04
d'abril
del
2022
Actualitzat
a les
11:51h
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha signat aquest dilluns al matí el decret d'impuls de la convocatòria de les dues consultes territorials sobre els Jocs Olímpics d'Hivern del 2030. Les dues es faran el 24 de juliol. La primera estarà centrada exclusivament en les sis comarques de l'Alt Pirineu i l'Aran, on se celebrarien les proves; la segona implicarà el Berguedà, el Ripollès i el Solsonès, que no acolliran competicions però es veurien afectades pel certamen.
El disseny final és fruit dels equilibris entre ERC i Junts: els republicans apostaven perquè la consulta fos només a l'Alt Pirineu i a l'Aran, mentre que l'altre partit del Govern volia implicar les altres tres zones del país. La signatura del decret arriba en un moment d'incertesa sobre la candidatura per la negativa de l'Aragó, comunitat liderada per Javier Lambán, a sumar-se a l'acord tècnic validat pel Comitè Olímpic Espanyol (COE) la setmana passada.
Els detalls els han explicat la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i la d'Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina. La primera té les competències sobre esports i ha estat l'encarregada d'interlocutar amb el COE i també amb el territori implicat. La segona és qui comanda les competències sobre participació, de manera que és qui porta el disseny jurídic de la consulta, que ha estat objecte de debat intern, resolt finalment amb la doble consulta.
La pregunta a les sis comarques de l'Alt Pirineu i a l'Aran tindrà aquesta fórmula: "El Govern ha de presentar candidatura als Jocs Olímpics i Paralímpics d'Hivern del 2030?". La resposta és binària, però inclou el verb: "Sí, l'ha de presentar" o bé "No, no l'ha de presentar". Hi podran participar tots els majors de 16 anys que acreditin un any de residència en les comarques. No es tracta d'un cens, ha clarificat Alsina, sinó d'un "registre de participants".
El mateix passa en la segona pregunta, destinada a les comarques del Ripollès, el Berguedà i el Solsonès, que és aquesta: "La teva comarca s'ha d'involucrar en el projecte vinculat als Jocs Olímpics i Paralímpics d'Hivern del 2030?". Les dues respostes, en aquest cas, són aquestes: "Sí, estic d'acord que s'hi involucri" o bé "No, no estic d'acord que s'hi involucri".
En la primera consulta, hi haurà 121 meses i 55.000 participants potencials. Pel que fa a la segona, es tracta de 137 meses i 63.000 persones implicades. No hi haurà vot per correu ni telemàtic, només presencial. "No tenim un bon marc jurídic per fer processos participatius, per això hi haurà una nova llei de participació que ens permeti fer consultes de manera més fàcil", ha reflexionat Alsina. El resultat serà "políticament vinculant", segona ha remarcat Vilagrà, en els dos casos.
La consellera d'Acció Exterior ha indicat que el projecte s'explicarà "de manera neutra", amb totes les "potencialitats" i el "marc de governança" vinculat al projecte. Seran els partits o bé les entitats jurídiques que ho demanin els encarregats de fer campanya a favor o en contra. La doble consulta és fruit, també, de la reforma de la llei de consultes, modificada per poder fer votacions d'abast comarcal o supracomarcal. Es posarà en marxa una comissió de control per ordenar els principis de la consulta. El cost d'organització és d'1,1 milions d'euros, que seran sufragats en bona mesura de fons de Presidència. Aquesta xifra exclou la campanya de Difusió que se'n farà.
"Sense l'Alt Pirineu i l'Aran no hi ha candidatura, encara que no totes les comarques tinguin disciplines de manera directa. Les considerem com un tot", ha destacat Vilagrà. Barcelona ha quedat fora de la votació perquè a la capital només s'hi celebraria l'hoquei gel, un esdeveniment que no seria estrany per les activitats que està acostumada a acollir la capital catalana. Les dues preguntes diferenciades ja es van comunicar al COE en la reunió de divendres passat. "Es respecta la decisió de la Generalitat", ha apuntat la consellera de la Presidència sobre la reacció de l'organisme.
