01
de febrer
del
2021
Dani Cornellà i Deltell (Girona, 1978) és alcalde de Celrà, al Gironès, i cap de llista de la CUP-Guanyem Catalunya per la demarcació, on ja va aconseguir una diputada el 2017. Cornellà ha exercit la desobediència i ha patit de forma directa la repressió prèvia i posterior a l'1 d’octubre de 2017.
En conversa amb NacióDigital a la sala de plens de l'ajuntament, assegura que només desbordant el règim de 1978 es podrà aconseguir la independència de Catalunya.
- En les eleccions del 21-D de 2017 va ser el número dos de la llista per les comarques gironines, però no va aconseguir l'escó. Per què ho torna a intentar?
- Doncs perquè han passat uns anys, ara aquest any en faig vuit d'alcalde i ara em retirava, en compliment del codi ètic de la CUP, que estableix un màxim de vuit anys en un mateix càrrec electe. El mateix partit em va demanar si volia fer aquest pas endavant en un moment excepcional com el que vivim. A l'ajuntament la meva substitució està mig resolta, perquè ja hi treballàvem, en el relleu, independentment d’aquestes eleccions. Aleshores, després de parlar amb la família vaig decidir fer el pas i acceptar aquest cop encapçalar la candidatura.
- Parlem una mica del moment excepcional. Som a Celrà, punt neuràlgic de la mobilització independentista. Ara hi ha molta gent decebuda, molta gent emprenyada, molta gent que no sap ben bé on estem parats i cap a on anem, quina és la seva visió?
- Aquesta percepció de la gent és ben certa. Vam fer quelcom que semblava impossible, amb l'1 d’octubre. Vam celebrar-lo i guanyar-lo, però tot el que ha vingut després ha demostrat que res no estava preparat per a poder sostenir la victòria de l'1-O. Evidentment la sensació és que en aquests tres anys no s’ha avançat, al contrari, s’ha anat enrere, i no s’ha pogut fer efectiu el resultat del referèndum. Això porta molta gent cap al desencís, a les poques ganes de tornar-se a mobilitzar i participar. Per això he fet el pas endavant, perquè com a persona i com a col·lectiu molts lluitadors a Celrà i molts altres pobles i ciutats, vam defensar l’1 d’octubre, i vam fer les mobilitzacions posteriors per als presos, les preses, els exiliats, tots els represaliats. Crec que ha arribat el moment de començar un nou embat contra l'Estat. Ha quedat demostrat que les institucions i el carrer han d’anar lligades per poder fer aquest nou embat. Aquest és el nostre projecte, que els veïns i veïnes que aquests últims anys ho han passat malament, es tornin a engrescar i donin suport a aquesta proposta i tornem a fer-ho, però aquesta vegada per guanyar.
- Aquest nou embat implica que la CUP faci el pas d’entrar al Govern?
- S'haurà de veure en funció del resultat electoral, però sobretot tenim molt en compte que nosaltres no ens presentem per obtenir una cadira, quan nosaltres negociem per governar, sigui en un municipi o qualsevol institució el que posem sobre la taula és la proposta política, i les línies vermelles a les quals nosaltres no podem renunciar. En aquest cas les línies vermelles són molt clares: la independència i la justícia social, amb tot el que això implica. Nosaltres, per governar com s’ha fet aquests darrers tres anys, sense unes polítiques clares, sense rumb, evidentment no hi entrarem.
- Celrà i les comarques gironines són indrets on la majoria independentista és clara, la mobilització popular és enorme. Són conscients, però, que hi ha una part important de la població catalana que és refractària a aquestes idees. Comparteix la visió que hem de ser més i hem de convèncer la gent contrària al procés?
- Nosaltres sempre treballem per sumar, mai no hem fet res per restar. És evident que els fets de l’1 d’octubre també van generar aquesta hostilitat entre la gent que no se sent representada per aquest projecte, però tenim clara la manera de canviar-ho. És la recepta que hem aplicat aquí a Celrà i arreu del país amb la feina que fem els municipis: demostrant que una altra manera de governar és possible, que governar per a la tothom i no per a uns pocs també es pot fer. Totes aquestes persones s’acaben acostant al moviment independentista, en aquest cas d’esquerres perquè veuen que hi ha altres maneres de fer les coses, que potser el que diem no els acaba de representar, però sí que veuen una esperança en la nostra manera de fer política, que segurament amb l’estat espanyol ni es veia ni es veu.
