10
de setembre
del
2020
Actualitzat
a la
13:02h
El Congrés tombarà el reial decret llei que regula la cessió dels romanents municipals a l'Estat i el seu posterior repartiment. El govern espanyol s'ha quedat sol a la cambra baixa i l'oposició s'ha imposat, tal com es confirmarà en la votació que tindrà lloc al final del ple, malgrat un acord d'última hora entre el Ministeri d'Hisenda i Podem per tal que els ajuntaments sense estalvis acumulats poguessin rebre també recursos.
Els precs de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, han estat infructuosos, després d'haver defensat que la proposta plantejada per fer arribar recursos als ajuntaments és "l'única viable donades les limitacions de la llei d'estabilitat i la Constitució". "Deixem que els mateixos municipis discuteixin si volen beneficiar-se de les mesures, no prenguem les decisions pels alcaldes", ha reclamat.
Igualment, ha reconegut la legitimitat de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) per avalar l'acord amb el govern espanyol -fent ús del vot de qualitat del seu president, alcalde socialista- i ha asseverat que "el govern espanyol no necessita en cap cas els diners dels ajuntaments", ja que "aquest país és solvent i atractiu per als inversors", aconseguint deute amb interès negatiu. Ha demanat, per tant, que els grups de l'oposició "no juguin al tacticisme polític, que no pensin que hi haurà una segona oportunitat", prioritzant el "desgast, confrontació i enfrontament" i fent caure altres articles amb mesures econòmiques, fiscals i socials incloses en el reial decret llei.
El PP s'ha mostrat agressiu contra Montero, amb crits constants des de la bancada, i el seu diputat Antonio González s'ha burlat de la solvència econòmica de l'Estat: "Paguin els ERTO, aviat no podran pagar les nòmines!". Segons ha denunciat, la mesura suposa una "confiscació sota coacció dels estalvis municipals" i la ministra "imposa un corralito als estalvis públics", motiu pel qual ha reclamat, com bona part de la resta de partits, que presenti un nou reial decret llei per ajudar els ens locals.
El diputat d'ERC Joan Margall ha lamentat que PSOE i Podem "han renunciat a acabar amb el marc d'austeritat que tant havien denunciat i executen la mateixa política que Montoro, la limitació de la inversió pública quan és més necessària que mai", motiu pel qual ha rebutjat avalar l'acord pels romanents i ha exigit que els ajuntaments hi puguin accedir lliurement, que no estiguin vinculat a la llei d'estabilitat els anys 2020 i 2021, i que es reparteixin els 5.000 milions sense condicions.
El diputat del JxCat Ferran Bel ha recordat a Montero que el municipalisme català va oposar-se per pràctica unanimitat l'acord dels romanents i, en canvi, ha assegurat que no cal reformar l'article 135 per facilitar l'accés als estalvis locals i ha allargat la mà per negociar amb la ministra un nou reial decret llei en aquest sentit. De fet, ha apuntat que el seu partit va ser clau per flotar dos decrets lleis tombats pel Congrés de governs anteriors.
El diputat de la CUP ha constatat que es tracta d'una "nova contradicció" del govern espanyol i ha lamentat que, en lloc de derogar l'article 135 de la Constitució o la llei Montoro, en faci ús: "El centralisme no és qüestió de les dretes, sinó que també l'usen quan els convé els que tenen retòrica federalista o confederal". Es tracta, ha apuntat, d'un "mal presagi de com usaran els fons de construcció europea"
Només Podem ha defensat la proposta, després d'un acord d'última hora. El diputat Txema Guijarro ha reconegut que ha hagut de jugar un rol de "funambulista" en aquesta qüestió, però ha subratllat que, en les últimes setmanes, Montero s'ha mogut i que el rebuig al reial decret llei és una "mala notícia per als ciutadans i per al govern espanyol". "Només guanyen els amics del no", ha lamentat, però ha posat deures també a l'executiu central, reclamant la derogació de la llei d'estabilitat financera.
