20
de gener
del
2020
Actualitzat
a les
9:15h
Quants de nosaltres hem entrat en una farmàcia a comprar un medicament que ja havíem pres i ens havia funcionat? Quantes vegades hem seguit el consell d'un familiar o conegut que ens recomana un medicament perquè l'ha provat i li ha anat bé?
L'automedicació, tal com descriu el Centre d'Informació de Medicaments de Catalunya, és la utilització de medicaments sense recepta i per iniciativa pròpia, és a dir, sense cap intervenció per part del metge, ni en el diagnòstic de la malaltia, ni en la preinscripció o supervisió del tractament.
Dins el grup de persones que s'automediquen hi ha qui ho fa responsablement amb medicaments que es poden comprar sense recepta, però hi ha un percentatge de gent que ho fa de manera indiscriminada.
L'automedicació sense la supervisió d'un professional sanitari pot comportar una sèrie de riscos per a la salut que en molts casos són desconeguts:
- Toxicitat: efectes secundaris, reaccions adverses i en algun cas intoxicació.
- Manca d'efectivitat perquè s'utilitzen en situacions en les quals no estan indicats. Per exemple, de vegades es prenen antibiòtics per tractar processos vírics davant dels quals no són efectius.
- Dependència o addicció.
- Emmascarament de processos clínics greus i per tant retard en el diagnòstic i tractament.
- Interaccions amb altres medicaments o aliments que la persona està prenent. Hi pot haver una potenciació o una disminució de l'efecte del medicament.
- Resistències als antibiòtics. L'ús excessiu d'antibiòtics pot fer que els microorganismes desenvolupin mecanismes de defensa davant d'aquests medicaments de manera que deixin de ser eficaços.
Tot i així, és pot evitar seguint uns consells bàsics d'automedicació.
L'anomenada automedicació responsable consisteix a l'ús autònom de medicaments que no requereixen recepta per tractar símptomes menors com el dolor, la febre, l'acidesa d'estómac, els refredats i només durant un temps limitat.
Els reis de l'automedicació, són els analgèsics (paracetamol), els antiinflamatoris no esteroides (ibuprofèn) per a les patologies més freqüents com els refredats, faringitis, amigdalitis i afeccions osteomusculars i traumatològiques i els "protectors gàstrics" (omeprazol).
El fet que un medicament es pugui vendre sense recepta, no implica que prendre'l no comporti cap dels riscos anteriors, per això abans de prendre qualsevol medicament es recomana consultar al metge o farmacèutic. Els farmacèutics són els assessors del públic en qüestions d'aspectes de la salut en el dia a dia, ja que aquests són el personal més accessible a la població.
Situacions d'automedicació més freqüents.
- Antibiòtics. Els antibiòtics són un tipus de medicament que permeten inhibir el creixement dels bacteris i serveixen per a curar infeccions. Únicament combaten les infeccions bacterianes (pneumònies, infeccions urinàries, meningitis...) i no les víriques (refredat comú, grup, herpes...). Existeixen més de 15 grups d'antibiòtics i no tots tenen el mateix efecte.
L'ús inadequat dels antibiòtics es produeix en tres situacions:
Sobreutilització: quan es prescriuen en excés i no s'utilitzen amb prudència.
Utilització errònia: selecció inadequada de l'antibiòtic prescrit o la utilització en processos infecciosos vírics.
Infrautilització: el pacient no compleix amb el tractament prescrit.
- Antiinflamatoris. Els antiinflamatoris són un grup de fàrmacs amb efectes antiinflamatoris, antipirètics i analgèsics. Aquests efectes permeten tractar els símptomes de la inflamació, la febre i el dolor.
L'AINE més coneguts és l'Aspirina®, però actualment els principis actius més utilitzats són l'ibuprofè, el naproxè, diclofenac (per exemple: Voltaren®) i el metamizol (per exemple: Nolotil®).
L'ús inadequat dels antiinflamatoris pot suposar una disminució o pèrdua de l'eficàcia i una potenciació dels efectes adversos. L'eficàcia del tractament depenen de la persona i dels seus antecedents, de la dosi, de l'interval de dosificació, de la durada del tractament i de la interacció amb els altres fàrmacs entre altres causes.
