08
de maig
del
2020
Actualitzat
a les
12:15h
L'arribada de la Covid-19 i el confinament obligatori que estem patint han canviat d'un dia per l'altre tots els nostres costums socials. A la nostra societat ens és difícil afrontar l'acomiadament d'una persona estimada que acaba de morir. Què fer quan no és possible acomiadar-se personalment? Com afrontar el dol sense haver pogut fer l'enterrament? Com explicar-ho a la família i en especial als més petits?
Aquesta pandèmia ens ha canviat la forma de viure, i encara més la forma de morir. Les circumstàncies de la mort en el moment actual faran que sigui un dol traumàtic. No es produeix una anticipació de la mort i el procés es viu en solitud. És per tot això que la mort per Covid-19, implica un alt risc de dol complicat, tant per la mort traumàtica com per la limitació del suport social.
L'estat d'alarma i les exigències sanitàries estan limitant les expressions que validen el dolor i el sentiment de pèrdua, i és per aquest motiu que dificulten l'elaboració d'un dol normal. La presència d'angoixa i sentiments de culpa seran predominants en aquestes situacions de dol traumàtic.
Els professionals de psicologia insisteixen en la importància de la dimensió emocional de l'ésser humà per al seu benestar. Ara més que mai, personalment o telemàticament, ens serà primordial atendre els gestos, les mirades i les paraules sinceres. Acompanyar, compartir, escoltar i escoltar-nos.
Fer servir el suport, l'acceptació, la calma i l'empatia. Ens afrontem al repte de processar els dols que estem vivint de forma individual i en família, però també de forma col·lectiva, com a ciutadania, creant-hi xarxes de suport. Pensant en tothom que ha de passar per moments difícils en què no pot estar ni on ni amb qui voldria, s'han elaborat unes recomanacions amb l'objectiu de reconfortar i guiar en una situació del tot excepcional.
El personal d'infermeria, porta-lliteres, personal de neteja... és el que està més proper amb més hores de contacte directe amb el pacient. Infermeria desenvolupa la seva tasca assistencial, però també l'acompanya, li agafa la mà, li fa una carícia, li dona ànims, li pregunta com està... Això fa que el pacient es trobi acompanyat i estimat en aquests moments. També fa que el pacient i la família puguin tenir contacte telemàtic de manera programada. Això els reconforta i ho agraeixen molt.
La mort de les persones a qui estimes és un dels moments de la vida de tots, on és més evident la necessitat humana de contacte amb els teus. Els ritus funeraris i els comiats són una part molt important en el procés d'un dol sa. La Covid -19 provoca que els malalts acabin la seva vida lluny dels seus éssers més estimats, en hospitals col·lapsats, destirotant els costums socials per complet.
La particularitat d'aquesta pandèmia propicia que la mort d'un ser estimat, de per si una vivència difícil, vagi marcada per una forta incertesa, poc temps de preparació del procés, impossibilitat d'acompanyar el familiar en la malaltia i la falta d'accessibilitat de suport familiar.
La diferència d'un dol normal a un dol patològic és la intensitat dels símptomes, la duració de la reacció i l'aparició d'altres símptomes. En les especials circumstàncies que estem vivim, hi ha més probabilitat que la mort natural es converteixi en un dol patològic. Malgrat que el dol es un procés natural, cal valorar contactar en professionals especialitzats en dol en cas que la situació es compliqui i et puguin ajudar en aquest moment. S'ha de tenir en compte que cada persona viu la pèrdua de manera diferent.
Dol en solitud
En aquest moment tan greu que estem vivint en els hospitals, en què la prioritat és evitar el contagi, hi ha situacions en què el malalt viu el seu final en solitud, amb sort pot tenir connexió telefònica/telemàtica amb els seus, però li faltarà l'acompanyament proper, el contacte físic, la veu dels seus i el confort espiritual.
Aquesta falta de comiat es pot intentar compensar en:
- Trobar senzills records de moments que tant poden ser d'alegria, gestos quotidians o moments en què ens hem sentit per aquesta persona que ens acaba de deixar....
- Tenir en compte la part espiritual (laica, catòlica.....). Ajornar per més endavant la celebració o reunió familiar. Fer una reflexió sobre les coses que voldríem agrair a la persona que ens ha deixat, compartir aquesta reflexió en grup.
- El fet de no haver pogut celebrar un funeral de manera tradicional pot dificultar l'inici i l'elaboració del dol, però és un procés inevitable, i s'haurà de trobar alternatives que et permetin elaborar- ho.
El ritual de comiat
En les cerimònies de comiat només podran assistir les persones més properes i s'hauran de guardar les mesures de seguretat. No serà un enterrament tradicional degut a les circumstàncies tot i la frustració que això provoca s'haurà de buscar alternatives, no es podrà celebrar una cerimònia habitual, si una cerimònia a casa a soles o amb les persones que hi convisquis o amb la família. Es pot establir un dia i hora i fer el comiat.
Professionals
Tot i que molts i moltes professionals de la Salut estan acostumats a presenciar la mort, la situació actual és tan excepcional per ells i elles, que pot ser necessari un espai per pair determinades vivències, també són persones, i les morts impacten més que les recuperacions, però es tracta de recordar totes les xifres. Cal no perdre de vista el costat positiu de la feina, totes les coses bones que s'estan aconseguint i li donen sentit al seu esforç.
Fins i tot infermers/es al sortir de la feina plorant per l'estrès, per l'ansietat, per la càrrega de treball... A vegades també els hi cal suport psicològic. S'han creat plataformes que ofereixen suport psicològic als professionals que ho necessitin.