Acord d'última hora
L'acord d'última hora amb Podem preveia que els primers 5.000 milions que es repartirien el 2020 i el 2021 als ajuntaments no respondrien al percentatge de romanents lliurats, sinó que, en un 60%, es faria per un criteri de població, i només el 40% restant respondria a part dels estalvis cedits. A la pràctica, això permetia que els ajuntaments sense romanents acumulats rebessin també recursos, amb un nou fons de 3.000 milions a fons perdut.
Pel que fa a la resta de grups, totes han rebutjat l'acord dels romanents. Iván Espinosa de los Monteros (Vox) ha denunciat que es tracta d'un "xantatge inadmissible", obligant a cedir els romanents i a gastar-los després amb el que el govern espanyol decideixi, un executiu que ha titllat de "malgastador", que "està destrossant Espanya" i pel qual "tot és totalitari". María Carmen Martínez (Cs) ha afirmat que "la unitat no és impossible, però tampoc és incondicional" i aquest acord "posa entre l'espasa i la paret als ajuntaments". El PNB, a més, ha denunciat que no té en compte la realitat foral i l'estabilitat de les diputacions basques.
Rebuig del municipalisme català
L'acord entre el govern espanyol i la FEMP referent a la gestió dels romanents locals preveia que els ajuntaments haurien de cedir tots els seus estalvis a l'Estat i aquest els administraria, tornant-los-els progressivament fins al 2037. Una mesura que va enervar l'oposició de l'Estat i el conjunt del municipalisme català i que fins i tot podia arribar als jutjats, ja que la Generalitat havia anunciat que portaria al Tribunal Constitucional l'acord.
Quim Torra havia reclamat als ajuntaments que no el complissin i no cedissin uns estalvis equivalents a uns 388 euros per català. ERC havia impulsat també una ofensiva perquè els ajuntaments no lliuressin els romanents i la CUP apostava per un front comú a nivell de Països Catalans. La indignació, però, era transversal, i Xavier García Albiol (PP) havia anunciat que Badalona no entregaria el romanent, com havia afirmat també Ada Colau en relació a Barcelona, tot i que el PSC -l'única força a favor de la mesura- no ho volia posar tan fàcil.
Els precs de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, han estat infructuosos, després d'haver defensat que la proposta plantejada per fer arribar recursos als ajuntaments és "l'única viable donades les limitacions de la llei d'estabilitat i la Constitució". "Deixem que els mateixos municipis discuteixin si volen beneficiar-se de les mesures, no prenguem les decisions pels alcaldes", ha reclamat.
Igualment, ha reconegut la legitimitat de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) per avalar l'acord amb el govern espanyol -fent ús del vot de qualitat del seu president, alcalde socialista- i ha asseverat que "el govern espanyol no necessita en cap cas els diners dels ajuntaments", ja que "aquest país és solvent i atractiu per als inversors", aconseguint deute amb interès negatiu. Ha demanat, per tant, que els grups de l'oposició "no juguin al tacticisme polític, que no pensin que hi haurà una segona oportunitat", prioritzant el "desgast, confrontació i enfrontament" i fent caure altres articles amb mesures econòmiques, fiscals i socials incloses en el reial decret llei.
El PP s'ha mostrat agressiu contra Montero, amb crits constants des de la bancada, i el seu diputat Antonio González s'ha burlat de la solvència econòmica de l'Estat: "Paguin els ERTO, aviat no podran pagar les nòmines!". Segons ha denunciat, la mesura suposa una "confiscació sota coacció dels estalvis municipals" i la ministra "imposa un corralito als estalvis públics", motiu pel qual ha reclamat, com bona part de la resta de partits, que presenti un nou reial decret llei per ajudar els ens locals.