- Medicaments per a l'acidesa gàstrica. Els mal anomenats "protectors gàstrics" són medicaments que actuen disminuint la quantitat d'àcid que produeix l'estómac.
L'ús continuat d'aquests fàrmacs pot tenir efectes adversos per a la salut, ja que la disminució de l'àcid de l'estómac pot desencadenar en problemes d'absorció de vitamines, calci o magnesi, i aquest dèficit, pot provocar altres conseqüències.
Així doncs, cal determinar en quins casos l'automedicació serà indicada. Per exemple, si ha símptomes, com ara el dolor, la febre, l'acidesa de l'estómac o el refredat, que no requereixen una visita mèdica i que es poden alleujar amb medicaments de venda lliure a les farmàcies.
També cal tenir en compte que es poden vendre per internet, medicaments d'ús humà no subjectes a prescripció mèdica a través de llocs web d'oficines de farmàcia legalment autoritzades.
Aquestes han d'estar identificades amb un logotip comú visible a la seva pàgina web, on prement en aquest logotip s'accedeix-hi al lloc web on es pot verificar si la farmàcia figura en el llistat públic.
Important recordar: Davant qualsevol dubte sobre la seva medicació consulti al seu metge o farmacèutic.
Laura Font
Tècnica de farmàcia
Hospital de Campdevànol
L'automedicació, tal com descriu el Centre d'Informació de Medicaments de Catalunya, és la utilització de medicaments sense recepta i per iniciativa pròpia, és a dir, sense cap intervenció per part del metge, ni en el diagnòstic de la malaltia, ni en la preinscripció o supervisió del tractament.
Dins el grup de persones que s'automediquen hi ha qui ho fa responsablement amb medicaments que es poden comprar sense recepta, però hi ha un percentatge de gent que ho fa de manera indiscriminada.
L'automedicació sense la supervisió d'un professional sanitari pot comportar una sèrie de riscos per a la salut que en molts casos són desconeguts:
- Toxicitat: efectes secundaris, reaccions adverses i en algun cas intoxicació.
- Manca d'efectivitat perquè s'utilitzen en situacions en les quals no estan indicats. Per exemple, de vegades es prenen antibiòtics per tractar processos vírics davant dels quals no són efectius.
- Dependència o addicció.
- Emmascarament de processos clínics greus i per tant retard en el diagnòstic i tractament.
- Interaccions amb altres medicaments o aliments que la persona està prenent. Hi pot haver una potenciació o una disminució de l'efecte del medicament.
- Resistències als antibiòtics. L'ús excessiu d'antibiòtics pot fer que els microorganismes desenvolupin mecanismes de defensa davant d'aquests medicaments de manera que deixin de ser eficaços.
Tot i així, és pot evitar seguint uns consells bàsics d'automedicació.
Consells bàsics d'automedicació
- No prendre medicació que hagi de ser prescrita pel personal mèdic.
- Demanar consell al farmacèutic si el medicament no cal que sigui prescrit per un metge.
- En cas d'embaràs, alletament matern, presència de malalties cròniques o si es tracta de nens, consultar al metge prèviament.
- L'automedicació ha de durar un temps raonable.
- Informar el metge de tots els medicaments que pren o ha pres i també les plantes medicinals, vitamines, suplements dietètics, homeopatia...
- Llegir i conservar el prospecte de tots els medicaments. Cal saber sempre, què es pren, perquè s'ho pren i com i quan s'ho ha de prendre.
- Conservar el medicament amb el seu embalatge original.
- Evitar el consum d'alcohol quan s'estigui prenent medicaments, ja que pot afectar a la seva capacitat de reacció.
- Cal llegir sempre el prospecte.
- No prendre medicació que hagi de ser prescrita pel personal mèdic.
- Demanar consell al farmacèutic si el medicament no cal que sigui prescrit per un metge.
- En cas d'embaràs, alletament matern, presència de malalties cròniques o si es tracta de nens, consultar al metge prèviament.
- L'automedicació ha de durar un temps raonable.
- Informar el metge de tots els medicaments que pren o ha pres i també les plantes medicinals, vitamines, suplements dietètics, homeopatia...