En aquesta nova legislatura, aquesta gent hem de sumar-la a través de les polítiques socials, que si són per a la majoria de la població, també se sentirà cridada a donar suport a la creació d’un estat independent. Hem de partir d’aquesta base, treballar per a la majoria de la població i el seu benestar, acabar amb aquesta crisi sanitària, democràtica, econòmica i social que anys que arrosseguem a l’estat espanyol i també a Catalunya. Penso que és una manera de sumar, als municipis on estem governant ho hem fet, i fins i tot allà on som oposició, amb les nostres propostes constructives. Per tant ens cal traslladar tota aquesta construcció social i nacional al Parlament, tirar-la endavant més enllà de les suspensions, de les anul·lacions de lleis i del Tribunal Constitucional.
- Però això implica una desobediència. Vostè ha viscut en primera persona què implica.
- El camí ara ja sabem quin és i què tenim davant: un estat espanyol que bàsicament respon amb les porres i la presó. No és una resposta democràtica o de taula de diàleg, sinó tot el contrari, és un atac frontal cap als nostres líders. Tot això és el que hem après aquests darrers anys, i hem de tenir clar que en un nou embat ens pot tornar a passar. Ja n’hem après i hem de saber que això no pot anar així, que "de la llei a la llei" a l’estat espanyol no es pot anar. Evidentment s’haurà de desobeir, assumir les conseqüències, tenint en compte que si som una majoria que apostem per aquest camí, trigarem més o menys, però acabarem amb una resolució. Cal que treballem aquest nou embat i acceptar que sí, tindrà un cost, i això ho tenim clar i sempre hem estat disposats a assumir-lo, no ens n’hem amagat.
- Si en aquestes eleccions se supera el 50% dels vots, ha d’haver-hi conseqüències polítiques immediates?
- Si superem el 50% dels vots, hem de veure si realment hi ha una nova unitat estratègica entre els partits independentistes, per decidir cap a on avancem, perquè ara mateix dir que amb una mica més del 50% podrem declarar la independència, quan actualment ja tenim una majoria al Parlament i portem tres anys de desgovern i no s’ha avançat en res, penso que és enganyar una mica la gent. El que haurem de fer si obtenim la majoria absoluta és tornar a seure, buscar els punts que ens tornin a unir i decidir com ho tirem endavant. Mentrestant, encara que superem aquest 50%, no tots els partits proposen el mateix, per tant superaríem els vots independentistes però no el consens sobre la manera d’arribar a la independència. Primer haurem de recuperar la unitat estratègica, per saber com ho fem, quan, i aleshores tornar a començar.
- Quines són les propostes de la CUP-Guanyem Catalunya per a les comarques gironines?
- Tenim un programa ben complet, molt basat en la realitat que ens trobem a les comarques gironines. Com a exemples us puc esmentar el tema de les infraestructures. Quan parlo d'infraestructures ens referim tant a la xarxa de transport públic, de Renfe a ADIF, com a les variants i altres projectes que hi ha sobre la taula als quals nosaltres no podem donar suport i que pensem que es poden buscar alternatives. Per exemple, l’extensió de la C-32 a la Selva, que va de Tordera a Lloret de Mar, una proposta que suposa trinxar el territori. Hi ha alternatives més viables. Tampoc no podem donar suport a la variant d'Olot, quan també el mateix municipi preveu l'obertura d’altres carrils. Es poden trobar solucions sense inversions milionàries innecessàries que atempten contra els mateixos acords de París.
Cal promoure la rebaixa d'emissions de contaminants i no pas la creació de noves estructures que les augmentin. Nosaltres creiem que ara cal que tots els recursos vagin a un pla de xoc social per tots els treballadors i treballadores de comarques gironines que pateixen atur, ERTO i precarietat laboral a conseqüència de la crisi. Per ajudar també a les pimes, als comerços, als autònoms, ajudar-les a superar doncs aquests moments tan difícils, partint de la base que quan governes has d’aplicar unes mesures que vagin acompanyades dels recursos suficients per garantir la supervivència de tot aquest teixit, i això no passa ara. Veiem com a molts pobles i ciutats s'estan abaixant moltes persianes i l’atur puja mes rere mes.
- Quina solució proposen?
