Aquest
divendres, 17 de setembre, a les sis de la tarda, tindrà lloc l’acte de
presentació de la monografia local dels
Quaderns de la Revista de Girona dedicada a
Sant Pau de Segúries, que ha escrit
Agustí Dalmau i Font.
L’obra, editada conjuntament per la
Diputació de Girona i la Fundació “
la Caixa”, es presentarà a la
sala de plens de l’Ajuntament (carrer Guàrdia, 11) de Sant Pau de Segúries, amb la participació d’
Albert Piñeira, vicepresident segon i diputat de Cultura de la Diputació de Girona; l’a batllessa,
Dolors Cambras; la directora de la col·lecció,
Rosa Maria Gil, i l’autor del volum, Agustí Dalmau.
Sant Pau de Segúries és un poble conegut, principalment, per la
llegenda del mariner i per la
via romana. No obstant això, aquesta monografia, la primera que dona una visió global d’aquest municipi de la comarca del
Ripollès, al límit amb la
Garrotxa, va més enllà, i aporta dades inèdites i curioses, la majoria desconegudes pels mateixos santpauencs. No es tracta en cap cas d’una obra definitiva, però sí que pretén ser el punt de partida per a futurs treballs sobre Sant Pau de Segúries.
El llibre comença situant-nos geogràficament el territori, que té com a eix principal el
Ter, que travessa el poble de nord a oest, i a partir d’aquí ens
explica els principals episodis històrics, l’economia, la població, l’etimologia del nom...
Així, podem descobrir
aspectes curiosos de Sant Pau de Segúries, com el fet que és un dels pocs municipis del Ripollès en què
el titular de la parròquia, en aquest cas sant Pau, dona nom al poble.
Un altre aspecte rellevant és que les
principals ocupacions professionals de la gent de Sant Pau de Segúries fins al segle xx van ser l’
agricultura, la
ramaderia i l’
explotació dels boscos i que, en els darrers anys, la proximitat de l’estació d’esquí Vallter 2000 ha comportat la construcció d’habitatges de segona residència.
També es refereixen personatges il·lustres, com
Pere Bassagaña, que va ser un brillant botànic i farmacèutic català.
Així mateix, la monografia permet descobrir-ne les
centrals hidroelèctriques, les
fàbriques de
carbur i de
ciment, la
farga i els
molins fariners, l’agricultura i la ramaderia, el veïnat del Ral, l’església de Sant Pau Vell, les cases de pagès i les masies, les botigues i els oficis, la torre del rellotge de l’edifici de les escoles, el
cine La Florida o La Germandat, entitat nascuda a conseqüència d’una epidèmia de còlera amb la finalitat que els socis s’ajudessin entre ells quan algú tenia problemes.
L’autor
Agustí Dalmau i Font (Ripoll, 1969) treballa com a
historiador i
arxiver. És autor de les obres
Llanars (1999),
Ogassa (2011) i
Vilallonga de Ter (2015), dins d’aquesta mateixa col·lecció.
També ha escrit les monografies
Ripoll: imatges i records (1996),
El patrimoni d’artistes modernistes a Ripoll (2005),
Ripoll 1939-1976:
Imatges de la nostra història (2006),
Petita història de la Vall de Núria (2006),
El cremallera de Núria:
Més de 75 anys d’història (2006),
El Ninot, un barri de Ripoll (2008),
L’Abans:
Ripoll (2008) i
Ferran Tallada, un enginyer einsteinià (2019).
És coautor de
100 anys de futbol a Ripoll (2007), de la
Petita història del monestir de Santa Maria de Ripoll (2004), de la
Petita història de l’Hospital de Campdevànol (2009) i de
Fonts de Ripoll (2014).
La col·lecció
El volum
Sant Pau de Segúries és el número 210 de la sèrie de monografies locals dels «Quaderns de la Revista de Girona».
«Quaderns de la Revista de Girona» és una col·lecció divulgativa i plural dedicada a la difusió del coneixement multidisciplinari sobre les terres gironines. Consta de dues sèries: les monografies locals (estudis sobre el passat i el present de pobles i ciutats) i les guies (dedicades a temes d’abast general).
Iniciada l’any 1985, la col·lecció s’ha convertit en una veritable enciclopèdia popular de les terres gironines. Es tracta d’un model original de col·lecció que pretén arribar a tots els lectors, i per això utilitza un estil planer i no especialitzat, sense que això suposi renunciar al rigor i la qualitat. En cada títol hi té cabuda la investigació, convenientment sintetitzada, i també el testimoni personal, el saber popular i l’anècdota local.
