15
de setembre
del
2020
Actualitzat
a les
10:43h
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca o municipi, es desplega el seu nom i tota la informació sobre la incidència del coronavirus, els contagis detectats, els PCR fets o, en el cas de les comarques, les hospitalitzacions o les defuncions, tot amb dades d'entre el 4 i el 10 de setembre. L'Rt o velocitat de propagació mesura el nombre mitjà de persones infectades per cada persona infecciosa, mentre que el risc de rebrot es mesura per l'índex EPG, que combina l'Rt i la ràtio de positius recents. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge i seleccionar així millor els municipis.
El Govern va demanar a finals d'agost un esforç a la ciutadania per arribar a l'inici del curs escolar amb un major control de la pandèmia. El dia ha arribat, però s'ha assolit l'objectiu? A mitges, ja que el risc de rebrot s'ha reduït a més de la meitat de les comarques en les dues últimes setmanes però, en canvi, es manté elevat a 31 de les 42. A les ciutats, la situació és pitjor, ja que el risc s'hi incrementa en més casos que no en els que cau i és encara alt en vuit de cada deu.
Així ho apunten les dades del Departament de Salut i, pel que fa al risc de rebrot, responen als càlculs de l'índex EPG, el qual posa en relació la velocitat de propagació dels darrers set dies amb la incidència acumulada per 100.000 habitants de les últimes dues setmanes. Això permet saber si el risc de rebrot és baix (menys de 30), moderat (entre 30 i 70), moderat-alt (entre 70 i 100) o alt (més de 100). Les dades s'ofereixen per comarques i per als municipis de més de 20.000 habitants, a banda de set més d'especial atenció per haver patit brots recentment (Balaguer, Canovelles, les Franqueses del Vallès, Mollerussa, Sant Just Desvern, Sant Pere de Ribes i Vilafant).
D'aquesta manera, 31 comarques i 58 dels municipis analitzats es troben en risc elevat de rebrot, i set comarques i sis municipis més, en risc moderat-alt. Dues comarques i tres municipis tenen un risc moderat i tan sols dues comarques i dos municipi, baix. Tot això amb dades del 10 de setembre, per minimitzar l'impacte del retard en computar les xifres. La comarca en pitjor situació respecte el coronavirus és la Cerdanya (índex EPG de 569,1), seguida del Priorat (459,9), el Gironès (368) i l'Urgell (358,3), per bé que fins a deu tenen un índex per sobre de 200.
Pel que fa al Ripollès, des del passat 27 d'agost, ara fa dues setmanes, el risc de rebrot ha caigut considerablement tot i que encara continua molt alt, passant de 344 a 220. La comarca és una de les que ha baixat més aquest percentatge a tot Catalunya en pocs dies.
A diferència d'anàlisis anteriors, no hi ha massa clarianes no tenyides de vermell, més enllà de comarques aïllades, amb l'excepció d'una mena de corredor central amb risc moderat-alt, des del Solsonès fins al Baix Ebre. No hi ha cap comarca lliure de coronavirus, ja que l'Alta Ribagorça -que no en tenia cap en anteriors anàlisis- n'ha detectat un en aquest període. Tot i això, es manté com la que té menys risc de rebrot (4,2), seguida del Montsià (14,2), on també és baix. És moderat igualment a la Terra Alta (46,1) i a la Garrotxa (61,2).
Les comarques amb major risc de rebrot no són necessàriament les que han empitjorat més la situació els últims dies, tal com es pot veure en el mapa inferior. 15 de les 42 han vist augmentar l'índex EPG les dues últimes setmanes i s'ha reduït en 22, mentre que, en cinc, s'ha mantingut força estable. On ha crescut més és al Priorat (+399,5), el Pallars Sobirà (+216), la Cerdanya (+178,1), el Gironès (+169,6) i el Moianès (+144,6), en dinàmica oposada a on ha millorat més la situació, la Noguera (-593,4) i l'Alt Urgell (-410,6), seguides de lluny per les Garrigues (-184,3), el Segrià (-165,1) i la Ribera d'Ebre (-159,2).
Si es posa el focus en els municipis, el major risc es troba a Salt (índex EPG de 776,2), seguit per Molins de Rei (567,7), Mollerussa (478,2), Sant Feliu de Guíxols (428) i Sant Boi de Llobregat (410,7). L'únic municipi sense cap positiu les últimes dues setmanes és Vilafant, analitzat perquè, en el seu moment va ser un focus que, per ara, sembla resolt -no així la veïna Figueres-. L'altre amb risc baix de rebrot és Amposta (4,1), mentre que els tres amb risc moderat són Olot (40,5), les Franqueses del Vallès (51,5) i Palafrugell (54,6).
