19
de novembre
del
2019
Actualitzat
a les
10:33h
L’Anuari Econòmic Comarcal 2019 de BBVA, que analitza la distribució territorial de l’evolució econòmica catalana, destaca un creixement del VAB el 2018 del 2,6% al conjunt del país. Aquesta xifra, tot i que inferior al 3,3% del 2017, permet que el VAB de l‘economia catalana superi ja en un 6,2% el de l’any 2007. A nivell territorial, l’Àrea Metropolitana de Barcelona experimenta el major creixement, amb un VAB del 2,9%, i esdevé l’únic eix territorial que creix per sobre el conjunt de Catalunya. La dinàmica del 2018 s’ha reflectit en una ocupació que, mesurada per l’EPA, va créixer d’un 2,8% anual.
Pel que fa a la demarcació de Girona, el creixement del VAB el 2018 és d’un 1,7%. Aquest creixement respon a un fort avenç de la construcció (4,1%) i un modest creixement dels serveis (1,4%) i de la indústria (1,8%). Els registres però, situen les comarques gironines a la banda baixa de creixement del país, lluny de la mitjana catalana. Tot i això, amb els resultats del 2018, la demarcació de Girona ja supera el nivell previ a la crisi en termes d’activitat, amb un VAB de l’1,7% per sobre els nivells de 2007. En canvi, a nivell d’ocupació encara es troba un -2,6% per sota els registres del 2007. Aquestes dades han estat presentades aquest passat dijous a Girona per Josep Oliver, catedràtic emèrit d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i Quim Soler, director de Zona de BBVA a Girona.
Creixement del VAB a les comarques dels diferents eixos territorials i sectors. 2018 (Taxes reals de variació interanual en %.)
Al conjunt de Catalunya, entre els components més destacables de la demanda el 2018, destaca l’avenç de la formació bruta de capital (4,6%) i, amb creixements menors, el del consum privat (2,0%) i públic (1,9%). Tot i que, atès el seu pes sobre el PIB el 2017, el privat és el que va definir el to general de la demanda. A aquests increments se suma una lleu contribució de l’exterior, reflectint un nou patró de creixement en el que forts augments de la demanda interna són compatibles amb contribucions positives de la demanda neta exterior.
En l’àmbit industrial, des d’un punt de vista sectorial, el creixement del 2018 recull un comportament prou positiu de les manufactures (2,1%), arrossegat a la baixa pel descens de les produccions no manufactureres (-1,0%). Els resultats manufacturers reflecteixen augments rellevants en algunes de les més importants branques d’aquestes comarques, com la maquinària i equip mecànic i metal·lúrgia i productes metàl·lics, juntament amb avenços moderats a productes farmacèutics i l’alimentació, i caigudes a la química i el paper i arts gràfiques.
Creixement del VAB comarcal per sectors 2018. (Taxes reals de variació interanual en %.)
Pel que fa al mercat de treball tot i l’increment del 3,3% de l’afiliació industrial el 2018, la contracció de la crisi (d’un important -18,8% dels efectius del 2007) continua ben present, de manera que, malgrat l’augment proper al 13% a la recuperació 2013-18, els 51.000 afiliats del sector el 2018 es troben un -8,5% per sota els del 2007.
Tot i el moderat creixement industrial del 2018 a l'eix gironí, la recuperació del sector entre el mínim del 2013 i el 2018 se situa en un prou rellevant 15,0%, aconseguint situar el VAB constant generat aquest darrer any ja un pel per sobre el del 2007 (en un 0,7%). Tanmateix, malgrat el fort avenç de les manufactures a la recuperació (superior al 15% entre 2013 i 2018) aquestes branques no han pogut encara reabsorbir la forta contracció de la crisi (- 16,1%), de manera que el VAB manufacturer del 2018 encara es troba un -3,2% per sota el generat el 2007.
El contingut creixement dels serveis el 2018 reflecteix el dels privats (0,6%), dominants a la comarca amb més del 80% del valor afegit terciari, ja que els col·lectius creixeren prou intensament (4,6%). Amb aquests resultats de 2018, el valor afegit dels serveis supera de manera substancial els registres de 2007 (en un 11,7%), encara que amb resultats clarament diferenciats entre el terciari privat (que va caure moderadament a la crisi i que ha crescut de manera important a la recuperació), i el col·lectiu, que presentà una trajectòria més uniforme.
