01
de setembre
del
2020
Actualitzat
a les
8:51h
Jordi Munell ja no és militant del PDECat, el partit que va contribuir a fundar quan Convergència va decidir autoliquidar-se el 2016. El diputat i alcalde de Ripoll ho ha anunciat a través del Twitter.
"He comunicat la meva baixa d'associat al PDECat. Crec que JxCat és i serà el millor instrument polític de país per seguir treballant pel benestar, el progrés i la llibertat dels catalans i les catalanes, i per aconseguir la independència amb el lideratge del president Puigdemont", ha argumentat, amb el mateix text que altres dirigents de la formació.
Les conseqüències d'un divorci
Què passa si es concreta el trencament entre JxCat i el PDECat? Les conseqüències són múltiples, especialment entre els quadres del partit i els seus militants, que haurien d'acabar triant projecte tot i que la ponència organitzativa de Junts no veta la doble militància. Els grups municipals existents des de les eleccions de l'any passat es van constituir sota les sigles de JxCat, però dins hi ha de tot: militants del PDECat, partidaris del nou projecte i també independents. La formació de Bonvehí assegura que té tots els drets econòmics i electorals dels grups, però pot veure com es fracturen, amb la conseqüent pèrdua de pes. Alcaldesses rellevants com Anna Erra i Marta Madrenas -Girona- són peces de renom dins de Junts, i s'han anat distanciant de la direcció del partit.
El PDECat manté el control sobre alcaldies com Puigcerdà, Mollerussa -Marc Solsona, alcalde de la localitat, és també portaveu del partit-, Vilafranca del Penedès, Calella, Lloret de Mar o bé Tortosa, però el degoteig comença a ser constant, com demostra l'adeu dels regidors metropolitans a partir d'aquest mateix dimarts. A l'Alt Pirineu també hi va haver desbandada. El partit sosté que encara disposa de 12.000 militants -Junts es troba vora els 3.000, tot i que no tots han participat en les votacions del congrés, que s'allarga fins el 3 d'octubre- i que només un 7% s'ha donat de baixa, per bé que les absències són dels lideratges més coneguts pel gran públic.
"Volen que se'ns visualitzi com un partit en descomposició", remarca un membre de la direcció del PDECat. El partit compta amb quatre diputats fidels al Congrés -Genís Boadella, Ferran Bel, Sergi Miquel i Concepció Cañadell-, mentre que els quatre restants -liderats per Borràs i Míriam Nogueras- estan alineats amb Puigdemont. A la cúpula de Bonvehí, els més afins a l'expresidents ja no hi són, molestos perquè es va descartar la proposta d'encaix dels presos i perquè han impulsat el nou partit. Al Parlament, els independents -ara militants de Junts en la seva majoria- són el gruix més gran dels escons. Però el trencament, més enllà de les cambres, pot tenir impacte al Govern.
Què passarà, es pregunta un dels consultats, si el PDECat i Junts trenquen i Chacón és la candidata dels primers a les eleccions? "S'atreviran a demanar al president Quim Torra que la destitueixi?", es qüestiona en veu alta un dirigent del partit. La gran majoria dels quadres governamentals estan alineats amb Puigdemont, ja sigui a Presidència com a les conselleries amb pes polític, com ara Territori o bé Polítiques Digitals, així com també Interior, per bé que Miquel Buch -a diferència del que volien Rull i Turull en un inici- hagi quedat fora de la direcció del nou partit.
"He comunicat la meva baixa d'associat al PDECat. Crec que JxCat és i serà el millor instrument polític de país per seguir treballant pel benestar, el progrés i la llibertat dels catalans i les catalanes, i per aconseguir la independència amb el lideratge del president Puigdemont", ha argumentat, amb el mateix text que altres dirigents de la formació.
