05
de juliol
del
2021
Actualitzat
el
11
de juliol
a les
19:33h
La deglució és un procés que exigeix una ràpida sincronia entre músculs i estructures implicades. Aquest procediment requereix d'una coordinació entre actes motors voluntaris i involuntaris que són regulats pel sistema nerviós central. En el moment que alguna estructura falla la persona presentarà un trastorn en la deglució, el qual rep el nom de disfàgia.
La disfàgia és un trastorn que consisteix en la presència de dificultats per empassar. Podrà ser intermitent o progressiva i requerirà de tractament. Les persones que pateixen aquesta alteració senten que el menjar no baixa bé, o bé, queda encallat.
Segons l'origen:
- Disfàgia funcional o motora: es veuen afectats els músculs i nervis que intervenen en el procés de la deglució.
- Disfàgia mecànica o obstructiva: presència de causa orgànica a l'esòfag, faringe o òrgans propers.
Segons la localització:
- Disfàgia orofaríngia: dificultat per empassar des de la boca a l'esòfag.
- Disfàgia esofàgica: dificultat per empassar des de l'esòfag fins a l'estómac.
En funció del tipus i grau de disfàgia, el tractament pot variar des de la modificació de textures fins a la contraindicació de la via oral i indicació de nutrició artificial per via enteral (via digestiva).
Simptomatologia
- Tos.
- Sialorrea (baveig excessiu).
- Canvis de la veu (afonia).
- Ennuegament.
- Regurgitació.
- Cansament.
- Pèrdua de pes.
Recomanacions per a la persona amb disfàgia
- L'aliment ha de ser homogeni, evitant grumolls i espines.
- S'han d'evitar dobles textures on es barregin líquids amb sòlids.
Han de variar-se els aliments, oferint propietats organolèptiques atractives per trencar amb la rutina.
El Mètode d'Exploració Clínica Volumen Viscositat (MECV-V) és un test d'utilitat per detectar signes de disfàgia orofaríngia. Permet definir les característiques de l'aliment més adequat per a la persona en relació al volum i viscositat.
Les característiques de les textures pel pacient amb disfàgia són:
Així doncs, cal tenir una especial atenció cap a aquelles persones que puguin presentar alguna alteració en la deglució. Ja sigui per causa mecànica, (pèrdua de peces dentals, estenosis esofàgica, càncer esofàgic, etc.) o bé per causa neurològica (accident cerebrovascular, traumatismes cerebrals, malalties neurodegeneratives, tumors cerebrals, entre d'altres). Caldrà valorar el grau de disfàgia i aplicar les textures esmentades a les taules anteriors.
Elsa Pujals
Infermera
La disfàgia és un trastorn que consisteix en la presència de dificultats per empassar. Podrà ser intermitent o progressiva i requerirà de tractament. Les persones que pateixen aquesta alteració senten que el menjar no baixa bé, o bé, queda encallat.
Segons l'origen:
- Disfàgia funcional o motora: es veuen afectats els músculs i nervis que intervenen en el procés de la deglució.
- Disfàgia mecànica o obstructiva: presència de causa orgànica a l'esòfag, faringe o òrgans propers.
Segons la localització:
- Disfàgia orofaríngia: dificultat per empassar des de la boca a l'esòfag.
- Disfàgia esofàgica: dificultat per empassar des de l'esòfag fins a l'estómac.
En funció del tipus i grau de disfàgia, el tractament pot variar des de la modificació de textures fins a la contraindicació de la via oral i indicació de nutrició artificial per via enteral (via digestiva).
Simptomatologia
- Tos.
- Sialorrea (baveig excessiu).
- Canvis de la veu (afonia).
- Ennuegament.
- Regurgitació.
- Cansament.
- Pèrdua de pes.
Recomanacions per a la persona amb disfàgia
- L'aliment ha de ser homogeni, evitant grumolls i espines.
- S'han d'evitar dobles textures on es barregin líquids amb sòlids.
Han de variar-se els aliments, oferint propietats organolèptiques atractives per trencar amb la rutina.
El Mètode d'Exploració Clínica Volumen Viscositat (MECV-V) és un test d'utilitat per detectar signes de disfàgia orofaríngia. Permet definir les característiques de l'aliment més adequat per a la persona en relació al volum i viscositat.
Les característiques de les textures pel pacient amb disfàgia són:
Així doncs, cal tenir una especial atenció cap a aquelles persones que puguin presentar alguna alteració en la deglució. Ja sigui per causa mecànica, (pèrdua de peces dentals, estenosis esofàgica, càncer esofàgic, etc.) o bé per causa neurològica (accident cerebrovascular, traumatismes cerebrals, malalties neurodegeneratives, tumors cerebrals, entre d'altres). Caldrà valorar el grau de disfàgia i aplicar les textures esmentades a les taules anteriors.
Elsa Pujals
Infermera