28
de gener
del
2021
Actualitzat
a la
13:08h
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Cada punt representa un col·legi electoral i, picant-hi a sobre, es desplega la informació del municipi on es troba, quin local és, l'adreça, el cens que hi ha de votar i la quantitat de meses que hi haurà. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge per seleccionar millor un col·legi. La geolocalització l'ha fet de forma automàtica la Generalitat a partir de la informació publicada per l'INE als diferents butlletins oficials provincials i és possible que en alguns casos aquesta no sigui prou acurada.
A l'espera que el TSJC confirmi que les eleccions catalanes tindran lloc el 14 de febrer, tots els preparatius avancen, entre els quals la publicació dels col·legis electorals on es podrà anar a votar. Segons les dades recollides per la Generalitat dels butlletins oficials provincials, aquest cop n'hi haurà 2.764, uns 84 més que el 2017, tot i que alguns poden haver variat perquè la consigna donada era que es busquessin espais més grans per evitar aglomeracions. Al mapa superior es pot consultar sobre el terreny quins han estat aquests locals escollits.
Pel que fa al Ripollès, en aquests comicis no hi haurà escoles com a col·legis electorals i s’ha optat per altres instal·lacions, com ajuntaments o pavellons, especialment als municipis grans.
De tots aquests, n'hi ha 751 amb només una mesa electoral, mentre que 609 en tenen només dues. En sentit oposat, quatre col·legis tenen 16 meses, dos en tenen 17 i fins i tot dos més n'agruparan 21, els quals seran el pavelló olímpic municipal de Reus i a la sala polivalent "Nau dels 50 metres" de Palamós, amb uns censos de 13.126 i 11.571 persones, respectivament. Per contra, a l'únic col·legi de Sant Jaume de Frontanyà hi podrien anar a votar 23 persones, com a molt, dues menys que a l'únic de Gisclareny. A la taula inferior es pot consultar tota la informació, reordenant les columnes o buscant municipis al cercador.
Un dels dubtes d'aquestes eleccions serà l'abstenció, però tant per part dels electors com dels membres de les meses electorals, ja que, malgrat que és obligatori formar-ne part si s'ha estat seleccionat, la por al contagi genera recels. D'entre les prop de 80.000 persones triades, algunes ja han reclamat al Síndic de Greuges que empari el seu "dret a la salut" per no haver-hi d'anar. Les raons mèdiques només són vàlides en alguns supòsits i no comparèixer pot comportar multes.
En tot cas, ja hi ha previstos els mecanismes per poder conformar una mesa electoral, fins i tot si fallen els suplents. Una de les pors principals responen al fet que, a diferència dels comicis bascos, per exemple, les persones infectades i els seus contactes poden anar a votar en una franja determinada. El doctor Jaume Padrós els ha demanat que renunciïn a exercir el seu dret, però el Govern assegura que treballa per minimitzar els riscos, fent testos als membres de les meses o preparant material per evitar infeccions.
A l'espera que el TSJC confirmi que les eleccions catalanes tindran lloc el 14 de febrer, tots els preparatius avancen, entre els quals la publicació dels col·legis electorals on es podrà anar a votar. Segons les dades recollides per la Generalitat dels butlletins oficials provincials, aquest cop n'hi haurà 2.764, uns 84 més que el 2017, tot i que alguns poden haver variat perquè la consigna donada era que es busquessin espais més grans per evitar aglomeracions. Al mapa superior es pot consultar sobre el terreny quins han estat aquests locals escollits.
Pel que fa al Ripollès, en aquests comicis no hi haurà escoles com a col·legis electorals i s’ha optat per altres instal·lacions, com ajuntaments o pavellons, especialment als municipis grans.
De tots aquests, n'hi ha 751 amb només una mesa electoral, mentre que 609 en tenen només dues. En sentit oposat, quatre col·legis tenen 16 meses, dos en tenen 17 i fins i tot dos més n'agruparan 21, els quals seran el pavelló olímpic municipal de Reus i a la sala polivalent "Nau dels 50 metres" de Palamós, amb uns censos de 13.126 i 11.571 persones, respectivament. Per contra, a l'únic col·legi de Sant Jaume de Frontanyà hi podrien anar a votar 23 persones, com a molt, dues menys que a l'únic de Gisclareny. A la taula inferior es pot consultar tota la informació, reordenant les columnes o buscant municipis al cercador.
Un dels dubtes d'aquestes eleccions serà l'abstenció, però tant per part dels electors com dels membres de les meses electorals, ja que, malgrat que és obligatori formar-ne part si s'ha estat seleccionat, la por al contagi genera recels. D'entre les prop de 80.000 persones triades, algunes ja han reclamat al Síndic de Greuges que empari el seu "dret a la salut" per no haver-hi d'anar. Les raons mèdiques només són vàlides en alguns supòsits i no comparèixer pot comportar multes.
En tot cas, ja hi ha previstos els mecanismes per poder conformar una mesa electoral, fins i tot si fallen els suplents. Una de les pors principals responen al fet que, a diferència dels comicis bascos, per exemple, les persones infectades i els seus contactes poden anar a votar en una franja determinada. El doctor Jaume Padrós els ha demanat que renunciïn a exercir el seu dret, però el Govern assegura que treballa per minimitzar els riscos, fent testos als membres de les meses o preparant material per evitar infeccions.