi ha molt pocs casos diagnosticats a tot el món. Al marge del deteriorament físic, també ha superat un trasplantament de medul·la gràcies a la donació de la seva germana.
El seu pare, també Domènec Palomera, explica que el seu fill podia caminar fins als 14 anys però que a partir de llavors van començar les dificultats. Ara es mou amb cadira de rodes i estan convençuts dels beneficis de la hidroteràpia. "Si no fos per les sessions de fisio i els estiraments a casa, actualment estaria completament travat", subratlla.
Juntament amb els metges de la Vall d'Hebron, se li està fent seguiment. "Els metges d'allà, en veure les imatges de les instal·lacions, quedaven sorpresos", recorda amb un somriure. I afegeix que se senten uns "privilegiats" per poder-ne disposar. Fa uns anys els deien que no passaria de l'adolescència. "I el tenim aquí, lluitant", conclou.
L'espai compta amb una sala de fisioteràpia i una d'hidroteràpia i està equipat amb grues i material adaptat per poder fer els tractaments amb seguretat i amb més facilitats per traslladar-los. Poder fer sessions en grup o individuals en una piscina climatitzada ofereix molts beneficis. "Són múltiples, a nivell muscular podem activar o relaxar i el pacient també aprèn a fer nous moviments i a relaxar-se perquè la piscina ens permet uns moviments que a l'aire son molt més difícils", detalla Janet Aires, fisioterapeuta pediàtrica. El fet que l'aigua sigui salada també comporta molts beneficis per a pells més sensibles.
La piscina terapèutica es troba a la planta baixa de Ca la Irene, un edifici de tres pisos situat al Raval de Sant Pere de Ripoll. Està a tocar d'altres equipaments de la fundació. A banda de la piscina, també hi ha una cuina on es preparen uns 170 menús cada migdia i dos habitatges per a usuaris a la planta superior.
"Som uns privilegiats"
Entre els usuaris d'aquest espai terapèutic hi ha en Domènec Palomera, un jove de 25 anys amb una malaltia minoritària (una mucopolisacaridosis de tipus 7, coneguda com a síndrome d'SLY). Hi ha molt pocs casos diagnosticats a tot el món. Al marge del deteriorament físic, també ha superat un trasplantament de medul·la gràcies a la donació de la seva germana.
El seu pare, també Domènec Palomera, explica que el seu fill podia caminar fins als 14 anys però que a partir de llavors van començar les dificultats. Ara es mou amb cadira de rodes i estan convençuts dels beneficis de la hidroteràpia. "Si no fos per les sessions de fisio i els estiraments a casa, actualment estaria completament travat", subratlla.
Juntament amb els metges de la Vall d'Hebron, se li està fent seguiment. "Els metges d'allà, en veure les imatges de les instal·lacions, quedaven sorpresos", recorda amb un somriure. I afegeix que se senten uns "privilegiats" per poder-ne disposar. Fa uns anys els deien que no passaria de l'adolescència. "I el tenim aquí, lluitant", conclou.