Específicament pel 2018, els registres del terciari privat varen reflectir, entre aquelles branques amb major pes, el molt baix augment del comerç i el nul avenç de les activitats immobiliàries, mentre que els transports creixien a taxes properes al 3% i el sector d'activitats professionals científiques i administratives retrocedia. En l'àmbit dels col·lectius, són els oferts per l'administració pública els que més avançaren, seguits de la sanitat i serveis socials, mentre que els educatius s’incrementaven de forma moderada.
L’avenç dels afiliats del 3,9% del 2018 ha permès situar els 223.000 afiliats un 9,6% per sobre els existents el 2007. Tanmateix, aquests resultats amaguen notables diferències entre l'avenç ocupacional dels serveis privats i dels col·lectius. Aquests darrers ja van augmentar la seva afiliació els anys 2008-13 (d’un 2,1%), cosa que, sumat a l’avenç 2013- 18 (d'un elevat 27,3%), ha permès superar que els afiliats del 2018 superin en un 29,9% els del 2008. Del seu costat, tot i que el terciari privat va perdre ocupació de forma prou intensa a 2008-13 (un -9,2%), el posterior increment 2013-18 (16,7%) situa els 168.000 afiliats del2018 un 5,9% per sobre els del 2008.
A la construcció, els positius registres el 2018 reflecteixen, en primer lloc, la fortalesa del subsector més important de l’eix de Girona (el d’edificació i promoció immobiliària) que, amb una aportació al VAB de la construcció propera al 43%, va créixer d’un intens 7,8%, empentat, entre altres variables, per la recuperació dels habitatges iniciats. Aquests començaren a augmentar a partir del 2014 i, després de l’extraordinària caiguda operada entre 2006 i 2014 (dels més de 21.500 als 472), s’han recuperat un tant fins assolir, el 2018, els 1.449. Juntament a aquesta branca, el sector va estar recolzat, també, per la millora del de demolició i preparació de terrenys i pel moderat creixement del d’instal·lació i acabat d'edificis, mentre que l’obra civil davallava un any més.
L’augment del primari, d’un 2,9%, reflecteix l’avenç de la ramaderia (2,1%), per creixements en l’aviram (18,0%) i el porquí (3,1%). Recolzat també en l’agricultura (4,6%), que es va veure impulsada per les plantes farratgeres (15,1%), tot i la reducció de fruita fresca (-8,0%). Aquests resultats del primari a l’eix gironí, el situa en segon lloc de creixement per grans eixos territorials, només per darrera de l’eix metropolità (3,4%) i suposa un registre molt més favorable que el de Catalunya (-0,4%).
Pel que fa a la demarcació de Girona, el creixement del VAB el 2018 és d’un 1,7%. Aquest creixement respon a un fort avenç de la construcció (4,1%) i un modest creixement dels serveis (1,4%) i de la indústria (1,8%). Els registres però, situen les comarques gironines a la banda baixa de creixement del país, lluny de la mitjana catalana. Tot i això, amb els resultats del 2018, la demarcació de Girona ja supera el nivell previ a la crisi en termes d’activitat, amb un VAB de l’1,7% per sobre els nivells de 2007. En canvi, a nivell d’ocupació encara es troba un -2,6% per sota els registres del 2007. Aquestes dades han estat presentades aquest passat dijous a Girona per Josep Oliver, catedràtic emèrit d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i Quim Soler, director de Zona de BBVA a Girona.