- Llegir i conservar el prospecte de tots els medicaments. Cal saber sempre, què es pren, perquè s'ho pren i com i quan s'ho ha de prendre.
- Conservar el medicament amb el seu embalatge original.
- Evitar el consum d'alcohol quan s'estigui prenent medicaments, ja que pot afectar a la seva capacitat de reacció.
- Cal llegir sempre el prospecte.
L'anomenada automedicació responsable consisteix a l'ús autònom de medicaments que no requereixen recepta per tractar símptomes menors com el dolor, la febre, l'acidesa d'estómac, els refredats i només durant un temps limitat.
Els reis de l'automedicació, són els analgèsics (paracetamol), els antiinflamatoris no esteroides (ibuprofèn) per a les patologies més freqüents com els refredats, faringitis, amigdalitis i afeccions osteomusculars i traumatològiques i els "protectors gàstrics" (omeprazol).
El fet que un medicament es pugui vendre sense recepta, no implica que prendre'l no comporti cap dels riscos anteriors, per això abans de prendre qualsevol medicament es recomana consultar al metge o farmacèutic. Els farmacèutics són els assessors del públic en qüestions d'aspectes de la salut en el dia a dia, ja que aquests són el personal més accessible a la població.
Situacions d'automedicació més freqüents.
- Antibiòtics. Els antibiòtics són un tipus de medicament que permeten inhibir el creixement dels bacteris i serveixen per a curar infeccions. Únicament combaten les infeccions bacterianes (pneumònies, infeccions urinàries, meningitis...) i no les víriques (refredat comú, grup, herpes...). Existeixen més de 15 grups d'antibiòtics i no tots tenen el mateix efecte.
L'ús inadequat dels antibiòtics es produeix en tres situacions:
Sobreutilització: quan es prescriuen en excés i no s'utilitzen amb prudència.
Utilització errònia: selecció inadequada de l'antibiòtic prescrit o la utilització en processos infecciosos vírics.
Infrautilització: el pacient no compleix amb el tractament prescrit.
- Antiinflamatoris. Els antiinflamatoris són un grup de fàrmacs amb efectes antiinflamatoris, antipirètics i analgèsics. Aquests efectes permeten tractar els símptomes de la inflamació, la febre i el dolor.
L'AINE més coneguts és l'Aspirina®, però actualment els principis actius més utilitzats són l'ibuprofè, el naproxè, diclofenac (per exemple: Voltaren®) i el metamizol (per exemple: Nolotil®).
L'ús inadequat dels antiinflamatoris pot suposar una disminució o pèrdua de l'eficàcia i una potenciació dels efectes adversos. L'eficàcia del tractament depenen de la persona i dels seus antecedents, de la dosi, de l'interval de dosificació, de la durada del tractament i de la interacció amb els altres fàrmacs entre altres causes.
- Medicaments per a l'acidesa gàstrica. Els mal anomenats "protectors gàstrics" són medicaments que actuen disminuint la quantitat d'àcid que produeix l'estómac.
L'ús continuat d'aquests fàrmacs pot tenir efectes adversos per a la salut, ja que la disminució de l'àcid de l'estómac pot desencadenar en problemes d'absorció de vitamines, calci o magnesi, i aquest dèficit, pot provocar altres conseqüències.
Així doncs, cal determinar en quins casos l'automedicació serà indicada. Per exemple, si ha símptomes, com ara el dolor, la febre, l'acidesa de l'estómac o el refredat, que no requereixen una visita mèdica i que es poden alleujar amb medicaments de venda lliure a les farmàcies.
També cal tenir en compte que es poden vendre per internet, medicaments d'ús humà no subjectes a prescripció mèdica a través de llocs web d'oficines de farmàcia legalment autoritzades.
Aquestes han d'estar identificades amb un logotip comú visible a la seva pàgina web, on prement en aquest logotip s'accedeix-hi al lloc web on es pot verificar si la farmàcia figura en el llistat públic.
Important recordar: Davant qualsevol dubte sobre la seva medicació consulti al seu metge o farmacèutic.
Laura Font
Tècnica de farmàcia
Hospital de Campdevànol