Recomanacions alimentàries per a l'hèrnia d'hiatus

per Gisela Pulido , 15 de novembre de 2019 a les 12:08 |
Què és?

Quan mengem, l’aliment passa de la boca a l’esòfag (al tòrax) i d’aquí a l’estómac (a l’abdomen). El tòrax i l’abdomen estan separats per un múscul que es diu diafragma, i l’esòfag i l’estómac es comuniquen a través d’un forat anomenat hiatus.
 
El problema el  tenim quan part de l’estómac passa a través de l’hiatus, ja que això facilita el reflux gastroesofàgic, és a dir, que part del contingut de l’estómac retorna a l’esòfag. Quan això passa, els àcids presents a l’estómac irriten l’esòfag, ja que no està protegit, i és quan apareixien els símptomes típics del reflux: acidesa, tos seca i malestar abdominal. Ara, cal deixar clar que també és pot tenir reflux sense tenir hèrnia, com pot passar durant l’embaràs o l’obesitat.
 
Què ens pot causar l’hèrnia? 

L’hèrnia que es dona en nens és de caràcter hereditari. Quan apareix en adults, les causes poden ser diverses: obesitat, tabaquisme, tos molt violenta o vòmits repetitius durant molt temps  o el fet de que el pas del temps debilita el múscul del diafragma.
 
Recomanacions generals per a l’hernia d’ hiatus i el reflux gastroesofàgic 

L’objectiu de les recomanacions és facilitar les digestions o reduir la producció d’àcids de l’estomac:

 
o No dormir o estirar-se fins que hagin passat 2-3 hores de l’àpat i dormir amb el cap lleugerament aixecat (amb dos coixins).
 
o Deixar de fumar, ja que el tabac estimula la secreció d’àcids de l’estómac.

 
o No portar roba ajustada, evitar l’ús de cinturons.
 
o Quan ens ajupim, fer-ho doblegant les cames i no la cintura.
 
o Reduir l’estrès, ja que també augmenta la secreció d’acids de l’estómac
 
o Si al fer esport  notem molèsties, reduir la intensitat. L’activitat física moderada està recomanada, però sempre segons tolerància
 
Recomanacions dietètiques
 
Tot i que seguint les recomanacions generals millora la simptomatologia, no sempre són eficaces al 100%. Per això cal seguir una dieta que inclogui les recomanacions que tot seguit s’exposaran, recordant que cada persona és diferent i que s’ha de fer cas a les toleràncies i gustos personals, i tenint en compte l’estil de vida de cadascú. Per això és important  consular a un dietista-nutricionista col·legiat sempre que hi hagi dubtes sobre l’alimentació:
 
o Reduir sempre que sigui necessari
 
o Evitar els àpats abundants i copiosos. Seria una bona opció acostumar-se a fraccionar l’alimentació menjant 5 cops al dia i mastegant a poc a poc.
 
o Evitar menjar o beure abans d’anar a dormir
 
o Cuinar amb coccions senzilles: planxa, forn, vapor, microones...  evitant els fregits i arrebossats
 
o Quan hi ha molta irritació, anar al compte amb les temperatures extremes: el menjar molt fred o molt calent pot ser perjudicial
 
o Evitar o reduir aliments molt grassos, picants o molt salats (salses amb nata o crema de llet, peix en escabetx o salat, formatges curats, làctics sencers, carns greixoses, embotits, vísceres, productes de bolleria i la xocolata
 
o Reduir el consum de begudes que augmenten la secreció d’àcids com són l’alcohol, el cafè, el té o les begudes amb gas
 
o Segons tolerància, evitar  els aliments àcids a l’hora de sopar: vinagre, cítrics (lli,oma, taronja, mandarines..), fruita no madura, tomàquet, iogurt.. També estar al cas de les sensacions al prendre determinats aliments, com el pebrot o la ceba o l’all
 
o Evitar les infusions de menta
 
Així doncs, què puc menjar? 
 
Recordeu que no tot el que s’ha anomenat anteriorment afecta per igual a cada persona.  És molt important estar al  casA de la tolerància de cada un. El que sí podem fer és: 

o Acostumar-nos a substituir el làctics sencers per descremats, si ens costa el iogurt, provar amb un formatge fresc de postres.
 
o Escollir carns poc grasses, com la de pollastres, pavó o conill. També augmentar el consum de peix blanc i valorar la tolerància del peix blau. 
 
o Les fruites, millor si són madures, si no en forma de compota, o al forn, ja que així disminueixen la seva acidesa. 
o Les verdures i els cereals no acostumen a causar molèsties. Tot i així hauríem de vigilar amb les verdures flatulentes com la coliflor, les cols de brussel·les o les escarxofes i revisar si se’ns fan pesats els cereals d’esmorzar amb xocolata o els mueslis 
 
 
Gisela Pulido

 

Participació