Creixement del VAB a les comarques dels diferents eixos territorials i sectors. 2018 (Taxes reals de variació interanual en %.)
| Comarca | Primari | Indústria | Construcció | Serveis | Total |
| Alt Penedès | 9,5 | 0,6 | 4,3 | 1,6 | 1,6 |
| Baix Llobregat | -5,5 | 1,1 | 5,4 | 4,9 | 4,0 |
| Barcelonès | 2,6 | -0,3 | 4,2 | 3,0 | 2,7 |
| Garraf | 10,3 | 1,5 | 4,4 | 4,5 | 4,0 |
| Maresme | 3,7 | 0,9 | 7,5 | 3,5 | 3,3 |
| Vallès Occidental | -1,6 | 2,6 | 6,1 | 2,2 | 2,5 |
| Vallès Oriental | -1,2 | 3,2 | 5,0 | 2,5 | 2,9 |
| Eix Metropolità | 3,4 | 1,2 | 5,1 | 3,2 | 2,9 |
| Alt Empordà | 2,5 | -0,3 | 3,5 | 3,3 | 2,7 |
| Baix Empordà | 3,8 | 0,1 | 6,3 | 2,3 | 2,6 |
| Garrotxa | 5,6 | 2,3 | 2,8 | 2,0 | 2,3 |
| Gironès | 5,4 | 2,2 | 4,0 | -0,2 | 0,4 |
| Pla de l'Estany | 2,0 | 3,4 | 4,0 | 2,3 | 2,8 |
| Ripollès | -1,2 | 2,0 | -2,1 | 2,0 | 1,6 |
| Selva | 0,7 | 2,0 | 3,9 | 1,8 | 2,0 |
| Eix Gironí | 2,9 | 1,8 | 4,1 | 1,4 | 1,7 |
| Alt Camp | 1,8 | 0,5 | 3,9 | 4,5 | 2,4 |
| Baix Camp | -10,0 | -6,2 | 5,8 | 2,3 | -0,3 |
| Baix Penedès | 4,7 | 2,1 | 6,4 | 2,9 | 3,0 |
| Conca de Barberà | -8,1 | 1,6 | 2,8 | 1,5 | 1,3 |
| Priorat | -10,5 | -0,3 | 5,9 | 2,0 | 0,3 |
| Tarragonès | 0,9 | -2,1 | 2,8 | 3,6 | 2,1 |
| Camp de Tarragona | -4,6 | -2,5 | 4,1 | 3,2 | 1,5 |
| Anoia | 3,8 | 0,6 | 2,5 | 1,9 | 1,5 |
| Bages | -6,0 | 3,0 | 4,9 | 3,1 | 2,9 |
| Berguedà | 1,7 | 2,4 | 2,1 | 2,9 | 2,6 |
| Moianès | 3,8 | 1,2 | 0,9 | 2,3 | 1,8 |
| Osona | -0,3 | 3,8 | 5,2 | -0,3 | 1,6 |
| Solsonès | 9,4 | 4,3 | 4,0 | 3,3 | 4,0 |
| Comarques Centrals | -0,4 | 2,8 | 4,1 | 1,7 | 2,2 |
| Garrigues | -1,7 | 0,5 | 3,4 | 1,2 | 0,5 |
| Noguera | 2,6 | 0,6 | 3,7 | 2,9 | 2,3 |
| Pla d'Urgell | 0,4 | 3,4 | 8,0 | 2,9 | 3,3 |
| Segarra | 8,7 | 1,9 | 0,4 | 0,9 | 1,9 |
| Segrià | -9,8 | 1,6 | 4,9 | 1,6 | 1,2 |
| Urgell | 4,0 | 2,3 | 0,0 | 2,8 | 2,5 |
| Pla de Lleida | -3,2 | 1,9 | 4,3 | 1,8 | 1,7 |
| Baix Ebre | -2,5 | 0,5 | 6,2 | 3,3 | 2,5 |
| Montsià | 1,5 | 1,2 | -0,1 | 2,3 | 1,7 |
| Ribera d'Ebre | -17,8 | 1,9 | 0,0 | 1,4 | 1,5 |
| Terra Alta | -2,3 | -2,1 | -0,4 | 3,6 | -0,3 |
| Terres de l'Ebre | -3,0 | 1,4 | 3,2 | 2,8 | 1,8 |
| Alt Urgell | 4,8 | -0,3 | 4,6 | 1,6 | 1,5 |
| Alta Ribagorça | 2,3 | 1,7 | -5,4 | 3,9 | 2,7 |
| Cerdanya | -2,5 | 2,1 | 0,6 | 2,6 | 2,2 |
| Pallars Jussà | 4,7 | 3,4 | 2,4 | 1,1 | 2,2 |
| Pallars Sobirà | -2,8 | 3,0 | -2,4 | 2,0 | 1,8 |
| Val d'Aran | 1,9 | 2,9 | 2,8 | 2,7 | 2,7 |
| Comarques de Muntanya | 2,8 | 2,1 | 1,5 | 2,3 | 2,2 |
| Font: Estimació BBVA. |
Al conjunt de Catalunya, entre els components més destacables de la demanda el 2018, destaca l’avenç de la formació bruta de capital (4,6%) i, amb creixements menors, el del consum privat (2,0%) i públic (1,9%). Tot i que, atès el seu pes sobre el PIB el 2017, el privat és el que va definir el to general de la demanda. A aquests increments se suma una lleu contribució de l’exterior, reflectint un nou patró de creixement en el que forts augments de la demanda interna són compatibles amb contribucions positives de la demanda neta exterior.
