19
d'agost
del
2022
Actualitzat
a les
8:16h
Crida ciutadana per recollir fons per a la reconstrucció de part de la coberta de 1.000 m2 de l'església de Santa Maria de Camprodon on ha aparegut un esvoranc de grans dimensions. Es tracta d'un temple iniciat el segle XIV on es fa missa cada dia. El 2 de juny passat, uns veïns van alertar del forat d'uns 40 m2, situat a la vessant nord on hi ha la capella de Sant Víctor. Des de llavors, un grup de camprodonins, juntament amb el capellà de la parròquia, reclamen al Bisbat de Vic i a les administracions recursos urgents. Mentrestant, han obert una campanya a Internet per recollir fons. Xifren en 230.000 euros el cost per consolidar la teulada i preveuen uns treballs en quatre fases. El Bisbat no ha concretat cap inversió.
"Ningú voldria tenir el teulat ensorrat de casa seva. Tenim l'obligació moral, cívica i la responsabilitat patrimonial de restituir-lo", explica Ferran Vila, membre del consell parroquial de Camprodon, una entitat formada per veïns del poble que de forma voluntària ajuden en les tasques de manteniment de la parròquia i donen suport al rector.
L'església de Santa Maria és l'actual parròquia de Camprodon on s'hi fan els actes religiosos i celebracions quotidianes. Es tracta d'un temple de grans dimensions amb una de les naus centrals més amples de les comarques gironines, només per darrere de la Catedral de Girona i l'Església de Castelló d'Empúries. En els últims anys s'han fet algunes obres de millora, com ara la de la coberta de les capelles del Baptisme i del Remei. Tot i això, Vila alerta que el conjunt del teulat, que fa uns 1.000 m2, està en precari i que caldria redactar un pla de prevenció i consolidació perquè s'ha vist que "el manteniment que es feia periòdicament ha resultat insuficient".
A banda de ser l'església parroquial, el temple també acull el Tresor on hi ha, entre altres elements, mobiliari litúrgic, corones i altres elements patrimonials que pertanyen a tota la Vall de Camprodon. Uns objectes exposats i preservats a la capella de Sant Víctor, que és precisament on hi ha hagut l'esvoranc per la part exterior del teulat. Des de dins de l'església, però, només s'aprecien algunes humitats i danys en la pintura. I és que l'esfondrament va ser al primer nivell de la coberta, la que dona a l'exterior i està formada per una complexa estructura de pilars de pedra i fustes que suporta la teulada. El segon nivell, que es veu des de dins, està fet per voltes de pedra i arcs torals.
Al marge de malmetre una part del sistema elèctric, també es tem que el forat pugui fer-se més gran. "La capella del costat, la del Sagrat Cor, també està a punt de trencar-se. La tenim apuntalada de forma precària, però en poc temps també podria col·lapsar creant un forat de 70 metres quadrats més", afegeix Vila.
El Bisbat no concreta inversions
El rector de la parròquia, Joan Ndizeye, afirma que el Bisbat és conscient de la preocupació dels feligresos, però admet que no hi ha recursos. "Tenen molts edificis per mantenir, i segurament ens ajudaran en alguna cosa, però no es pot assegurar que sigui immediatament", ha explicat el responsable del temple després de la visita que va fer el bisbe per conèixer l'abast de la situació.
Més enllà del suport que puguin aconseguir del Bisbat de Vic, el grup també espera poder comptar amb ajuts al patrimoni de la Diputació, la Generalitat i ens locals i així fer front a la important despesa. "Seria una gran anomalia permetre que es deteriorés", conclou Vila.
"Ningú voldria tenir el teulat ensorrat de casa seva. Tenim l'obligació moral, cívica i la responsabilitat patrimonial de restituir-lo", explica Ferran Vila, membre del consell parroquial de Camprodon, una entitat formada per veïns del poble que de forma voluntària ajuden en les tasques de manteniment de la parròquia i donen suport al rector.
L'església de Santa Maria és l'actual parròquia de Camprodon on s'hi fan els actes religiosos i celebracions quotidianes. Es tracta d'un temple de grans dimensions amb una de les naus centrals més amples de les comarques gironines, només per darrere de la Catedral de Girona i l'Església de Castelló d'Empúries. En els últims anys s'han fet algunes obres de millora, com ara la de la coberta de les capelles del Baptisme i del Remei. Tot i això, Vila alerta que el conjunt del teulat, que fa uns 1.000 m2, està en precari i que caldria redactar un pla de prevenció i consolidació perquè s'ha vist que "el manteniment que es feia periòdicament ha resultat insuficient".
El forat vist des de lluny Foto: Cedida a l'ACN per Ferran Vila
A banda de ser l'església parroquial, el temple també acull el Tresor on hi ha, entre altres elements, mobiliari litúrgic, corones i altres elements patrimonials que pertanyen a tota la Vall de Camprodon. Uns objectes exposats i preservats a la capella de Sant Víctor, que és precisament on hi ha hagut l'esvoranc per la part exterior del teulat. Des de dins de l'església, però, només s'aprecien algunes humitats i danys en la pintura. I és que l'esfondrament va ser al primer nivell de la coberta, la que dona a l'exterior i està formada per una complexa estructura de pilars de pedra i fustes que suporta la teulada. El segon nivell, que es veu des de dins, està fet per voltes de pedra i arcs torals.
Al marge de malmetre una part del sistema elèctric, també es tem que el forat pugui fer-se més gran. "La capella del costat, la del Sagrat Cor, també està a punt de trencar-se. La tenim apuntalada de forma precària, però en poc temps també podria col·lapsar creant un forat de 70 metres quadrats més", afegeix Vila.
El Bisbat no concreta inversions
El rector de la parròquia, Joan Ndizeye, afirma que el Bisbat és conscient de la preocupació dels feligresos, però admet que no hi ha recursos. "Tenen molts edificis per mantenir, i segurament ens ajudaran en alguna cosa, però no es pot assegurar que sigui immediatament", ha explicat el responsable del temple després de la visita que va fer el bisbe per conèixer l'abast de la situació.
Més enllà del suport que puguin aconseguir del Bisbat de Vic, el grup també espera poder comptar amb ajuts al patrimoni de la Diputació, la Generalitat i ens locals i així fer front a la important despesa. "Seria una gran anomalia permetre que es deteriorés", conclou Vila.