Plet obert amb l'Aragó
Fa setmanes que la Generalitat transmet que l'actitud de Lambán no és "raonable", perquè les negociacions en les taules tècniques havien progressat amb l'aval de l'Aragó. Però el president aragonès, que afronta un horitzó electoral a la seva comunitat, insisteix que la proposta no s'ajusta als requisits d'"igualtat". I què demana Lambán? Un repartiment de les proves diferent a les valls del Pirineu. Entén que Catalunya acumula les proves d'snowboard i esquí acrobàtic a la Vall d'Aran; l'esquí alpí a la Molina i Masella; i l'esquí de muntanya, a Boí Taüll; i lamenta que "les valls de Tena i de Benasque es quedin "fora" del repartiment. La Generalitat considera que la renegociació que persegueix Lambán respon a "interessos electorals" i, com ha ressaltat Vilagrà, es continua considerant "tancat" l'acord, que no es "reobrirà".
L'"acord tècnic" al qual van arribar els governs -amb representants de l'executiu espanyol i l'aval del COE- fixa que al Pirineu català s'hi farien les proves d'esquí alpí, snowboard, freestyle i esquí de muntanya. Està previst que les estacions de la Molina i de la Masella siguin l'epicentre del descens, el gegant, el supergegant i l'eslàlom mentre que l'snowboard i el freestyle tenen opcions d'ubicar-se a Baqueira-Beret. Pel que fa al Pirineu aragonès, acolliria l'esquí de fons i el biatló. Barcelona té tots els números de ser seu de l'hoquei gel, previsiblement al Palau Sant Jordi i una altra instal·lació -una ha de tenir aforament per a 12.000 espectadors i l'altra per a un mínim de 6.000-; en canvi, el patinatge es faria a Saragossa. Jaca, per la seva banda, assumiria el cúrling. Els salts, el bobsleigh i l'skeleton s'haurien de fer fora de l'Estat, i Sarajevo (Bòsnia) apareix com a principal opció per part de l'organització.
En declaracions posteriors a la sessió de treball de divendres, Vilagrà es va mostrar satisfeta amb l'acord. "L'hem validat des del punt de vista polític, i confiem en uns Jocs que creiem guanyadors", va afirmar davant dels mitjans, després que tant el president del COE com el secretari d'Estat per a l'Esport reclamessin a l'Aragó que tornés a l'acord. "Esperem, desitgem i confiem que l'Aragó també valori aquesta proposta", va afegir Alejandro Blanco, president del COE, que va recordar que el pacte s'ha produït després de sis reunions tècniques amb tots els actors, inclosos representants de l'Aragó.
El disseny final és fruit dels equilibris entre ERC i Junts: els republicans apostaven perquè la consulta fos només a l'Alt Pirineu i a l'Aran, mentre que l'altre partit del Govern volia implicar les altres tres zones del país. La signatura del decret arriba en un moment d'incertesa sobre la candidatura per la negativa de l'Aragó, comunitat liderada per Javier Lambán, a sumar-se a l'acord tècnic validat pel Comitè Olímpic Espanyol (COE) la setmana passada.
Els detalls els han explicat la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i la d'Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina. La primera té les competències sobre esports i ha estat l'encarregada d'interlocutar amb el COE i també amb el territori implicat. La segona és qui comanda les competències sobre participació, de manera que és qui porta el disseny jurídic de la consulta, que ha estat objecte de debat intern, resolt finalment amb la doble consulta.
La pregunta a les sis comarques de l'Alt Pirineu i a l'Aran tindrà aquesta fórmula: "El Govern ha de presentar candidatura als Jocs Olímpics i Paralímpics d'Hivern del 2030?". La resposta és binària, però inclou el verb: "Sí, l'ha de presentar" o bé "No, no l'ha de presentar". Hi podran participar tots els majors de 16 anys que acreditin un any de residència en les comarques. No es tracta d'un cens, ha clarificat Alsina, sinó d'un "registre de participants".
El mateix passa en la segona pregunta, destinada a les comarques del Ripollès, el Berguedà i el Solsonès, que és aquesta: "La teva comarca s'ha d'involucrar en el projecte vinculat als Jocs Olímpics i Paralímpics d'Hivern del 2030?". Les dues respostes, en aquest cas, són aquestes: "Sí, estic d'acord que s'hi involucri" o bé "No, no estic d'acord que s'hi involucri".