Si has perdut un ésser estimat durant aquests moments tan difícils de pandèmia i necessites ajuda, et sents perdut o desbordat no dubtis en buscar ajuda.
N. Cuesta / N. Palmerola / I. Casas
Aquesta pandèmia ens ha canviat la forma de viure, i encara més la forma de morir. Les circumstàncies de la mort en el moment actual faran que sigui un dol traumàtic. No es produeix una anticipació de la mort i el procés es viu en solitud. És per tot això que la mort per Covid-19, implica un alt risc de dol complicat, tant per la mort traumàtica com per la limitació del suport social.
L'estat d'alarma i les exigències sanitàries estan limitant les expressions que validen el dolor i el sentiment de pèrdua, i és per aquest motiu que dificulten l'elaboració d'un dol normal. La presència d'angoixa i sentiments de culpa seran predominants en aquestes situacions de dol traumàtic.
Els professionals de psicologia insisteixen en la importància de la dimensió emocional de l'ésser humà per al seu benestar. Ara més que mai, personalment o telemàticament, ens serà primordial atendre els gestos, les mirades i les paraules sinceres. Acompanyar, compartir, escoltar i escoltar-nos.
Fer servir el suport, l'acceptació, la calma i l'empatia. Ens afrontem al repte de processar els dols que estem vivint de forma individual i en família, però també de forma col·lectiva, com a ciutadania, creant-hi xarxes de suport. Pensant en tothom que ha de passar per moments difícils en què no pot estar ni on ni amb qui voldria, s'han elaborat unes recomanacions amb l'objectiu de reconfortar i guiar en una situació del tot excepcional.
El personal d'infermeria, porta-lliteres, personal de neteja... és el que està més proper amb més hores de contacte directe amb el pacient. Infermeria desenvolupa la seva tasca assistencial, però també l'acompanya, li agafa la mà, li fa una carícia, li dona ànims, li pregunta com està... Això fa que el pacient es trobi acompanyat i estimat en aquests moments. També fa que el pacient i la família puguin tenir contacte telemàtic de manera programada. Això els reconforta i ho agraeixen molt.
La mort de les persones a qui estimes és un dels moments de la vida de tots, on és més evident la necessitat humana de contacte amb els teus. Els ritus funeraris i els comiats són una part molt important en el procés d'un dol sa. La Covid -19 provoca que els malalts acabin la seva vida lluny dels seus éssers més estimats, en hospitals col·lapsats, destirotant els costums socials per complet.
La particularitat d'aquesta pandèmia propicia que la mort d'un ser estimat, de per si una vivència difícil, vagi marcada per una forta incertesa, poc temps de preparació del procés, impossibilitat d'acompanyar el familiar en la malaltia i la falta d'accessibilitat de suport familiar.
La diferència d'un dol normal a un dol patològic és la intensitat dels símptomes, la duració de la reacció i l'aparició d'altres símptomes. En les especials circumstàncies que estem vivim, hi ha més probabilitat que la mort natural es converteixi en un dol patològic. Malgrat que el dol es un procés natural, cal valorar contactar en professionals especialitzats en dol en cas que la situació es compliqui i et puguin ajudar en aquest moment. S'ha de tenir en compte que cada persona viu la pèrdua de manera diferent.
Dol en solitud
En aquest moment tan greu que estem vivint en els hospitals, en què la prioritat és evitar el contagi, hi ha situacions en què el malalt viu el seu final en solitud, amb sort pot tenir connexió telefònica/telemàtica amb els seus, però li faltarà l'acompanyament proper, el contacte físic, la veu dels seus i el confort espiritual.
Aquesta falta de comiat es pot intentar compensar en:
- Trobar senzills records de moments que tant poden ser d'alegria, gestos quotidians o moments en què ens hem sentit per aquesta persona que ens acaba de deixar....
- Tenir en compte la part espiritual (laica, catòlica.....). Ajornar per més endavant la celebració o reunió familiar. Fer una reflexió sobre les coses que voldríem agrair a la persona que ens ha deixat, compartir aquesta reflexió en grup.
- El fet de no haver pogut celebrar un funeral de manera tradicional pot dificultar l'inici i l'elaboració del dol, però és un procés inevitable, i s'haurà de trobar alternatives que et permetin elaborar- ho.
El ritual de comiat
En les cerimònies de comiat només podran assistir les persones més properes i s'hauran de guardar les mesures de seguretat. No serà un enterrament tradicional degut a les circumstàncies tot i la frustració que això provoca s'haurà de buscar alternatives, no es podrà celebrar una cerimònia habitual, si una cerimònia a casa a soles o amb les persones que hi convisquis o amb la família. Es pot establir un dia i hora i fer el comiat.
Professionals
Tot i que molts i moltes professionals de la Salut estan acostumats a presenciar la mort, la situació actual és tan excepcional per ells i elles, que pot ser necessari un espai per pair determinades vivències, també són persones, i les morts impacten més que les recuperacions, però es tracta de recordar totes les xifres. Cal no perdre de vista el costat positiu de la feina, totes les coses bones que s'estan aconseguint i li donen sentit al seu esforç.
Fins i tot infermers/es al sortir de la feina plorant per l'estrès, per l'ansietat, per la càrrega de treball... A vegades també els hi cal suport psicològic. S'han creat plataformes que ofereixen suport psicològic als professionals que ho necessitin.
Si has perdut un ésser estimat durant aquests moments tan difícils de pandèmia i necessites ajuda, et sents perdut o desbordat no dubtis en buscar ajuda.
N. Cuesta / N. Palmerola / I. Casas