01
de gener
del
2022
L’àliga daurada (Aquila chrysaetos) és una de les espècies d’au rapinyaire més emblemàtica de Catalunya. Es calcula que actualment hi ha unes 100 parelles a Catalunya, tres de les quals són residents a l’espai natural protegit (ENP) de l’Alta Garrotxa. L’àguila daurada es troba amenaçada, motiu pel qual està protegida segons la normativa catalana, estatal i europea.
Tot i que la presència de l’àliga daurada és coneguda a l’Alta Garrotxa des dels anys vuitanta del segle passat –i se n’ha anat fent un seguiment per part del col·lectiu naturalista–, a partir de l’any 2007 el Consorci va iniciar un seguiment anual d’aquesta espècie per tal d’augmentar-ne el seu coneixement, i d’aquesta manera, garantir la seva conservació a l’espai mitjançant la millora del seu hàbitat i la regulació d’algunes activitats de lleure a les que és sensible i que interfereixen sobretot durant la seva temporada de nidificació.
Durant el seguiment realitzat de febrer a juny d’aquest any 2021 es va detectar que les tres parelles residents van ocupar els nius dels territoris ocupats durant els darrers anys i que van pondre-hi ous i els van incubar. Al llarg de la temporada de cria es va observar l’eclosió d’ous a tots tres nius i que els polls resultants es van anar desenvolupant sense cap problema fins a desenvolupar el plomatge de vol i abandonar el niu.
Fins ara no s’havia detectat un èxit tan rotund a l’Alta Garrotxa, ja que la producció anual de polls volanders s’havia observat en un o dos nius, com a màxim, i en períodes amb diversos anys sense cap èxit. Aquests nivells de fracàs dels darrers anys han provocat que els índexs de productivitat de l’espècie es trobin per sota de la mitjana estatal.
Enguany, i amb l’objectiu d’esbrinar els motius de la baixa productivitat històrica de l’àliga daurada a l’Alta Garrotxa, es va fer un mostreig de les restes de la seva alimentació presents als nius. Aquesta recollida de restes va ser possible gràcies a la col·laboració del Grup de Suport de Muntanya del cos d’Agents Rurals, ja que els nius es troben en punts totalment inaccessibles, en penya-segats.
Gràcies a l’anàlisi d’aquestes restes, encarregat a la Universitat de Barcelona, es podrà tenir una aproximació de la dieta de l’àliga daurada a l’Alta Garrotxa i, gràcies a aquest coneixement, planificar noves actuacions per ajudar a millorar l’estat de conservació d’aquesta rapinyaire.
Tot i que la presència de l’àliga daurada és coneguda a l’Alta Garrotxa des dels anys vuitanta del segle passat –i se n’ha anat fent un seguiment per part del col·lectiu naturalista–, a partir de l’any 2007 el Consorci va iniciar un seguiment anual d’aquesta espècie per tal d’augmentar-ne el seu coneixement, i d’aquesta manera, garantir la seva conservació a l’espai mitjançant la millora del seu hàbitat i la regulació d’algunes activitats de lleure a les que és sensible i que interfereixen sobretot durant la seva temporada de nidificació.
Durant el seguiment realitzat de febrer a juny d’aquest any 2021 es va detectar que les tres parelles residents van ocupar els nius dels territoris ocupats durant els darrers anys i que van pondre-hi ous i els van incubar. Al llarg de la temporada de cria es va observar l’eclosió d’ous a tots tres nius i que els polls resultants es van anar desenvolupant sense cap problema fins a desenvolupar el plomatge de vol i abandonar el niu.
Fins ara no s’havia detectat un èxit tan rotund a l’Alta Garrotxa, ja que la producció anual de polls volanders s’havia observat en un o dos nius, com a màxim, i en períodes amb diversos anys sense cap èxit. Aquests nivells de fracàs dels darrers anys han provocat que els índexs de productivitat de l’espècie es trobin per sota de la mitjana estatal.
Enguany, i amb l’objectiu d’esbrinar els motius de la baixa productivitat històrica de l’àliga daurada a l’Alta Garrotxa, es va fer un mostreig de les restes de la seva alimentació presents als nius. Aquesta recollida de restes va ser possible gràcies a la col·laboració del Grup de Suport de Muntanya del cos d’Agents Rurals, ja que els nius es troben en punts totalment inaccessibles, en penya-segats.
Gràcies a l’anàlisi d’aquestes restes, encarregat a la Universitat de Barcelona, es podrà tenir una aproximació de la dieta de l’àliga daurada a l’Alta Garrotxa i, gràcies a aquest coneixement, planificar noves actuacions per ajudar a millorar l’estat de conservació d’aquesta rapinyaire.