La fortalesa de la inversió reflecteix tant la recuperació de la dirigida a la construcció (4,2%) com de la destinada a maquinària i altres béns (4,7%).
Les exportacions internacionals el 2018 creixeren moderadament (1,4%) front un major increment de les importacions (augment del 3,1%), pel que es va mantenir la seva contribució al creixement del PIB: el saldo exterior total (internacional i amb Espanya) va aportar 0,4 punts percentuals del 2,6% d’avenç total.
Dinàmica sectorial a Catalunya: forts avenços industrials i dels serveis productius
Des del punt de vista sectorial, l’augment del VAB el 2018 a Catalunya (2,6%) reflecteix el fort creixement dels serveis (2,9%) i, en part, tot i la seva menor contribució, l’empenta de la construcció (creixement anual del 4,7%). En canvi, la indústria, només va avançar d’un modest 1,1%. Finalment, el primari tampoc ha contribuït a l’avenç agregat de l’activitat (caiguda de -0,4%).
El comportament sectorial el 2018, amb un marcat canvi en el que la indústria ha cedit el protagonisme als serveis, té impactes notables sobre la distribució territorial del creixement. Així, l’elevat pes dels serveis privats a l’AMB i el seu creixement el 2018 expliquen que aquestes comarques hagin liderat l’avenç català.
Dinàmica territorial: l'activitat el 2018 per comarques
Aquesta dinàmica sectorial situa la resta d’agregacions territorials lluny dels registres assolits per les comarques de l’AMB. Així, les Comarques Centrals (2,2%), les Comarques de Muntanya (2,2%), les Terres de l’Ebre (1,8%), el Pla de Lleida (1,7%) i les comarques de l’eix de Girona (1,7%) situen el seu avenç en una estreta franja, força inferior a l’assolit per l’AMB. El Camp de Tarragona tanca la relació, amb un avenç agregat de l’1,5%.
En definitiva, el mapa de territoris amb creixements per sobre de la mitjana catalana dibuixa un conjunt de comarques agrupades al nord del país (Alt i Baix Empordà més Pla de l’Estany), a l’entorn de l’AMB (Maresme, Vallès Oriental, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf) i al voltant dels Pirineus (més a l’est Bages, Solsonès i Berguedà, i més a l’oest l’Alta Ribagorça i la Val d’Aran). A aquests caldria afegir-hi les del Baix Penedès i el Pla d’Urgell.
El fort avenç de la construcció (4,1%) i el modest creixement dels serveis (1,4%) i de la indústria (1,8%) situen l’avenç del VAB a l’eix de Girona el 2018 en l’1,7%
L’avenç del VAB el 2018 a les comarques de Girona reflecteix, de forma més aguda que la mitjana del país l’alentiment del VAB, des del 3,0% del 2017 a l’1,7% del 2018. Aquesta moderació, a diferència del que ha succeït al conjunt català, no expressa tant la frenada de la indústria que, tot i això, va ser marcada (augment d’un 1,8%, a comparar amb el 3,8% del 2017) com, particularment, la dels serveis (1,4%), un sector amb un elevat pes en el VAB (vora el 68% del total el 2017). En canvi, la construcció va créixer amb força (4,1%), i el primari ho va fer també de forma destacada (2,9%).