El diputat d'ERC Joan Margall ha lamentat que PSOE i Podem "han renunciat a acabar amb el marc d'austeritat que tant havien denunciat i executen la mateixa política que Montoro, la limitació de la inversió pública quan és més necessària que mai", motiu pel qual ha rebutjat avalar l'acord pels romanents i ha exigit que els ajuntaments hi puguin accedir lliurement, que no estiguin vinculat a la llei d'estabilitat els anys 2020 i 2021, i que es reparteixin els 5.000 milions sense condicions.
El diputat del JxCat Ferran Bel ha recordat a Montero que el municipalisme català va oposar-se per pràctica unanimitat l'acord dels romanents i, en canvi, ha assegurat que no cal reformar l'article 135 per facilitar l'accés als estalvis locals i ha allargat la mà per negociar amb la ministra un nou reial decret llei en aquest sentit. De fet, ha apuntat que el seu partit va ser clau per flotar dos decrets lleis tombats pel Congrés de governs anteriors.
El diputat de la CUP ha constatat que es tracta d'una "nova contradicció" del govern espanyol i ha lamentat que, en lloc de derogar l'article 135 de la Constitució o la llei Montoro, en faci ús: "El centralisme no és qüestió de les dretes, sinó que també l'usen quan els convé els que tenen retòrica federalista o confederal". Es tracta, ha apuntat, d'un "mal presagi de com usaran els fons de construcció europea"
Només Podem ha defensat la proposta, després d'un acord d'última hora. El diputat Txema Guijarro ha reconegut que ha hagut de jugar un rol de "funambulista" en aquesta qüestió, però ha subratllat que, en les últimes setmanes, Montero s'ha mogut i que el rebuig al reial decret llei és una "mala notícia per als ciutadans i per al govern espanyol". "Només guanyen els amics del no", ha lamentat, però ha posat deures també a l'executiu central, reclamant la derogació de la llei d'estabilitat financera.
Acord d'última hora
L'acord d'última hora amb Podem preveia que els primers 5.000 milions que es repartirien el 2020 i el 2021 als ajuntaments no respondrien al percentatge de romanents lliurats, sinó que, en un 60%, es faria per un criteri de població, i només el 40% restant respondria a part dels estalvis cedits. A la pràctica, això permetia que els ajuntaments sense romanents acumulats rebessin també recursos, amb un nou fons de 3.000 milions a fons perdut.
Pel que fa a la resta de grups, totes han rebutjat l'acord dels romanents. Iván Espinosa de los Monteros (Vox) ha denunciat que es tracta d'un "xantatge inadmissible", obligant a cedir els romanents i a gastar-los després amb el que el govern espanyol decideixi, un executiu que ha titllat de "malgastador", que "està destrossant Espanya" i pel qual "tot és totalitari". María Carmen Martínez (Cs) ha afirmat que "la unitat no és impossible, però tampoc és incondicional" i aquest acord "posa entre l'espasa i la paret als ajuntaments". El PNB, a més, ha denunciat que no té en compte la realitat foral i l'estabilitat de les diputacions basques.
Rebuig del municipalisme català
L'acord entre el govern espanyol i la FEMP referent a la gestió dels romanents locals preveia que els ajuntaments haurien de cedir tots els seus estalvis a l'Estat i aquest els administraria, tornant-los-els progressivament fins al 2037. Una mesura que va enervar l'oposició de l'Estat i el conjunt del municipalisme català i que fins i tot podia arribar als jutjats, ja que la Generalitat havia anunciat que portaria al Tribunal Constitucional l'acord.
Quim Torra havia reclamat als ajuntaments que no el complissin i no cedissin uns estalvis equivalents a uns 388 euros per català. ERC havia impulsat també una ofensiva perquè els ajuntaments no lliuressin els romanents i la CUP apostava per un front comú a nivell de Països Catalans. La indignació, però, era transversal, i Xavier García Albiol (PP) havia anunciat que Badalona no entregaria el romanent, com havia afirmat també Ada Colau en relació a Barcelona, tot i que el PSC -l'única força a favor de la mesura- no ho volia posar tan fàcil.