14
de març
del
2022
Actualitzat
a les
15:48h
Salvador Vergés, diputat de Junts, ha iniciat una recollida de signatures a Change.org per demanar la Creu de Sant Jordi a Marina Vilalta, de 94 anys i la pastora en actiu més vella de Catalunya. La petició ja està feta, ara només falta el suport popular per a què s'accepti. La dona viu a la Bruguera, al municipi de Ribes de Freser.
La Marina va néixer a Solanguit, una casa rònega i humil del terme d’Ogassa. Va tenir 11 germans; els més grans eren fills del primer matrimoni i els petits del qui havia set el cunyat de la mare, perquè quan va enviudar es va casar amb el germà del seu home. Per tant, tots els germans tenien els mateixos cognoms.
De jove ja va treballar a la fàbrica, però això va durar poc; aquell no era el seu món. Malgrat que hi treballava de nits, no podia mirar les estrelles. Per a ella, dormir és de ganduls, però haver-ho de fer de dies, amb la llum del sol, li semblava un insult a la natura. Quan es va casar, ella i el seu home varen anar a viure a Cal Sibí de Bruguera, i des de llavors mai no ha deixat de fer el que realment li agrada.
Només ha sortit de Catalunya en una ocasió, concretament a Mallorca, i per poder complir el somni que tenia de volar. Ella explica que volia experimentar què sentien les àligues des de dalt, però aquell mateix dia a la tarda va tornar a Bruguera, perquè enyorava les seves ovelles…
No ha tingut mai un gran ramat; la Marina sempre ha cregut que l’herba que alimenta els seus animals ha de sortir de dins del terme de la casa. Potser per això la seva clientela sempre li ha estat fidel, perquè la qualitat de la carn dels seus xais la fa inconfusible, i ningú li regateja mai el preu. Ella té molt clar que per fer de pastora has d’estimar les ovelles, t’ha d’agradar la muntanya, i has de saber gaudir de la solitud i oblidar-te dels dies de festa.
La Marina no ha abandonat mai la seva vida a pagès, el seu poble, el seu entorn; no ha deixat mai de treballar i de cuidar i criar el ramat, cada dia sense descans, a pesar dels seus 94 anys i de la duresa de les condicions. I sempre amb bon humor i amb ganes de cantar.
"És cert que, probablement, des d’un punt de vista tècnic i estricte, la Marina no compleix els requisits que contemplen les bases de la Creu de Sant Jordi. Però, si som realistes, difícilment mai cap pastor o pastora complirà els requisits concrets d’aquest guardó. I, en canvi, estarem d’acord que aquesta gent, malauradament en extinció, bé que es mereixen el nostre més gran reconeixement", diu Vergés a la petició.
La Marina va néixer a Solanguit, una casa rònega i humil del terme d’Ogassa. Va tenir 11 germans; els més grans eren fills del primer matrimoni i els petits del qui havia set el cunyat de la mare, perquè quan va enviudar es va casar amb el germà del seu home. Per tant, tots els germans tenien els mateixos cognoms.
De jove ja va treballar a la fàbrica, però això va durar poc; aquell no era el seu món. Malgrat que hi treballava de nits, no podia mirar les estrelles. Per a ella, dormir és de ganduls, però haver-ho de fer de dies, amb la llum del sol, li semblava un insult a la natura. Quan es va casar, ella i el seu home varen anar a viure a Cal Sibí de Bruguera, i des de llavors mai no ha deixat de fer el que realment li agrada.
Només ha sortit de Catalunya en una ocasió, concretament a Mallorca, i per poder complir el somni que tenia de volar. Ella explica que volia experimentar què sentien les àligues des de dalt, però aquell mateix dia a la tarda va tornar a Bruguera, perquè enyorava les seves ovelles…
No ha tingut mai un gran ramat; la Marina sempre ha cregut que l’herba que alimenta els seus animals ha de sortir de dins del terme de la casa. Potser per això la seva clientela sempre li ha estat fidel, perquè la qualitat de la carn dels seus xais la fa inconfusible, i ningú li regateja mai el preu. Ella té molt clar que per fer de pastora has d’estimar les ovelles, t’ha d’agradar la muntanya, i has de saber gaudir de la solitud i oblidar-te dels dies de festa.
Fa poc us demanava fer costat a la proposta d Creu d St Jordi x a la Marina, la pastora en actiu + vella d Cat (94 anys). La piulada ja té quasi 7.000 Likes! La candidatura ha estat tramitada i avui us demano si podeu signar la petició a https://t.co/7dEaf63KHj i fer RT. Gràcies! pic.twitter.com/XCH1mvcliv
— Salvador Vergés i… Tejero! (@salvaverges) March 13, 2022
La Marina no ha abandonat mai la seva vida a pagès, el seu poble, el seu entorn; no ha deixat mai de treballar i de cuidar i criar el ramat, cada dia sense descans, a pesar dels seus 94 anys i de la duresa de les condicions. I sempre amb bon humor i amb ganes de cantar.
"És cert que, probablement, des d’un punt de vista tècnic i estricte, la Marina no compleix els requisits que contemplen les bases de la Creu de Sant Jordi. Però, si som realistes, difícilment mai cap pastor o pastora complirà els requisits concrets d’aquest guardó. I, en canvi, estarem d’acord que aquesta gent, malauradament en extinció, bé que es mereixen el nostre més gran reconeixement", diu Vergés a la petició.