En la primera consulta, hi haurà 121 meses i 55.000 participants potencials. Pel que fa a la segona, es tracta de 137 meses i 63.000 persones implicades. No hi haurà vot per correu ni telemàtic, només presencial. "No tenim un bon marc jurídic per fer processos participatius, per això hi haurà una nova llei de participació que ens permeti fer consultes de manera més fàcil", ha reflexionat Alsina. El resultat serà "políticament vinculant", segona ha remarcat Vilagrà, en els dos casos.
La consellera d'Acció Exterior ha indicat que el projecte s'explicarà "de manera neutra", amb totes les "potencialitats" i el "marc de governança" vinculat al projecte. Seran els partits o bé les entitats jurídiques que ho demanin els encarregats de fer campanya a favor o en contra. La doble consulta és fruit, també, de la reforma de la llei de consultes, modificada per poder fer votacions d'abast comarcal o supracomarcal. Es posarà en marxa una comissió de control per ordenar els principis de la consulta. El cost d'organització és d'1,1 milions d'euros, que seran sufragats en bona mesura de fons de Presidència. Aquesta xifra exclou la campanya de Difusió que se'n farà.
"Sense l'Alt Pirineu i l'Aran no hi ha candidatura, encara que no totes les comarques tinguin disciplines de manera directa. Les considerem com un tot", ha destacat Vilagrà. Barcelona ha quedat fora de la votació perquè a la capital només s'hi celebraria l'hoquei gel, un esdeveniment que no seria estrany per les activitats que està acostumada a acollir la capital catalana. Les dues preguntes diferenciades ja es van comunicar al COE en la reunió de divendres passat. "Es respecta la decisió de la Generalitat", ha apuntat la consellera de la Presidència sobre la reacció de l'organisme.
Plet obert amb l'Aragó
Fa setmanes que la Generalitat transmet que l'actitud de Lambán no és "raonable", perquè les negociacions en les taules tècniques havien progressat amb l'aval de l'Aragó. Però el president aragonès, que afronta un horitzó electoral a la seva comunitat, insisteix que la proposta no s'ajusta als requisits d'"igualtat". I què demana Lambán? Un repartiment de les proves diferent a les valls del Pirineu. Entén que Catalunya acumula les proves d'snowboard i esquí acrobàtic a la Vall d'Aran; l'esquí alpí a la Molina i Masella; i l'esquí de muntanya, a Boí Taüll; i lamenta que "les valls de Tena i de Benasque es quedin "fora" del repartiment. La Generalitat considera que la renegociació que persegueix Lambán respon a "interessos electorals" i, com ha ressaltat Vilagrà, es continua considerant "tancat" l'acord, que no es "reobrirà".
L'"acord tècnic" al qual van arribar els governs -amb representants de l'executiu espanyol i l'aval del COE- fixa que al Pirineu català s'hi farien les proves d'esquí alpí, snowboard, freestyle i esquí de muntanya. Està previst que les estacions de la Molina i de la Masella siguin l'epicentre del descens, el gegant, el supergegant i l'eslàlom mentre que l'snowboard i el freestyle tenen opcions d'ubicar-se a Baqueira-Beret. Pel que fa al Pirineu aragonès, acolliria l'esquí de fons i el biatló. Barcelona té tots els números de ser seu de l'hoquei gel, previsiblement al Palau Sant Jordi i una altra instal·lació -una ha de tenir aforament per a 12.000 espectadors i l'altra per a un mínim de 6.000-; en canvi, el patinatge es faria a Saragossa. Jaca, per la seva banda, assumiria el cúrling. Els salts, el bobsleigh i l'skeleton s'haurien de fer fora de l'Estat, i Sarajevo (Bòsnia) apareix com a principal opció per part de l'organització.
En declaracions posteriors a la sessió de treball de divendres, Vilagrà es va mostrar satisfeta amb l'acord. "L'hem validat des del punt de vista polític, i confiem en uns Jocs que creiem guanyadors", va afirmar davant dels mitjans, després que tant el president del COE com el secretari d'Estat per a l'Esport reclamessin a l'Aragó que tornés a l'acord. "Esperem, desitgem i confiem que l'Aragó també valori aquesta proposta", va afegir Alejandro Blanco, president del COE, que va recordar que el pacte s'ha produït després de sis reunions tècniques amb tots els actors, inclosos representants de l'Aragó.