Si es posa el focus en els nuclis locals amb més augment recent del risc de rebrot, encapçalen el llistat també Molins de Rei (+426,3) i Salt (+279,9), per davant de Sant Boi de Llobregat (+224,5), Girona (+193,4), Manlleu (+183,9) i Terrassa (+170,1). En canvi, han reduït moltíssim el risc durant les dues últimes setmanes Canovelles (-1.103,3) i Balaguer (-930,7), en estudi per haver patit brots complicats -ja que no arriben als 20.000 habitants-, mentre que també ha caigut força a Granollers (-376,7), Cornellà de Llobregat (-371), Sant Just Desvern (-357,6) i Gavà (-266,2).
ii
El Govern va demanar a finals d'agost un esforç a la ciutadania per arribar a l'inici del curs escolar amb un major control de la pandèmia. El dia ha arribat, però s'ha assolit l'objectiu? A mitges, ja que el risc de rebrot s'ha reduït a més de la meitat de les comarques en les dues últimes setmanes però, en canvi, es manté elevat a 31 de les 42. A les ciutats, la situació és pitjor, ja que el risc s'hi incrementa en més casos que no en els que cau i és encara alt en vuit de cada deu.
Així ho apunten les dades del Departament de Salut i, pel que fa al risc de rebrot, responen als càlculs de l'índex EPG, el qual posa en relació la velocitat de propagació dels darrers set dies amb la incidència acumulada per 100.000 habitants de les últimes dues setmanes. Això permet saber si el risc de rebrot és baix (menys de 30), moderat (entre 30 i 70), moderat-alt (entre 70 i 100) o alt (més de 100). Les dades s'ofereixen per comarques i per als municipis de més de 20.000 habitants, a banda de set més d'especial atenció per haver patit brots recentment (Balaguer, Canovelles, les Franqueses del Vallès, Mollerussa, Sant Just Desvern, Sant Pere de Ribes i Vilafant).
D'aquesta manera, 31 comarques i 58 dels municipis analitzats es troben en risc elevat de rebrot, i set comarques i sis municipis més, en risc moderat-alt. Dues comarques i tres municipis tenen un risc moderat i tan sols dues comarques i dos municipi, baix. Tot això amb dades del 10 de setembre, per minimitzar l'impacte del retard en computar les xifres. La comarca en pitjor situació respecte el coronavirus és la Cerdanya (índex EPG de 569,1), seguida del Priorat (459,9), el Gironès (368) i l'Urgell (358,3), per bé que fins a deu tenen un índex per sobre de 200.
Pel que fa al Ripollès, des del passat 27 d'agost, ara fa dues setmanes, el risc de rebrot ha caigut considerablement tot i que encara continua molt alt, passant de 344 a 220. La comarca és una de les que ha baixat més aquest percentatge a tot Catalunya en pocs dies.
A diferència d'anàlisis anteriors, no hi ha massa clarianes no tenyides de vermell, més enllà de comarques aïllades, amb l'excepció d'una mena de corredor central amb risc moderat-alt, des del Solsonès fins al Baix Ebre. No hi ha cap comarca lliure de coronavirus, ja que l'Alta Ribagorça -que no en tenia cap en anteriors anàlisis- n'ha detectat un en aquest període. Tot i això, es manté com la que té menys risc de rebrot (4,2), seguida del Montsià (14,2), on també és baix. És moderat igualment a la Terra Alta (46,1) i a la Garrotxa (61,2).
Les comarques amb major risc de rebrot no són necessàriament les que han empitjorat més la situació els últims dies, tal com es pot veure en el mapa inferior. 15 de les 42 han vist augmentar l'índex EPG les dues últimes setmanes i s'ha reduït en 22, mentre que, en cinc, s'ha mantingut força estable. On ha crescut més és al Priorat (+399,5), el Pallars Sobirà (+216), la Cerdanya (+178,1), el Gironès (+169,6) i el Moianès (+144,6), en dinàmica oposada a on ha millorat més la situació, la Noguera (-593,4) i l'Alt Urgell (-410,6), seguides de lluny per les Garrigues (-184,3), el Segrià (-165,1) i la Ribera d'Ebre (-159,2).
Si es posa el focus en els municipis, el major risc es troba a Salt (índex EPG de 776,2), seguit per Molins de Rei (567,7), Mollerussa (478,2), Sant Feliu de Guíxols (428) i Sant Boi de Llobregat (410,7). L'únic municipi sense cap positiu les últimes dues setmanes és Vilafant, analitzat perquè, en el seu moment va ser un focus que, per ara, sembla resolt -no així la veïna Figueres-. L'altre amb risc baix de rebrot és Amposta (4,1), mentre que els tres amb risc moderat són Olot (40,5), les Franqueses del Vallès (51,5) i Palafrugell (54,6).
Si es posa el focus en els nuclis locals amb més augment recent del risc de rebrot, encapçalen el llistat també Molins de Rei (+426,3) i Salt (+279,9), per davant de Sant Boi de Llobregat (+224,5), Girona (+193,4), Manlleu (+183,9) i Terrassa (+170,1). En canvi, han reduït moltíssim el risc durant les dues últimes setmanes Canovelles (-1.103,3) i Balaguer (-930,7), en estudi per haver patit brots complicats -ja que no arriben als 20.000 habitants-, mentre que també ha caigut força a Granollers (-376,7), Cornellà de Llobregat (-371), Sant Just Desvern (-357,6) i Gavà (-266,2).
ii