- Cal un pla de xoc per a les comarques gironines, però també per a tot el país, tot prioritzant infraestructures necessàries per al territori com la millora de la xarxa de tren, la freqüència, els horaris, les estacions, que són una vergonya, fins i tot arribar a zones de comarques gironines que ara estan desemparats des de fa anys, que només tenen l’autocar i tots sabem del seu mal funcionament. Una altra prioritat importantíssima és l’hospital Trueta, un equipament sanitari necessari per a tota la demarcació. Fa quinze anys que en sentim a parlar, deu anys que s’estan barallant per l’emplaçament i ara ens diuen que encara trigaran vuit anys més. No pot ser. Per això exigim que es reverteixin les retallades en sanitat, perquè quan aquesta pandèmia marxi tinguem uns bons equipaments per si hi ha una altra crisi com aquesta o si aquesta encara s’allarga més del previst.
- La llista de les comarques gironines de la CUP són tots càrrecs electes i regidors. És un retorn als orígens? Un retorn al municipalisme com a força motriu de la formació?
- Sempre hem dit que la CUP va néixer com un moviment molt municipalista, als pobles, a les ciutats, amb projectes compartits amb els altres. És la gran riquesa de la CUP aquests darrers quinze anys, que realment s’ha fet una feina bona i això ho podem comprovar a molts municipis on governem, on sempre millorem resultats. La feina municipal s’ha fet bé. Fa quinze anys que vam començar a créixer, es parlava de participació ciutadana i tothom pensava “aquests nois de què coi parlen?”. Ara és una pràctica habitual a la majoria de municipis de Catalunya.
Aquesta i d’altres pràctiques que hem portat nosaltres, que en principi es veuen estranyes, s’acaben generalitzant. Tota aquesta força i aquest cúmul d’experiència, en un moment de crisi tan gran, econòmica, social, democràtica, climàtica, és el moment d’aplicar-los en una gestió no des de dalt cap a baix sinó des de baix cap a dalt, traient el poder al carrer i que la gent decideixi que hem de fer, cap a on hem d’anar, quines polítiques públiques s’han de fer, quins serveis han de ser públics i no poden estar a mans privades. Volem portar tot això a la Generalitat en uns moments molt complicats per tothom.
En conversa amb NacióDigital a la sala de plens de l'ajuntament, assegura que només desbordant el règim de 1978 es podrà aconseguir la independència de Catalunya.
- En les eleccions del 21-D de 2017 va ser el número dos de la llista per les comarques gironines, però no va aconseguir l'escó. Per què ho torna a intentar?
- Doncs perquè han passat uns anys, ara aquest any en faig vuit d'alcalde i ara em retirava, en compliment del codi ètic de la CUP, que estableix un màxim de vuit anys en un mateix càrrec electe. El mateix partit em va demanar si volia fer aquest pas endavant en un moment excepcional com el que vivim. A l'ajuntament la meva substitució està mig resolta, perquè ja hi treballàvem, en el relleu, independentment d’aquestes eleccions. Aleshores, després de parlar amb la família vaig decidir fer el pas i acceptar aquest cop encapçalar la candidatura.
- Parlem una mica del moment excepcional. Som a Celrà, punt neuràlgic de la mobilització independentista. Ara hi ha molta gent decebuda, molta gent emprenyada, molta gent que no sap ben bé on estem parats i cap a on anem, quina és la seva visió?
- Aquesta percepció de la gent és ben certa. Vam fer quelcom que semblava impossible, amb l'1 d’octubre. Vam celebrar-lo i guanyar-lo, però tot el que ha vingut després ha demostrat que res no estava preparat per a poder sostenir la victòria de l'1-O. Evidentment la sensació és que en aquests tres anys no s’ha avançat, al contrari, s’ha anat enrere, i no s’ha pogut fer efectiu el resultat del referèndum. Això porta molta gent cap al desencís, a les poques ganes de tornar-se a mobilitzar i participar. Per això he fet el pas endavant, perquè com a persona i com a col·lectiu molts lluitadors a Celrà i molts altres pobles i ciutats, vam defensar l’1 d’octubre, i vam fer les mobilitzacions posteriors per als presos, les preses, els exiliats, tots els represaliats. Crec que ha arribat el moment de començar un nou embat contra l'Estat. Ha quedat demostrat que les institucions i el carrer han d’anar lligades per poder fer aquest nou embat. Aquest és el nostre projecte, que els veïns i veïnes que aquests últims anys ho han passat malament, es tornin a engrescar i donin suport a aquesta proposta i tornem a fer-ho, però aquesta vegada per guanyar.