Les exportacions internacionals el 2018 creixeren moderadament (1,4%) front un major increment de les importacions (augment del 3,1%), pel que es va mantenir la seva contribució al creixement del PIB: el saldo exterior total (internacional i amb Espanya) va aportar 0,4 punts percentuals del 2,6% d’avenç total.
Dinàmica sectorial a Catalunya: forts avenços industrials i dels serveis productius
Des del punt de vista sectorial, l’augment del VAB el 2018 a Catalunya (2,6%) reflecteix el fort creixement dels serveis (2,9%) i, en part, tot i la seva menor contribució, l’empenta de la construcció (creixement anual del 4,7%). En canvi, la indústria, només va avançar d’un modest 1,1%. Finalment, el primari tampoc ha contribuït a l’avenç agregat de l’activitat (caiguda de -0,4%).
El comportament sectorial el 2018, amb un marcat canvi en el que la indústria ha cedit el protagonisme als serveis, té impactes notables sobre la distribució territorial del creixement. Així, l’elevat pes dels serveis privats a l’AMB i el seu creixement el 2018 expliquen que aquestes comarques hagin liderat l’avenç català.
Dinàmica territorial: l'activitat el 2018 per comarques
Aquesta dinàmica sectorial situa la resta d’agregacions territorials lluny dels registres assolits per les comarques de l’AMB. Així, les Comarques Centrals (2,2%), les Comarques de Muntanya (2,2%), les Terres de l’Ebre (1,8%), el Pla de Lleida (1,7%) i les comarques de l’eix de Girona (1,7%) situen el seu avenç en una estreta franja, força inferior a l’assolit per l’AMB. El Camp de Tarragona tanca la relació, amb un avenç agregat de l’1,5%.
En definitiva, el mapa de territoris amb creixements per sobre de la mitjana catalana dibuixa un conjunt de comarques agrupades al nord del país (Alt i Baix Empordà més Pla de l’Estany), a l’entorn de l’AMB (Maresme, Vallès Oriental, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf) i al voltant dels Pirineus (més a l’est Bages, Solsonès i Berguedà, i més a l’oest l’Alta Ribagorça i la Val d’Aran). A aquests caldria afegir-hi les del Baix Penedès i el Pla d’Urgell.
El fort avenç de la construcció (4,1%) i el modest creixement dels serveis (1,4%) i de la indústria (1,8%) situen l’avenç del VAB a l’eix de Girona el 2018 en l’1,7%
L’avenç del VAB el 2018 a les comarques de Girona reflecteix, de forma més aguda que la mitjana del país l’alentiment del VAB, des del 3,0% del 2017 a l’1,7% del 2018. Aquesta moderació, a diferència del que ha succeït al conjunt català, no expressa tant la frenada de la indústria que, tot i això, va ser marcada (augment d’un 1,8%, a comparar amb el 3,8% del 2017) com, particularment, la dels serveis (1,4%), un sector amb un elevat pes en el VAB (vora el 68% del total el 2017). En canvi, la construcció va créixer amb força (4,1%), i el primari ho va fer també de forma destacada (2,9%).
En l’àmbit industrial, des d’un punt de vista sectorial, el creixement del 2018 recull un comportament prou positiu de les manufactures (2,1%), arrossegat a la baixa pel descens de les produccions no manufactureres (-1,0%). Els resultats manufacturers reflecteixen augments rellevants en algunes de les més importants branques d’aquestes comarques, com la maquinària i equip mecànic i metal·lúrgia i productes metàl·lics, juntament amb avenços moderats a productes farmacèutics i l’alimentació, i caigudes a la química i el paper i arts gràfiques.
