19
de novembre
del
2020
Actualitzat
a la
13:18h
Dues de les veus més destacades de la sessió d'aquest dijous en el judici han estat els agents dels Mossos d'Esquadra que van abatre Younes Abboyaqoub, l'autor de l'atropellament de la Rambla el 17 d'agost de 2017. Estaven destinats a Vilafranca del Penedès i el 21 d'agost es van dirigir a Subirats, on van localitzar el jove de Ripoll.
"Va avançar corrent fent ziga-zaga cap a nosaltres, cridant Allahu Akbar i mostrant un cinturo d'explosius", han explicat. Malgrat els crits perquè s'aturés i es llancés a terra, Younes continuava avançant fins que els dos agents van començar a disparar.
El primer dels testimonis, molt afectat, ha relatat els fets a preguntes de l'acusació. "Vam començar a caminar per un camí i al fons vam veure una persona vestida amb una camisa blau cel, uns pantalons vermellosos i unes ulleres de sol", ha apuntat. Younes es va aixecar la camisa i va mostrar un cinturó explosiu "amb tres o quatre tubs metàl·lics i algun cable". "Va començar a córrer cap a nosaltres cridant Allahu Akbar. Vam treure l'arma apuntant-lo i cridant 'alto' i 'al terra'", ha explicat. El jove corri amb el braç esquerra fent com "d'escut imaginari" i amb la mà dreta tancada, sense veure si portava un ganivet o un detonador.
"Veient que no desistia en l'atac, vam començar a disparar però ell seguia corrent i no va parar per res. A uns deu o dotze metres va caure", ha explicat al judici. Els agents van fer un canvi de carregador i Younes es va reincorporar i va tornar a correr cap als agents. "Recordo que vaig disparar dues o tres vegades més fins que va caure a pocs metres de nosaltres", ha dit. L'agent ha explicat que es va fer un "silenci immens": "Només esperava que deixés el detonador, explotés i moríssim". Després van arribar els seus companys, els van ajudar a retirar-se. "Allà em vaig enfonsar", ha dit.
El segon agent ha fet un relat similar dels fets. ""El continuem disparant fins que cau a terra i la imatge que em ve al cap és que en qualsevol moment explotarà el cinturó. A aquella distància, sabia que no hi hauria cap tipus d'escapatòria", ha relatat.
Estrès posttraumàtic i sense indemnització
Arran d'aquesta actuació, els agents van ser diagnosticats per estrès posttraumàtic. "El que més recordo són malsons, insomni... He reviscut milers de vagades aquesta escena. He tingut por, ansietat... Costa molt", ha dit. No har rebut indemnització del Ministeri de l'Interior, ni per la Generalitat, ni tampoc és considerat víctima del terrorisme. Tampoc ha rebut cap condecoració.
El segon agent ha explicat que li van diagnosticar un trastorn per estrés posttraumàtic i va estar en tractament durant 180 dies. "Vaig tenir problemes de concentració i son, i revivia les imatges dels fets", ha explicat. A la seva vida quotidiana, aquells fets li van provocar malsons. "Els crits d'aquesta persona van quedar a la meva ment durant molt temps i vaig haver de prendre medicació", ha apuntat. Ha hagut de continuar fent tractament psicològic.
En l'àmbit professional, l'agent no ha pogut accedir a cap especialitat. "No he rebut cap indemnització del Ministeri de l'Interior ni la Generalitat. No m'han reconegut com a víctima del terrorisme", ha explicat.
Younes "reia" quan va intentar envestir agents en el control de la Diagonal
Els agents que del dispositiu de la Zona Universitària el dia de l'atemptat han declarat aquest matí al judici del 17-A. Els testimonis van veure com Younes Abboyaqoub se saltava el control i feria diversos agents. "Ens mirava i reia, es veia clarament que ens volia fer mal", ha dit un dels testimonis. Altres agents han apuntat el mateix, que Younes "reia" quan va accelerar per envestir els agents en el control policial. A la vista oral s'han emès imatges de la fugida del jove de Ripoll, després de robar un Ford Focus blanc i assassinar Pau Pérez, propietari del vehicle. Havia aparcat a la Zona Universitària i va topar amb l'autor de l'atemptat.
