El tribunal del 17-A «llença a les escombraries» una prova de Cuevillas sobre l'ADN de l'imam de Ripoll

El president de la sala veu "extemporània" la petició feta per l'advocat de Javier Martínez

Alfonso Guevara, president del tribunal de l'Audiència Nacional que jutja els atemptats del 2017 a Catalunya
Alfonso Guevara, president del tribunal de l'Audiència Nacional que jutja els atemptats del 2017 a Catalunya | Pool EFE
11 de novembre del 2020
Actualitzat a les 11:48h
El president del tribunal que jutja els atemptats de Barcelona i Cambrils de l'agost del 2017, Félix Alfonso Guevara, ha rebutjat la petició de l'acusació particular exercida per l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas -en representació de Javier Martínez, pare del nen de tres anys mort a la Rambla- d'incloure una prova pericial relacionada amb l'ADN de l'imam Abdelbaki es Satty.

Guevara ha dit que es tracta "d'una prova totalment extemporània" i l'ha rebutjat. El president de la secció tercera de la Sala Penal de l'Audiència Nacional ha tornat a advertir que no acceptarà qüestions prèvies i ha dit a les acusacions que els escrits que presentin "aniran a les escombraries". "No se'ls donarà entrada", ha dit a l'inici de la sessió d'aquest dimecres

Cuevillas va explicar ahir que volia reclamar l'admissió d'un dictamen pericial de dos biòlegs que "denuncien amb rotunditat la manca de rigor científic" de l'anàlisi de l'ADN d'Es Satty, que serveix per determinar que va morir a l'explosió del xalet d'Alcanar.

"Tot això volia dir i no m'han deixat", va denunciar a través d'un fil de Twitter, en què va afegir que "les víctimes volen saber la veritat" però: "Molt em temo que aquest judici no es donarà cap resposta".

Preparatius des de l'octubre de 2016

Els atemptats de Barcelona i Cambrils es van començar a planificar, encara de manera molt preliminar, l'octubre de 2016. Així ho ha explicat el segon testimoni del judici del 17-A a l'Audiència Nacional, que va investigar els fets. Es tracta del cap de la Unitat Antiterrorista dels Mossos, que v ser secretari dels atestats i instructor de la investigació a partir del maig de 2018. Segons ha detallat l'investigador, els més grans del grup, juntament amb Abdelbaki Es-Satty, comencen a preparar una acció a l'octubre de 2016. "No sabien ni com, ni on, ni quan", ha apuntat el testimoni. 

El novembre de 2016 comencen les cerques sobre com fabricar explosius a través de l'ordinador d'Es-Satty. A principis de 2017, Driss Oukabir comença a buscar què diu l'Alcorà sobre matar infidels. Es-Satty fa un viatge a Bèlgica a finals de març i des de Daesh es fa una crida a atemptar a Occident durant el Ramadà. És a partir del maig de 2017 quan ja comencen a fer els actes pròpiament preparatoris amb la compra de Younes de dues "targetes conspiratives" per a telèfons que s'utilitzen per esquivar l'actuació policial. Aquell mateix, els grans de la cèl·lula van proposar als joves de cometre un atemptat, però encara no tenien un objectiu fixat. 

Al juny, ja estan fent gestions per materialitzar l'atemptat. Es fan cerques sobre com fer explosius des d'Alcanar i hi ha moltes trucades entre Houli i altres membres de la cèl·lula. "Entenem que a finals de juny tenen clar que volen fabricar explosius i comencen a comprar precursors per elaborar-ho", ha apuntat el secretari dels atestats. L'11 de juliol, Houli va comprar una targeta conspirativa i se'n va a Alcanar i intenta comprar 100 litres de peròxid de nitrogen, però no pot per una qüestió de documentació. Houli intenta aconseguir una furgoneta, sense èxit, i se'n va fins a Vinaròs i li demanen a Said Ben Iazza. A l'agost hi ha més compres de materials per fabricar explosius. En total, 340 litres de peròxid de nitrogen i 500 litres d'acetona. 

La declaració de Houli no va ajudar

A preguntes de la Fiscalia, el testimoni ha dit que no tenien cap coneixement de la cèl·lula de Ripoll en un primer moment. El 17 d'agost al matí tenen constància de l'explosió a Alcanar i a priori no veuen res atribuïble a un atemptat. Amb les dades preliminars, els Mossos diuen que és una cèl·lula terrorista perquè tenen lligams familiars i han actuat de manera concertada per dur a terme una acció.

Sobre Mohammed Houli, el testimoni ha explicat que hi van anar a parlar i els va explicar que fabricaven petards. Un cop hi ha l'atemptat de les Rambles, troben el passaport a la furgoneta i llavors lliguen caps i ordenen la detenció de Houli i se li pren declaració el 18 d'agost al matí. 

La declaració de Houli, ha dit el testimoni, no va facilitar dades per evitar els fets. "Sempre va donar dades difícils d'entendre. No va aportar res de nou que no sabéssim, tot i que va explicar que fabricaven explosius. No va facilitar cap detenció ni neutralització d'altres persones", ha apuntat. Un cop es produeix l'atemptat a Cambrils es coneixen tots els noms de la cèl·lula, que constava de 10 persones.

Estudis sobre la Torre Eiffel

Entre la documentació trobada a Alcanar es veu "un clar estudi d'objectiu" de la Torre Eiffel i de la seva estructura. "No son fotografies turístiques", ha dit el testimoni. Consta un altre viatge a França de membres de la cèl·lula. Van contactar amb algú en aquests viatges a França? Els germans Oukabir parlen del viatge i d'un contacte (Mohammed i Yusef), però el testimoni ha dit que no té constància de les investigacions a França en aquest sentit. 

Per les cerques fetes per la cèl·lula, els investigadors han determinat que volien atemptat al Camp Nou, la Sagrada Família i la Torre Eiffel. També fan moltes cerques sobre l'Audiència Nacional, però no en van fer cap sobre les Rambles.