Creixement del VAB comarcal per sectors 2018. (Taxes reals de variació interanual en %.)
| Comarca | Primari | Indústria | Construcció | Serveis | Total |
| Alt Camp | 1,8 | 0,5 | 3,9 | 4,5 | 2,4 |
| Alt Empordà | 2,5 | -0,3 | 3,5 | 3,3 | 2,7 |
| Alt Penedès | 9,5 | 0,6 | 4,3 | 1,6 | 1,6 |
| Alt Urgell | 4,8 | -0,3 | 4,6 | 1,6 | 1,5 |
| Alta Ribagorça | 2,3 | 1,7 | -5,4 | 3,9 | 2,7 |
| Anoia | 3,8 | 0,6 | 2,5 | 1,9 | 1,5 |
| Bages | -6,0 | 3,0 | 4,9 | 3,1 | 2,9 |
| Baix Camp | -10,0 | -6,2 | 5,8 | 2,3 | -0,3 |
| Baix Ebre | -2,5 | 0,5 | 6,2 | 3,3 | 2,5 |
| Baix Empordà | 3,8 | 0,1 | 6,3 | 2,3 | 2,6 |
| Baix Llobregat | -5,5 | 1,1 | 5,4 | 4,9 | 4,0 |
| Baix Penedès | 4,7 | 2,1 | 6,4 | 2,9 | 3,0 |
| Barcelonès | 2,6 | -0,3 | 4,2 | 3,0 | 2,7 |
| Berguedà | 1,7 | 2,4 | 2,1 | 2,9 | 2,6 |
| Cerdanya | -2,5 | 2,1 | 0,6 | 2,6 | 2,2 |
| Conca de Barberà | -8,1 | 1,6 | 2,8 | 1,5 | 1,3 |
| Garraf | 10,3 | 1,5 | 4,4 | 4,5 | 4,0 |
| Garrigues | -1,7 | 0,5 | 3,4 | 1,2 | 0,5 |
| Garrotxa | 5,6 | 2,3 | 2,8 | 2,0 | 2,3 |
| Gironès | 5,4 | 2,2 | 4,0 | -0,2 | 0,4 |
| Maresme | 3,7 | 0,9 | 7,5 | 3,5 | 3,3 |
| Moianès | 3,8 | 1,2 | 0,9 | 2,3 | 1,8 |
| Montsià | 1,5 | 1,2 | -0,1 | 2,3 | 1,7 |
| Noguera | 2,6 | 0,6 | 3,7 | 2,9 | 2,3 |
| Osona | -0,3 | 3,8 | 5,2 | -0,3 | 1,6 |
| Pallars Jussà | 4,7 | 3,4 | 2,4 | 1,1 | 2,2 |
| Pallars Sobirà | -2,8 | 3,0 | -2,4 | 2,0 | 1,8 |
| Pla d'Urgell | 0,4 | 3,4 | 8,0 | 2,9 | 3,3 |
| Pla de l'Estany | 2,0 | 3,4 | 4,0 | 2,3 | 2,8 |
| Priorat | -10,5 | -0,3 | 5,9 | 2,0 | 0,3 |
| Ribera d'Ebre | -17,8 | 1,9 | 0,0 | 1,4 | 1,5 |
| Ripollès | -1,2 | 2,0 | -2,1 | 2,0 | 1,6 |
| Segarra | 8,7 | 1,9 | 0,4 | 0,9 | 1,9 |
| Segrià | -9,8 | 1,6 | 4,9 | 1,6 | 1,2 |
| Selva | 0,7 | 2,0 | 3,9 | 1,8 | 2,0 |
| Solsonès | 9,4 | 4,3 | 4,0 | 3,3 | 4,0 |
| Tarragonès | 0,9 | -2,1 | 2,8 | 3,6 | 2,1 |
| Terra Alta | -2,3 | -2,1 | -0,4 | 3,6 | -0,3 |
| Urgell | 4,0 | 2,3 | 0,0 | 2,8 | 2,5 |
| Val d' Aran | 1,9 | 2,9 | 2,8 | 2,7 | 2,7 |
| Vallès Occidental | -1,6 | 2,6 | 6,1 | 2,2 | 2,5 |
| Vallès Oriental | -1,2 | 3,2 | 5,0 | 2,5 | 2,9 |
| Catalunya | -0,4 | 1,1 | 4,7 | 2,9 | 2,6 |
| Font: Estimació BBVA. |
Pel que fa al mercat de treball tot i l’increment del 3,3% de l’afiliació industrial el 2018, la contracció de la crisi (d’un important -18,8% dels efectius del 2007) continua ben present, de manera que, malgrat l’augment proper al 13% a la recuperació 2013-18, els 51.000 afiliats del sector el 2018 es troben un -8,5% per sota els del 2007.
