​Les escoles del Ripollès abordaran temes com el sentiment de pertinença arran del 17-A

El pla de convivència que s'està fent en xarxa també preveu treballar el dol amb la metodologia de justícia restaurativa

per Redacció, 15 de març de 2021 a les 10:52 |
Un aula d'una escola de Ripoll, sense alumnes pel confinament | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de març de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els centres educatius del Ripollès impartiran un cicle que se centra en les emocions per abordar temes com el sentiment de pertinença o la identitat. Es treballa perquè pugui començar el curs que ve.

És una de les actuacions del nou model de convivència que es va començar a gestar després dels atemptats del 17-A del 2017. Uns fets que van commocionar al descobrir que els autors eren joves gihadistes que s'havien radicalitzat a Ripoll.


Mentre la societat es refeia de les ferides emocionals, durant dos anys es va fer un intens treball en xarxa i diagnosi per trobar respostes i aprendre de possibles errors. El dol és un altre dels temes pendents. Per això, es vol formar professionals amb una nova metodologia de justícia restaurativa.

Han passat més de tres anys dels atemptats i el treball en xarxa per implantar noves metodologies i accions continua endavant sota el paraigües de l'anomenat nou pla de convivència de Ripoll. El repte, avançar en un nou model. Entre les actuacions previstes properament hi ha l'anomenat Projecte Baobab's, que es basa en posar al centre les emocions i aprendre de forma "vivencial" aquells aspectes com la construcció identitària, les relacions socials, la igualtat de gènere o les diferències per raons d'origen o d'orientació sexual entre d'altres.


"Aprendre a com juga l'emoció a l'hora d'actuar segons a qui es té a davant, com més conscients en siguem més fàcil serà arribar a una bona convivència" i a ser més conscients de les "motxilles personals" de cadascú, remarca Núria Riera, coordinadora de l'àrea de Ciutadania del Consorci de Benestar Social del Ripollès.

Els impulsors del projecte són el Grup Operatiu (GO) de Ripoll, creat després dels atemptats amb totes les parts que fan treball comunitari, com ara Serveis de Joventut, Participació i Comunitat de l'Ajuntament de Ripoll, assessors de llengua i cohesió social del Departament d'Educació, entre d'altres.


Una de les novetats, a més, és que no s'impartirà només entre els alumnes de primària i secundària sinó també entre els professors. "Els nens de ben petits ja han de treballar aquestes temes i els mestres els poden acompanyar en aquest procés de creixement emocional amb les noves eines que adquireixin durant la formació" afirma. És una formació que s'ha de fer presencial i que la Covid-19 i les restriccions han endarrerit la seva posada en marxa. Ja s'havia presentat al món educatiu del Ripollès i faltava concretar calendari.

L'empatia i el sentiment de pertinença són alguns dels aspectes que es volen abordar. Els atemptats del 17-A i la necessitat de trobar respostes i entendre per què uns joves aparentment integrats van radicalitzar-se sota la influència de l'imam Es-Satty va comportar un nou model de convivència, amb el qual s'ha treballat des de llavors. Primer es va fer un exhaustiu treball de diagnosi que va durar dos anys i on ja es va veure que calia un abordatge en xarxa i la gestió de la diversitat i les emocions en temes com la pertinença. "Ens vam adonar que calen uns prismes de treball diferents" perquè hi havia aspecte que no estaven resolts.

En aquest sentit, posa l'exemple de fills de famílies d'origen estranger que ja han nascut a Ripoll. Segons la tècnica, durant un estudi de camp molts joves els deien que se sentien ripollesos de petits però que a partir de l'adolescència "entren en crisi perquè hi ha molta gent que els fa notar que no són d'aquí. "Sí, parles català però d'on ets? Els diuen i això els fa pensar que potser no són ben bé d'aquí", detalla.

Una situació que ara volen revertir amb aquesta formació vivencial a les escoles i altres iniciatives que es reprendran quan les restriccions de la pandèmia ho permetin.

Treballar el dol que no s'ha tancat

En paral·lel, també es vol abordar el procés del dol des d'una nova metodologia i agafant d'exemple la situació del País Basc i les víctimes del terrorisme. Es tracta d'asseure a un mateix espai "víctimes i victimaris" per dialogar i entendre el punt de vista de l'altre i aconseguir reparar el dolor que senten.

"Hi ha diferents cercles restauratius que es poden treballar en el cas del 17-AA i veurem fins a on podrem arribar, afegeix Riera, que recorda que la participació és voluntària. Primer es vol formar professionals per després portar-ho a la pràctica. El mes vinent està previst que el Grup Operatiu rebi formació específica en cercles restauratius, una nova metodologia que al Ripollès està en una fase "embrionària".

 

Participació