"Va avançar corrent fent ziga-zaga cap a nosaltres, cridant Allahu Akbar i mostrant un cinturo d'explosius", han explicat. Malgrat els crits perquè s'aturés i es llancés a terra, Younes continuava avançant fins que els dos agents van començar a disparar.
El primer dels testimonis, molt afectat, ha relatat els fets a preguntes de l'acusació. "Vam començar a caminar per un camí i al fons vam veure una persona vestida amb una camisa blau cel, uns pantalons vermellosos i unes ulleres de sol", ha apuntat. Younes es va aixecar la camisa i va mostrar un cinturó explosiu "amb tres o quatre tubs metàl·lics i algun cable". "Va començar a córrer cap a nosaltres cridant Allahu Akbar. Vam treure l'arma apuntant-lo i cridant 'alto' i 'al terra'", ha explicat. El jove corri amb el braç esquerra fent com "d'escut imaginari" i amb la mà dreta tancada, sense veure si portava un ganivet o un detonador.
"Veient que no desistia en l'atac, vam començar a disparar però ell seguia corrent i no va parar per res. A uns deu o dotze metres va caure", ha explicat al judici. Els agents van fer un canvi de carregador i Younes es va reincorporar i va tornar a correr cap als agents. "Recordo que vaig disparar dues o tres vegades més fins que va caure a pocs metres de nosaltres", ha dit. L'agent ha explicat que es va fer un "silenci immens": "Només esperava que deixés el detonador, explotés i moríssim". Després van arribar els seus companys, els van ajudar a retirar-se. "Allà em vaig enfonsar", ha dit.
El segon agent ha fet un relat similar dels fets. ""El continuem disparant fins que cau a terra i la imatge que em ve al cap és que en qualsevol moment explotarà el cinturó. A aquella distància, sabia que no hi hauria cap tipus d'escapatòria", ha relatat.
Estrès posttraumàtic i sense indemnització
Arran d'aquesta actuació, els agents van ser diagnosticats per estrès posttraumàtic. "El que més recordo són malsons, insomni... He reviscut milers de vagades aquesta escena. He tingut por, ansietat... Costa molt", ha dit. No har rebut indemnització del Ministeri de l'Interior, ni per la Generalitat, ni tampoc és considerat víctima del terrorisme. Tampoc ha rebut cap condecoració.
El segon agent ha explicat que li van diagnosticar un trastorn per estrés posttraumàtic i va estar en tractament durant 180 dies. "Vaig tenir problemes de concentració i son, i revivia les imatges dels fets", ha explicat. A la seva vida quotidiana, aquells fets li van provocar malsons. "Els crits d'aquesta persona van quedar a la meva ment durant molt temps i vaig haver de prendre medicació", ha apuntat. Ha hagut de continuar fent tractament psicològic.
En l'àmbit professional, l'agent no ha pogut accedir a cap especialitat. "No he rebut cap indemnització del Ministeri de l'Interior ni la Generalitat. No m'han reconegut com a víctima del terrorisme", ha explicat.
Younes "reia" quan va intentar envestir agents en el control de la Diagonal
Els agents que del dispositiu de la Zona Universitària el dia de l'atemptat han declarat aquest matí al judici del 17-A. Els testimonis van veure com Younes Abboyaqoub se saltava el control i feria diversos agents. "Ens mirava i reia, es veia clarament que ens volia fer mal", ha dit un dels testimonis. Altres agents han apuntat el mateix, que Younes "reia" quan va accelerar per envestir els agents en el control policial. A la vista oral s'han emès imatges de la fugida del jove de Ripoll, després de robar un Ford Focus blanc i assassinar Pau Pérez, propietari del vehicle. Havia aparcat a la Zona Universitària i va topar amb l'autor de l'atemptat.