06
de febrer
del
2020
El Parlament ha validat el decret llei de mesures urgents en matèria d'habitatge aprovat pel Govern el 23 de desembre. Els vots de Junts per Catalunya, ERC, els comuns i la CUP han donat llum verda a la mesura, mentre que el PSC s'ha abstingut i el PP i Ciutadans han votat en contra. En total, el decet s'ha aprovat amb 74 vots a favor, 40 en contra i 17 abstencions.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha estat l'encarregat de defensar la proposta a la cambra i ha reivindicat la necessitat d'oferir respostes "àgils i eficaces" a l'emergència habitacional. Així ha justificat que la mesura s'hagi tramitat a través d'un decret llei i no com una llei ordinària, que hauria suposat una tramitació parlamentària molt més llarga.
El decret llei obliga els grans tenidors a oferir un lloguer social de set anys a famílies vulnerables abans d'iniciar un procés de desnonament. Per primera vegada la llei reconeixerà com a veïns persones que estiguin ocupant de manera irregular immobles des de fa més de sis mesos, a qui el propietari també tindrà l'obligació d'oferir lloguers socials abans de desnonar.
El decret també aborda una reforma dels habitatges de protecció oficial, que a partir d'ara no perdran aquesta qualificació i per tant no es podran comercialitzar. Actualment només el 2% del total d'habitatges a Catalunya són protegits, mentre que la mitjana europea és de l'11%.
El decret arriba "tard", segons els comuns
Des d'ERC, el diputat José Rodríguez, ha defensat el vot a favor perquè el decret "dona eines" per combatre l'emergència habitacional, tot i reconèixer que no pot "revertir" 40 anys de "males polítiques públiques d'habitatge".
Tot i votar a favor de la validació del decret llei, la portaveu dels comuns Susana Segovia ha lamentat que la proposta arriba "tard". Segovia ha retret a Calvet que el Govern hagi "perdut" un any i ha celebrat que ara la Generalitat hagi "après la lliçó".
Una lliçó que, segons els comuns, passa per haver negociat el decret llei amb el Sindicat de Llogaters, la PAH i moviments socials en defensa del dret a l'habitatge. Segovia, però, ha assegurat que el decret llei necessita recursos per ser implementat i ha defensat que la proposta de pressupostos per al 2020 no en preveu prou.
La CUP també ha votat a favor de la validació però sense "entusiasme", segons ha assegurat la diputada cupaire Maria Sirvent. La diputada ha alertat del risc que algunes mesures previstes quedin en "paper mullat" si no es doten de prou recursos i ha demanat que la Generalitat abordi l'emergència habitacional des d'una perspectiva "de fons". "Cal posar en qüestió que l'habitatge és un bé amb què comercialitzar", ha reclamat.
Ciutadans, al Consell de Garanties Estatutàries
Des de Ciutadans, el diputat Sergio Sanz ha avançat que portaran el decret al Consell de Garanties Estatutàries perquè l'ens decideixi si el text s'adequa a l'Estatut i la Constitució. Sanz ha criticat l'article del decret que reconeix el dret a persones que ocupen pisos a poder tenir opció de firmar un lloguer social. Ciutadans també ha retret al Govern que no treballi per augmentar l'oferta de pisos i ha acusat Cavet de buscar un "titular" abans de les eleccions.
El PP també ha votat en contra i el diputat Santi Rodríguez ha reiterat l'oposició del seu grup a la regulació del mercat immobiliari. Rodríguez considera que el Govern no fa un bon enfocament de la col·laboració público-privada i retreu a Calvet que obliguin els privats a fer el que la Generalitat no és "capaç" de fer.
El PSC ha optat per l'abstenció i la diputada Rosa Maria Ibarra s'ha expressat en termes similars a Rodríguez. Ibarra ha assegurat que el Govern traspassa les seves responsabilitats als propietaris i ha defensat la necessitat que la Generalitat tramités la llei per via ordinària i no per decret. La propsota perquè la llei es tramités per aquesta via no ha tirat endavant, amb 61 vots a favor i 70 en contra.
La PAH n'exigeix el compliment
La portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), Lucía Delgado, ha celebrat l'aprovació del decret qualificant-lo com una nova "eina" per aturar desnonaments i ha reclamat als jutjats que el compleixin "íntegrament". Aquest mateix dimarts, una jutge que havia paralitzat inicialment el desnonament de cinc famílies a Barcelona va fer marxa enrere i va desentendre's del decret validat al Parlament.
La regidora d'Habitatge de Barcelona, Lucía Martín, també ha sortit al pas de l'aprovació i ha assegurat que el decret llei beneficiarà 800 famílies en situació vulnerable que actualment viuen a la ciutat.
La regulació dels lloguers, sobre la taula
Pel que fa als preus del lloguer, el decret fa obligatori mostrar als anuncis de pisos els índexs de preus de referència de la Generalitat, que no són de compliment obligatori. Calvet, però, ha defensat que la mesura servirà per començar a "moderar" els preus dels arrendaments i ha assegurat que Territori i Justícia ja treballen per presentar un nou decret a votació del Parlament. Calvet ha avisat que la Generalitat té competències "limitades" en la matèria.
