Les picades de meduses

L'incident més freqüent d'una jornada a la platja

per Dr. Gervasi Hostenc , 8 de setembre de 2020 a les 08:00 |
Les picades de meduses són l’accident marí més freqüent que podem patir en les nostres platges. En els últims anys s’ha parlat de plagues de meduses per la gran quantitat que n’han aparegut: l’escalfament climàtic, la sequera, les corrents marines, els canvis en l’ecosistema marí i la pesca excessiva podrien ser la causa d’aquesta proliferació.

L’any passat es van detectar en les costes espanyoles uns 60 milions de meduses i la Creu Roja va atendre unes 70.000 persones afectades de picades.


Les meduses

Les meduses són animals invertebrats del génere Cnidaria, juntament amb el corall, les anèmones o les hidres, i que tenen com a característica comuna el fet de ser urticants (provocar reaccions tipus ortiga).


El seu cos és gelatinós, amb forma de campana de la qual hi penja un manubri tubular. Tenen la boca en l’extrem inferior i moltes vegades està prolongada per llargs tentacles carregats de cèl·lules urticants anomenades cnidocits. Són com unes càpsules en els tentacles que es disparen per contacte, pressió o  temperatura i injecten un verí que produeix la reacció urticant.

Són transparents, perquè el seu cos està format en un 98% per aigua i això els hi permet amagar-se molt fàcilment dels seus depredadors.


En la seva majoria són animals pelàgics, nadadors de mar oberta, que viuen allunyats de la costa aïllats o formant bancs i que periòdicament s’acosten a les costes a la primavera i gran part de l’estiu arrossegats per les corrents marines o per realitzar part del seu cicle vital.

Formen part de l’anomenat plàncton gelatinós marí i s’alimenten d’animals petits com peixos o altres invertebrats, als quals immobilitzen amb les toxines dels seus cnidocits i capturen després amb els seus tentacles i braços orals.

La picada

Les espècies més comunes a les nostres costes provoquen reaccions locals en forma d’urticàries i erupcions a la pell, les quals poden ser presents durant hores.

Excepcionalment, poden provocar nàusees, vòmits, tremolor, i en casos molt greus poden provocar dificultat respiratòria, convulsions o trastorns del ritme cardíac.

En general, els nens, les persones amb antecedents al·lèrgics o cardiovasculars i les que ja han patit picades de meduses, són les més sensibles i amb més risc de patir reaccions més intenses.

Les persones que han sofert una primera picada hi queden sensibilitzades i, en cas d’una segona picada, aquesta pot provocar reaccions més greus.

El tractament de la picada
  • Rentar la zona afectada amb aigua de mar. No fer servir mai aigua dolça perquè activa la quantitat de toxina injectada.
  • Aplicar fred sobre la zona de la picada, mitjançant glaçons dins una bossa de plàstic, durant uns cinc minuts. Si el dolor no es calma, es pot fer una segona aplicació de cinc minuts i si persisteix el dolor caldrà administrar un analgèsic tipus paracetamol.
  • No s’ha de fregar la zona afectada amb res, ni amb la sorra, tovallola, tovalloletes ni absolutament res.
  • No s’ha de gratar la zona de la picada.
  • No utilitzar amoníac.
  • S’han de treure les restes dels tentacles, utilitzant uns guants o unes pinces.
  • Aplicar solució antisèptica iodada cada 6-8 hores durant 2-3 dies.
  • Consultar un professional sanitari quan les molèsties persisteixin o es presentin vòmits, mareigs, dolor intens o dificultat respiratòria.
Mesures preventives
  • No banyar-se quan hi hagi la senyal de perill (bandera vermella de prohibició o bandera groga de precaució) o bé quan algú hagi avisat de la presència de meduses.
  • No tocar les meduses encara que estiguin mortes: no perden la seva capacitat urticant fins que han estat exposades 24 hores al sol.
  • No tocar tampoc els tentacles o trossos de meduses perquè tenen igualment capacitat urticant. Vigilar sobretot caminar descalços per la sorra i evitar el bany en la zona on trenquen les onades, ja que que és s’acumulen les restes de meduses.
  • Utilitzar barreres que impedeixin el contacte de les meduses amb la nostra pell: samarretes o roba per protegir la pell; banyadors que cobreixin el màxim de superfície corporal; cremes de protecció solar i la crema antimeduses  Isdin (crema solar més repelent per les meduses); ulleres de natació o submarinisme.
  • El millor consell final és no banyar-se i no tocar-les, encara que estiguin mortes.

 

Participació