"Per governar sense polítiques clares i sense rumb no entrarem al Govern"
- Aquest nou embat implica que la CUP faci el pas d’entrar al Govern?
- S'haurà de veure en funció del resultat electoral, però sobretot tenim molt en compte que nosaltres no ens presentem per obtenir una cadira, quan nosaltres negociem per governar, sigui en un municipi o qualsevol institució el que posem sobre la taula és la proposta política, i les línies vermelles a les quals nosaltres no podem renunciar. En aquest cas les línies vermelles són molt clares: la independència i la justícia social, amb tot el que això implica. Nosaltres, per governar com s’ha fet aquests darrers tres anys, sense unes polítiques clares, sense rumb, evidentment no hi entrarem.
- Celrà i les comarques gironines són indrets on la majoria independentista és clara, la mobilització popular és enorme. Són conscients, però, que hi ha una part important de la població catalana que és refractària a aquestes idees. Comparteix la visió que hem de ser més i hem de convèncer la gent contrària al procés?
- Nosaltres sempre treballem per sumar, mai no hem fet res per restar. És evident que els fets de l’1 d’octubre també van generar aquesta hostilitat entre la gent que no se sent representada per aquest projecte, però tenim clara la manera de canviar-ho. És la recepta que hem aplicat aquí a Celrà i arreu del país amb la feina que fem els municipis: demostrant que una altra manera de governar és possible, que governar per a la tothom i no per a uns pocs també es pot fer. Totes aquestes persones s’acaben acostant al moviment independentista, en aquest cas d’esquerres perquè veuen que hi ha altres maneres de fer les coses, que potser el que diem no els acaba de representar, però sí que veuen una esperança en la nostra manera de fer política, que segurament amb l’estat espanyol ni es veia ni es veu.
En aquesta nova legislatura, aquesta gent hem de sumar-la a través de les polítiques socials, que si són per a la majoria de la població, també se sentirà cridada a donar suport a la creació d’un estat independent. Hem de partir d’aquesta base, treballar per a la majoria de la població i el seu benestar, acabar amb aquesta crisi sanitària, democràtica, econòmica i social que anys que arrosseguem a l’estat espanyol i també a Catalunya. Penso que és una manera de sumar, als municipis on estem governant ho hem fet, i fins i tot allà on som oposició, amb les nostres propostes constructives. Per tant ens cal traslladar tota aquesta construcció social i nacional al Parlament, tirar-la endavant més enllà de les suspensions, de les anul·lacions de lleis i del Tribunal Constitucional.
Dani Cornellà, alcalde de Celrà i cap de llista de la CUP a les comarques gironines Foto: Cristina Botey
- Però això implica una desobediència. Vostè ha viscut en primera persona què implica.
- El camí ara ja sabem quin és i què tenim davant: un estat espanyol que bàsicament respon amb les porres i la presó. No és una resposta democràtica o de taula de diàleg, sinó tot el contrari, és un atac frontal cap als nostres líders. Tot això és el que hem après aquests darrers anys, i hem de tenir clar que en un nou embat ens pot tornar a passar. Ja n’hem après i hem de saber que això no pot anar així, que "de la llei a la llei" a l’estat espanyol no es pot anar. Evidentment s’haurà de desobeir, assumir les conseqüències, tenint en compte que si som una majoria que apostem per aquest camí, trigarem més o menys, però acabarem amb una resolució. Cal que treballem aquest nou embat i acceptar que sí, tindrà un cost, i això ho tenim clar i sempre hem estat disposats a assumir-lo, no ens n’hem amagat.
"Dir que amb una mica més del 50% podrem declarar la independència penso que és enganyar una mica a la gent"
- Si en aquestes eleccions se supera el 50% dels vots, ha d’haver-hi conseqüències polítiques immediates?
