17
de desembre
del
2019
Actualitzat
a les
14:59h
El retaule barroc de l’església parroquial de Sant Cristòfol de Toses llueix ja al seu emplaçament original després d’un laboriós procés de restauració que ha tingut lloc a la seu del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), a Valldoreix.
La intervenció ha estat dirigida pel CRBMC i ha permès desenvolupar una labor formativa, ja que ha estat desenvolupada amb l’ajut d’alumnes en pràctiques i becaris de l’especialitat de pintura i escultura sobre fusta.
El retaule de Toses és un moble d’època barroca, probablement de finals del segle XVII o principis del segle XVIII, d’autoria desconeguda, format per una sèrie de suports estructurals en forma de cornises amb motllures i caps d’àngels, columnes, fornícules i altres ornaments de fusta. La predel·la la decoren tres escenes que representen Sant Francesc Xavier, al centre; Verònica, a la dreta, i Crist, a l’esquerra.
El retaule ha hagut de ser restaurat perquè presentava un estat de conservació pràcticament ruïnós, producte d’un sever atac d’insectes xilòfags que havia debilitat el suport de fusta fins al punt que moltes peces s’havien fraccionat en nombrosos i petits fragments. Així, l’any 2008 es va procedir a desmuntar el retaule i es va traslladar a la seu del CRBMC a Valldoreix, on la restauració s’ha perllongat entre els anys 2014 i 2019.
La intervenció i la metodologia de treball que s’ha seguit ha estat la més respectuosa per l’obra i d’acord amb la seva història i ús litúrgic. Abans de la intervenció, totes les peces s’han desinsectat mitjançant anòxia, de manera curativa i preventiva. Seguidament, la conservació i restauració s’ha centrat, sobretot, en el suport de fusta, la part més atacada de la peça, principalment en la consolidació, estabilització i reforçat de les diferents composicions del retaule. Aquest procés de consolidació del suport s’ha fet simultàniament a la fixació dels estrats pictòrics, que en moltes zones es trobaven en greu perill de despreniment. Posteriorment, s’ha netejat la policromia de les peces, per retirar els estrats de brutícia que s’havien anat acumulant al llarg dels segles i que amagaven els colors i la dauradura originals.
Per a les pèrdues de suport de les decoracions, s’han fet reintegracions volumètriques amb fusta, amb pasta de fusta i, cal destacar, que s’han col·locat diverses peces ornamentals que faltaven a les fornícules, reproduïdes en impressió 3D a partir de motlles de silicona.
Com a presentació final, s’ha aplicat massilla a les pèrdues de capa de preparació i pictòrica: les peces noves s’han massillat amb pasta tradicional i s’han reintegrat cromàticament amb pigments i minerals estables, per minimitzar-ne l’impacte visual, després d’una capa de protecció a totes les peces amb resina acrílica. Després del retoc, també s’hi ha aplicat la resina de protecció.
Finalment, ja en el seu emplaçament original i abans del muntatge, s’han fet tasques de conservació curativa de l’altar de la capella en la qual s’havia de col·locar el retaule. El moble s’ha muntat de nou en el seu emplaçament original, separat del mur de la capella uns 70 centímetres per motius de conservació i de control posterior, amb l’ajuda d’una nova estructura de fusta auxiliar de suport, col·locada sota l’altar, i amb la subjecció al mur amb perfils d’alumini anoditzat i accessoris de muntatge d’acer inoxidable.
Amb la restitució al seu emplaçament d’origen a la capella de l’església de Sant Cristòfol de Toses es donen per finalitzats els treballs de preservació i recuperació d’una peça que ha patit moltes vicissituds al llarg de la seva història, i que, actualment, recupera la funcions artístiques, socials i religioses, per a les quals fou concebuda.
La intervenció ha estat dirigida pel CRBMC i ha permès desenvolupar una labor formativa, ja que ha estat desenvolupada amb l’ajut d’alumnes en pràctiques i becaris de l’especialitat de pintura i escultura sobre fusta.
El retaule de Toses és un moble d’època barroca, probablement de finals del segle XVII o principis del segle XVIII, d’autoria desconeguda, format per una sèrie de suports estructurals en forma de cornises amb motllures i caps d’àngels, columnes, fornícules i altres ornaments de fusta. La predel·la la decoren tres escenes que representen Sant Francesc Xavier, al centre; Verònica, a la dreta, i Crist, a l’esquerra.
El retaule ha hagut de ser restaurat perquè presentava un estat de conservació pràcticament ruïnós, producte d’un sever atac d’insectes xilòfags que havia debilitat el suport de fusta fins al punt que moltes peces s’havien fraccionat en nombrosos i petits fragments. Així, l’any 2008 es va procedir a desmuntar el retaule i es va traslladar a la seu del CRBMC a Valldoreix, on la restauració s’ha perllongat entre els anys 2014 i 2019.
La intervenció i la metodologia de treball que s’ha seguit ha estat la més respectuosa per l’obra i d’acord amb la seva història i ús litúrgic. Abans de la intervenció, totes les peces s’han desinsectat mitjançant anòxia, de manera curativa i preventiva. Seguidament, la conservació i restauració s’ha centrat, sobretot, en el suport de fusta, la part més atacada de la peça, principalment en la consolidació, estabilització i reforçat de les diferents composicions del retaule. Aquest procés de consolidació del suport s’ha fet simultàniament a la fixació dels estrats pictòrics, que en moltes zones es trobaven en greu perill de despreniment. Posteriorment, s’ha netejat la policromia de les peces, per retirar els estrats de brutícia que s’havien anat acumulant al llarg dels segles i que amagaven els colors i la dauradura originals.
Per a les pèrdues de suport de les decoracions, s’han fet reintegracions volumètriques amb fusta, amb pasta de fusta i, cal destacar, que s’han col·locat diverses peces ornamentals que faltaven a les fornícules, reproduïdes en impressió 3D a partir de motlles de silicona.
Com a presentació final, s’ha aplicat massilla a les pèrdues de capa de preparació i pictòrica: les peces noves s’han massillat amb pasta tradicional i s’han reintegrat cromàticament amb pigments i minerals estables, per minimitzar-ne l’impacte visual, després d’una capa de protecció a totes les peces amb resina acrílica. Després del retoc, també s’hi ha aplicat la resina de protecció.
Finalment, ja en el seu emplaçament original i abans del muntatge, s’han fet tasques de conservació curativa de l’altar de la capella en la qual s’havia de col·locar el retaule. El moble s’ha muntat de nou en el seu emplaçament original, separat del mur de la capella uns 70 centímetres per motius de conservació i de control posterior, amb l’ajuda d’una nova estructura de fusta auxiliar de suport, col·locada sota l’altar, i amb la subjecció al mur amb perfils d’alumini anoditzat i accessoris de muntatge d’acer inoxidable.
Amb la restitució al seu emplaçament d’origen a la capella de l’església de Sant Cristòfol de Toses es donen per finalitzats els treballs de preservació i recuperació d’una peça que ha patit moltes vicissituds al llarg de la seva història, i que, actualment, recupera la funcions artístiques, socials i religioses, per a les quals fou concebuda.
El retaule, ja restaurat. Foto: Generalitat de Catalunya