Tot i el moderat creixement industrial del 2018 a l'eix gironí, la recuperació del sector entre el mínim del 2013 i el 2018 se situa en un prou rellevant 15,0%, aconseguint situar el VAB constant generat aquest darrer any ja un pel per sobre el del 2007 (en un 0,7%). Tanmateix, malgrat el fort avenç de les manufactures a la recuperació (superior al 15% entre 2013 i 2018) aquestes branques no han pogut encara reabsorbir la forta contracció de la crisi (- 16,1%), de manera que el VAB manufacturer del 2018 encara es troba un -3,2% per sota el generat el 2007.
El contingut creixement dels serveis el 2018 reflecteix el dels privats (0,6%), dominants a la comarca amb més del 80% del valor afegit terciari, ja que els col·lectius creixeren prou intensament (4,6%). Amb aquests resultats de 2018, el valor afegit dels serveis supera de manera substancial els registres de 2007 (en un 11,7%), encara que amb resultats clarament diferenciats entre el terciari privat (que va caure moderadament a la crisi i que ha crescut de manera important a la recuperació), i el col·lectiu, que presentà una trajectòria més uniforme.
Específicament pel 2018, els registres del terciari privat varen reflectir, entre aquelles branques amb major pes, el molt baix augment del comerç i el nul avenç de les activitats immobiliàries, mentre que els transports creixien a taxes properes al 3% i el sector d'activitats professionals científiques i administratives retrocedia. En l'àmbit dels col·lectius, són els oferts per l'administració pública els que més avançaren, seguits de la sanitat i serveis socials, mentre que els educatius s’incrementaven de forma moderada.
L’avenç dels afiliats del 3,9% del 2018 ha permès situar els 223.000 afiliats un 9,6% per sobre els existents el 2007. Tanmateix, aquests resultats amaguen notables diferències entre l'avenç ocupacional dels serveis privats i dels col·lectius. Aquests darrers ja van augmentar la seva afiliació els anys 2008-13 (d’un 2,1%), cosa que, sumat a l’avenç 2013- 18 (d'un elevat 27,3%), ha permès superar que els afiliats del 2018 superin en un 29,9% els del 2008. Del seu costat, tot i que el terciari privat va perdre ocupació de forma prou intensa a 2008-13 (un -9,2%), el posterior increment 2013-18 (16,7%) situa els 168.000 afiliats del2018 un 5,9% per sobre els del 2008.
A la construcció, els positius registres el 2018 reflecteixen, en primer lloc, la fortalesa del subsector més important de l’eix de Girona (el d’edificació i promoció immobiliària) que, amb una aportació al VAB de la construcció propera al 43%, va créixer d’un intens 7,8%, empentat, entre altres variables, per la recuperació dels habitatges iniciats. Aquests començaren a augmentar a partir del 2014 i, després de l’extraordinària caiguda operada entre 2006 i 2014 (dels més de 21.500 als 472), s’han recuperat un tant fins assolir, el 2018, els 1.449. Juntament a aquesta branca, el sector va estar recolzat, també, per la millora del de demolició i preparació de terrenys i pel moderat creixement del d’instal·lació i acabat d'edificis, mentre que l’obra civil davallava un any més.
L’augment del primari, d’un 2,9%, reflecteix l’avenç de la ramaderia (2,1%), per creixements en l’aviram (18,0%) i el porquí (3,1%). Recolzat també en l’agricultura (4,6%), que es va veure impulsada per les plantes farratgeres (15,1%), tot i la reducció de fruita fresca (-8,0%). Aquests resultats del primari a l’eix gironí, el situa en segon lloc de creixement per grans eixos territorials, només per darrera de l’eix metropolità (3,4%) i suposa un registre molt més favorable que el de Catalunya (-0,4%).