- Si superem el 50% dels vots, hem de veure si realment hi ha una nova unitat estratègica entre els partits independentistes, per decidir cap a on avancem, perquè ara mateix dir que amb una mica més del 50% podrem declarar la independència, quan actualment ja tenim una majoria al Parlament i portem tres anys de desgovern i no s’ha avançat en res, penso que és enganyar una mica la gent. El que haurem de fer si obtenim la majoria absoluta és tornar a seure, buscar els punts que ens tornin a unir i decidir com ho tirem endavant. Mentrestant, encara que superem aquest 50%, no tots els partits proposen el mateix, per tant superaríem els vots independentistes però no el consens sobre la manera d’arribar a la independència. Primer haurem de recuperar la unitat estratègica, per saber com ho fem, quan, i aleshores tornar a començar.
- Quines són les propostes de la CUP-Guanyem Catalunya per a les comarques gironines?
- Tenim un programa ben complet, molt basat en la realitat que ens trobem a les comarques gironines. Com a exemples us puc esmentar el tema de les infraestructures. Quan parlo d'infraestructures ens referim tant a la xarxa de transport públic, de Renfe a ADIF, com a les variants i altres projectes que hi ha sobre la taula als quals nosaltres no podem donar suport i que pensem que es poden buscar alternatives. Per exemple, l’extensió de la C-32 a la Selva, que va de Tordera a Lloret de Mar, una proposta que suposa trinxar el territori. Hi ha alternatives més viables. Tampoc no podem donar suport a la variant d'Olot, quan també el mateix municipi preveu l'obertura d’altres carrils. Es poden trobar solucions sense inversions milionàries innecessàries que atempten contra els mateixos acords de París.
Cal promoure la rebaixa d'emissions de contaminants i no pas la creació de noves estructures que les augmentin. Nosaltres creiem que ara cal que tots els recursos vagin a un pla de xoc social per tots els treballadors i treballadores de comarques gironines que pateixen atur, ERTO i precarietat laboral a conseqüència de la crisi. Per ajudar també a les pimes, als comerços, als autònoms, ajudar-les a superar doncs aquests moments tan difícils, partint de la base que quan governes has d’aplicar unes mesures que vagin acompanyades dels recursos suficients per garantir la supervivència de tot aquest teixit, i això no passa ara. Veiem com a molts pobles i ciutats s'estan abaixant moltes persianes i l’atur puja mes rere mes.
"Cal un pla de xoc per a les comarques gironines però també per a tot el país"
- Quina solució proposen?
- Cal un pla de xoc per a les comarques gironines, però també per a tot el país, tot prioritzant infraestructures necessàries per al territori com la millora de la xarxa de tren, la freqüència, els horaris, les estacions, que són una vergonya, fins i tot arribar a zones de comarques gironines que ara estan desemparats des de fa anys, que només tenen l’autocar i tots sabem del seu mal funcionament. Una altra prioritat importantíssima és l’hospital Trueta, un equipament sanitari necessari per a tota la demarcació. Fa quinze anys que en sentim a parlar, deu anys que s’estan barallant per l’emplaçament i ara ens diuen que encara trigaran vuit anys més. No pot ser. Per això exigim que es reverteixin les retallades en sanitat, perquè quan aquesta pandèmia marxi tinguem uns bons equipaments per si hi ha una altra crisi com aquesta o si aquesta encara s’allarga més del previst.
- La llista de les comarques gironines de la CUP són tots càrrecs electes i regidors. És un retorn als orígens? Un retorn al municipalisme com a força motriu de la formació?
- Sempre hem dit que la CUP va néixer com un moviment molt municipalista, als pobles, a les ciutats, amb projectes compartits amb els altres. És la gran riquesa de la CUP aquests darrers quinze anys, que realment s’ha fet una feina bona i això ho podem comprovar a molts municipis on governem, on sempre millorem resultats. La feina municipal s’ha fet bé. Fa quinze anys que vam començar a créixer, es parlava de participació ciutadana i tothom pensava “aquests nois de què coi parlen?”. Ara és una pràctica habitual a la majoria de municipis de Catalunya.
Aquesta i d’altres pràctiques que hem portat nosaltres, que en principi es veuen estranyes, s’acaben generalitzant. Tota aquesta força i aquest cúmul d’experiència, en un moment de crisi tan gran, econòmica, social, democràtica, climàtica, és el moment d’aplicar-los en una gestió no des de dalt cap a baix sinó des de baix cap a dalt, traient el poder al carrer i que la gent decideixi que hem de fer, cap a on hem d’anar, quines polítiques públiques s’han de fer, quins serveis han de ser públics i no poden estar a mans privades. Volem portar tot això a la Generalitat en uns moments molt complicats per tothom.