Munell ha seguit així l'exemple de Puigdemont, que ha pres la decisió després que la formació de David Bonvehí hagi judicialitzat el pols per la utilització del nom de Junts per Catalunya (JxCat) i un cop constatat el rumb diferenciat entre les dues formacions camí de les eleccions catalanes, encara sense data. El pas de Puigdemont culmina mesos de desavinences, concretades quan s'han hagut de fer llistes electorals i accentuades a partir del juliol, quan l'eurodiputat va posar en marxa un nou partit amb el suport dels presos i els lideratges més coneguts del PDECat.He comunicat la meva baixa d'associat al PDeCAT. Crec que @juntsxcat és i serà el millor instrument polític de país per seguir treballant pel benestar, el progrés i la llibertat dels catalans i les catalanes, i per aconseguir la independència amb el lideratge del President @KRLShttps://t.co/r6FDy9fZSK
— Jordi Munell (@jordimunell) August 31, 2020
També han estripat el carnet quatre consellers del Govern: Miquel Buch (Interior), Damià Calvet (Territori), Meritxell Budó (Presidència) i Jordi Puigneró (Polítiques Digitals). Tots quatre han fet públic un comunicat en el qual acusen el PDECat de "no seguir el mandat de les bases" i lamenten la judicialització del nom. Qui continua militant és la consellera d'Empresa, Àngels Chacón, amb molts números de liderar la llista dels hereus de CDC a les eleccions quan es concreti que hi aniran en solitari, com tot indica a hores d'ara. Dins del grup parlamentari també proliferen les baixes, fins al punt que només Marc Solsona, portaveu del PDECat, i Lluís Font, membre de la direcció, aguanten.Acabo de comunicar a David Bonvehí, president del Pdecat, la meva decisió de donar-me de baixa del partit que presideix. Continuaré treballant, ara com a president de @JuntsXCat, per mantenir una relació cordial entre les dues formacions.
— Carles Puigdemont (@KRLS) August 31, 2020
Les conseqüències d'un divorci
Què passa si es concreta el trencament entre JxCat i el PDECat? Les conseqüències són múltiples, especialment entre els quadres del partit i els seus militants, que haurien d'acabar triant projecte tot i que la ponència organitzativa de Junts no veta la doble militància. Els grups municipals existents des de les eleccions de l'any passat es van constituir sota les sigles de JxCat, però dins hi ha de tot: militants del PDECat, partidaris del nou projecte i també independents. La formació de Bonvehí assegura que té tots els drets econòmics i electorals dels grups, però pot veure com es fracturen, amb la conseqüent pèrdua de pes. Alcaldesses rellevants com Anna Erra i Marta Madrenas -Girona- són peces de renom dins de Junts, i s'han anat distanciant de la direcció del partit.
El PDECat manté el control sobre alcaldies com Puigcerdà, Mollerussa -Marc Solsona, alcalde de la localitat, és també portaveu del partit-, Vilafranca del Penedès, Calella, Lloret de Mar o bé Tortosa, però el degoteig comença a ser constant, com demostra l'adeu dels regidors metropolitans a partir d'aquest mateix dimarts. A l'Alt Pirineu també hi va haver desbandada. El partit sosté que encara disposa de 12.000 militants -Junts es troba vora els 3.000, tot i que no tots han participat en les votacions del congrés, que s'allarga fins el 3 d'octubre- i que només un 7% s'ha donat de baixa, per bé que les absències són dels lideratges més coneguts pel gran públic.
"Volen que se'ns visualitzi com un partit en descomposició", remarca un membre de la direcció del PDECat. El partit compta amb quatre diputats fidels al Congrés -Genís Boadella, Ferran Bel, Sergi Miquel i Concepció Cañadell-, mentre que els quatre restants -liderats per Borràs i Míriam Nogueras- estan alineats amb Puigdemont. A la cúpula de Bonvehí, els més afins a l'expresidents ja no hi són, molestos perquè es va descartar la proposta d'encaix dels presos i perquè han impulsat el nou partit. Al Parlament, els independents -ara militants de Junts en la seva majoria- són el gruix més gran dels escons. Però el trencament, més enllà de les cambres, pot tenir impacte al Govern.
Què passarà, es pregunta un dels consultats, si el PDECat i Junts trenquen i Chacón és la candidata dels primers a les eleccions? "S'atreviran a demanar al president Quim Torra que la destitueixi?", es qüestiona en veu alta un dirigent del partit. La gran majoria dels quadres governamentals estan alineats amb Puigdemont, ja sigui a Presidència com a les conselleries amb pes polític, com ara Territori o bé Polítiques Digitals, així com també Interior, per bé que Miquel Buch -a diferència del que volien Rull i Turull en un inici- hagi quedat fora de la direcció del nou partit.