27
de novembre
del
2020
Actualitzat
a les
12:06h
El Ripollès té un saldo positiu de població estacional de 2.361 persones, segons l'últim informe de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) sobre la població estacional a Catalunya durant el 2019.
L'operació estadística de població estacional constitueix una estimació de les càrregues de població que suporta cada municipi i comarca i mesura el nombre de persones que hi ha en un municipi de mitjana anual. En el càlcul s'inclouen les persones que tenen algun tipus de vinculació o relació amb el municipi, ja sigui perquè hi resideixen, hi treballen, hi estudien o hi passen algun període de temps. Tots aquests períodes s'agrupen en anys sencers per establir mesures equivalents entre els territoris.
La població estacional ETCA (o població estacional equivalent a temps complet anual) es defineix com el saldo resultant de les entrades de població no resident al municipi i les sortides de població resident al municipi, mesurat en mitjana anual de persones per dia. O sigui:
Població estacional ETCA = població no resident present ETCA – població resident absent ETCA
En el cas del Ripollès, això significa que hi ha més de 2.300 de diferència, positives, entre la gent que pernocten a la comarca i venen de fora, i la població que és de la comarca perquè hi està empadronada, però no hi pernocta. El resultat es deu al turisme i als habitatges de segona residència, bàsicament.
El Tarragonès és la comarca amb més població estacional el 2019
El Tarragonès és, en termes absoluts, la comarca catalana amb més població estacional l'any 2019. Segons l'Idescat n'hi va haver 41.536, un 7% menys que l'any anterior. La segueixen el Barcelonès amb 40.657, el Baix Empordà (28.475) i la Selva (26.089). D'aquestes quatre l'única que augmenta és el Barcelonès, que ho fa un 36%.
En termes relatius, les comarques amb més població estacional en relació amb la població empadronada són el Pallars Sobirà (31,5%), l'Alta Ribagorça (24,2%), l'Aran (22,8%) i el Baix Empordà (21,2%). El Ripollès només en té un 9,4%.
Per municipis, Barcelona és la que en té més (91.633), amb un increment del 12% en el darrer any, seguida de Salou (23.033), Lloret de Mar (16.305) i Cerdanyola del Vallès (12.309).
En termes relatius destaca Santa Susanna, perquè s'estima que la seva població estacional equival al 166% de la població empadronada. En aquest àmbit la segueixen Salou, Tossa de mar, Castell-Platja d'Aro i Torroella de Montgrí, amb increments que oscil·len entre el 83,8% i el 47,9%.
Aquesta població estacional pot variar de manera important al llarg de l'any, perquè reflecteix les entrades i sortides de la població per motius laborals, d'estudis, de residència o turístics. Així, la població estacional de Barcelona va tenir un increment de 138.614 persones el primer trimestre però, en canvi, a l'estiu va tenir una població estacional negativa de -27.345 persones.
En línies generals, els valors més alts de població es registren al tercer trimestre i en municipis litorals, pel seu component turístic i de segones residències. Així, Santa Susanna a l'estiu va tenir quatre vegades més d'habitants. Tossa de Mar va triplicar la població i Salou, Castell-Platja d'Aro, Torroella de Montgrí, Creixell i Calonge i Sant Antoni la van doblar.
L'operació estadística de població estacional constitueix una estimació de les càrregues de població que suporta cada municipi i comarca i mesura el nombre de persones que hi ha en un municipi de mitjana anual. En el càlcul s'inclouen les persones que tenen algun tipus de vinculació o relació amb el municipi, ja sigui perquè hi resideixen, hi treballen, hi estudien o hi passen algun període de temps. Tots aquests períodes s'agrupen en anys sencers per establir mesures equivalents entre els territoris.
La població estacional ETCA (o població estacional equivalent a temps complet anual) es defineix com el saldo resultant de les entrades de població no resident al municipi i les sortides de població resident al municipi, mesurat en mitjana anual de persones per dia. O sigui:
Població estacional ETCA = població no resident present ETCA – població resident absent ETCA
En el cas del Ripollès, això significa que hi ha més de 2.300 de diferència, positives, entre la gent que pernocten a la comarca i venen de fora, i la població que és de la comarca perquè hi està empadronada, però no hi pernocta. El resultat es deu al turisme i als habitatges de segona residència, bàsicament.
El Tarragonès és la comarca amb més població estacional el 2019
El Tarragonès és, en termes absoluts, la comarca catalana amb més població estacional l'any 2019. Segons l'Idescat n'hi va haver 41.536, un 7% menys que l'any anterior. La segueixen el Barcelonès amb 40.657, el Baix Empordà (28.475) i la Selva (26.089). D'aquestes quatre l'única que augmenta és el Barcelonès, que ho fa un 36%.
En termes relatius, les comarques amb més població estacional en relació amb la població empadronada són el Pallars Sobirà (31,5%), l'Alta Ribagorça (24,2%), l'Aran (22,8%) i el Baix Empordà (21,2%). El Ripollès només en té un 9,4%.
Per municipis, Barcelona és la que en té més (91.633), amb un increment del 12% en el darrer any, seguida de Salou (23.033), Lloret de Mar (16.305) i Cerdanyola del Vallès (12.309).
En termes relatius destaca Santa Susanna, perquè s'estima que la seva població estacional equival al 166% de la població empadronada. En aquest àmbit la segueixen Salou, Tossa de mar, Castell-Platja d'Aro i Torroella de Montgrí, amb increments que oscil·len entre el 83,8% i el 47,9%.
Aquesta població estacional pot variar de manera important al llarg de l'any, perquè reflecteix les entrades i sortides de la població per motius laborals, d'estudis, de residència o turístics. Així, la població estacional de Barcelona va tenir un increment de 138.614 persones el primer trimestre però, en canvi, a l'estiu va tenir una població estacional negativa de -27.345 persones.
En línies generals, els valors més alts de població es registren al tercer trimestre i en municipis litorals, pel seu component turístic i de segones residències. Així, Santa Susanna a l'estiu va tenir quatre vegades més d'habitants. Tossa de Mar va triplicar la població i Salou, Castell-Platja d'Aro, Torroella de Montgrí, Creixell i Calonge i Sant Antoni la van doblar.