Al maig, en plena campanya electoral, el Govern va haver de retirar la seva proposta de regulació perquè no comptava amb prou consens. Entre altres coses, el decret obligava a canviar de pis si es volia pagar menys.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha estat l'encarregat de defensar la proposta a la cambra i ha reivindicat la necessitat d'oferir respostes "àgils i eficaces" a l'emergència habitacional. Així ha justificat que la mesura s'hagi tramitat a través d'un decret llei i no com una llei ordinària, que hauria suposat una tramitació parlamentària molt més llarga.
El decret llei obliga els grans tenidors a oferir un lloguer social de set anys a famílies vulnerables abans d'iniciar un procés de desnonament. Per primera vegada la llei reconeixerà com a veïns persones que estiguin ocupant de manera irregular immobles des de fa més de sis mesos, a qui el propietari també tindrà l'obligació d'oferir lloguers socials abans de desnonar.
El decret també aborda una reforma dels habitatges de protecció oficial, que a partir d'ara no perdran aquesta qualificació i per tant no es podran comercialitzar. Actualment només el 2% del total d'habitatges a Catalunya són protegits, mentre que la mitjana europea és de l'11%.
El decret arriba "tard", segons els comuns
Des d'ERC, el diputat José Rodríguez, ha defensat el vot a favor perquè el decret "dona eines" per combatre l'emergència habitacional, tot i reconèixer que no pot "revertir" 40 anys de "males polítiques públiques d'habitatge".
Tot i votar a favor de la validació del decret llei, la portaveu dels comuns Susana Segovia ha lamentat que la proposta arriba "tard". Segovia ha retret a Calvet que el Govern hagi "perdut" un any i ha celebrat que ara la Generalitat hagi "après la lliçó".
Una lliçó que, segons els comuns, passa per haver negociat el decret llei amb el Sindicat de Llogaters, la PAH i moviments socials en defensa del dret a l'habitatge. Segovia, però, ha assegurat que el decret llei necessita recursos per ser implementat i ha defensat que la proposta de pressupostos per al 2020 no en preveu prou.
La CUP també ha votat a favor de la validació però sense "entusiasme", segons ha assegurat la diputada cupaire Maria Sirvent. La diputada ha alertat del risc que algunes mesures previstes quedin en "paper mullat" si no es doten de prou recursos i ha demanat que la Generalitat abordi l'emergència habitacional des d'una perspectiva "de fons". "Cal posar en qüestió que l'habitatge és un bé amb què comercialitzar", ha reclamat.
Ciutadans, al Consell de Garanties Estatutàries
Des de Ciutadans, el diputat Sergio Sanz ha avançat que portaran el decret al Consell de Garanties Estatutàries perquè l'ens decideixi si el text s'adequa a l'Estatut i la Constitució. Sanz ha criticat l'article del decret que reconeix el dret a persones que ocupen pisos a poder tenir opció de firmar un lloguer social. Ciutadans també ha retret al Govern que no treballi per augmentar l'oferta de pisos i ha acusat Cavet de buscar un "titular" abans de les eleccions.
El PP també ha votat en contra i el diputat Santi Rodríguez ha reiterat l'oposició del seu grup a la regulació del mercat immobiliari. Rodríguez considera que el Govern no fa un bon enfocament de la col·laboració público-privada i retreu a Calvet que obliguin els privats a fer el que la Generalitat no és "capaç" de fer.
El PSC ha optat per l'abstenció i la diputada Rosa Maria Ibarra s'ha expressat en termes similars a Rodríguez. Ibarra ha assegurat que el Govern traspassa les seves responsabilitats als propietaris i ha defensat la necessitat que la Generalitat tramités la llei per via ordinària i no per decret. La propsota perquè la llei es tramités per aquesta via no ha tirat endavant, amb 61 vots a favor i 70 en contra.
La PAH n'exigeix el compliment
La portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), Lucía Delgado, ha celebrat l'aprovació del decret qualificant-lo com una nova "eina" per aturar desnonaments i ha reclamat als jutjats que el compleixin "íntegrament". Aquest mateix dimarts, una jutge que havia paralitzat inicialment el desnonament de cinc famílies a Barcelona va fer marxa enrere i va desentendre's del decret validat al Parlament.
La regidora d'Habitatge de Barcelona, Lucía Martín, també ha sortit al pas de l'aprovació i ha assegurat que el decret llei beneficiarà 800 famílies en situació vulnerable que actualment viuen a la ciutat.
La regulació dels lloguers, sobre la taula
Pel que fa als preus del lloguer, el decret fa obligatori mostrar als anuncis de pisos els índexs de preus de referència de la Generalitat, que no són de compliment obligatori. Calvet, però, ha defensat que la mesura servirà per començar a "moderar" els preus dels arrendaments i ha assegurat que Territori i Justícia ja treballen per presentar un nou decret a votació del Parlament. Calvet ha avisat que la Generalitat té competències "limitades" en la matèria.
Al maig, en plena campanya electoral, el Govern va haver de retirar la seva proposta de regulació perquè no comptava amb prou consens. Entre altres coses, el decret obligava a canviar de pis si es volia pagar menys.