Recomanacions alimentàries per a l'hèrnia d'hiatus

Quan mengem, l’aliment passa de la boca a l’esòfag (al tòrax) i d’aquí a l’estómac (a l’abdomen). El tòrax i l’abdomen estan separats per un múscul que es diu diafragma, i l’esòfag i l’estómac es comuniquen a través d’un forat anomenat hiatus.

 

El problema el  tenim quan part de l’estómac passa a través de l’hiatus, ja que això facilita el reflux gastroesofàgic, és a dir, que part del contingut de l’estómac retorna a l’esòfag. Quan això passa, els àcids presents a l’estómac irriten l’esòfag, ja que no està protegit, i és quan apareixien els símptomes típics del reflux: acidesa, tos seca i malestar abdominal. Ara, cal deixar clar que també és pot tenir reflux sense tenir hèrnia, com pot passar durant l’embaràs o l’obesitat.

 

L’hèrnia que es dona en nens és de caràcter hereditari. Quan apareix en adults, les causes poden ser diverses: obesitat, tabaquisme, tos molt violenta o vòmits repetitius durant molt temps  o el fet de que el pas del temps debilita el múscul del diafragma.

 

L’objectiu de les recomanacions és facilitar les digestions o reduir la producció d’àcids de l’estomac:
 

oNo dormir o estirar-se fins que hagin passat 2-3 hores de l’àpat i dormir amb el cap lleugerament aixecat (amb dos coixins).
 

oDeixar de fumar, ja que el tabac estimula la secreció d’àcids de l’estómac.
 

oNo portar roba ajustada, evitar l’ús de cinturons.
 

oQuan ens ajupim, fer-ho doblegant les cames i no la cintura.
 

oReduir l’estrès, ja que també augmenta la secreció d’acids de l’estómac
 

oSi al fer esport  notem molèsties, reduir la intensitat. L’activitat física moderada està recomanada, però sempre segons tolerància

 

Recomanacions dietètiques
 

Tot i que seguint les recomanacions generals millora la simptomatologia, no sempre són eficaces al 100%. Per això cal seguir una dieta que inclogui les recomanacions que tot seguit s’exposaran, recordant que cada persona és diferent i que s’ha de fer cas a les toleràncies i gustos personals, i tenint en compte l’estil de vida de cadascú. Per això és important  consular a un dietista-nutricionista col·legiat sempre que hi hagi dubtes sobre l’alimentació:
 

oReduir sempre que sigui necessari
 

oEvitar els àpats abundants i copiosos. Seria una bona opció acostumar-se a fraccionar l’alimentació menjant 5 cops al dia i mastegant a poc a poc.
 

oEvitar menjar o beure abans d’anar a dormir
 

oCuinar amb coccions senzilles: planxa, forn, vapor, microones...  evitant els fregits i arrebossats
 

oQuan hi ha molta irritació, anar al compte amb les temperatures extremes: el menjar molt fred o molt calent pot ser perjudicial
 

oEvitar o reduir aliments molt grassos, picants o molt salats (salses amb nata o crema de llet, peix en escabetx o salat, formatges curats, làctics sencers, carns greixoses, embotits, vísceres, productes de bolleria i la xocolata
 

oReduir el consum de begudes que augmenten la secreció d’àcids com són l’alcohol, el cafè, el té o les begudes amb gas
 

oSegons tolerància, evitar  els aliments àcids a l’hora de sopar: vinagre, cítrics (lli,oma, taronja, mandarines..), fruita no madura, tomàquet, iogurt.. També estar al cas de les sensacions al prendre determinats aliments, com el pebrot o la ceba o l’all
 

oEvitar les infusions de menta

 

Així doncs, què puc menjar? 
 

Recordeu que no tot el que s’ha anomenat anteriorment afecta per igual a cada persona.  És molt important estar al  casA de la tolerància de cada un. El que sí podem fer és: 

o Acostumar-nos a substituir el làctics sencers per descremats, si ens costa el iogurt, provar amb un formatge fresc de postres.
 

o Escollir carns poc grasses, com la de pollastres, pavó o conill. També augmentar el consum de peix blanc i valorar la tolerància del peix blau. 
 

o Les fruites, millor si són madures, si no en forma de compota, o al forn, ja que així disminueixen la seva acidesa. 

o Les verdures i els cereals no acostumen a causar molèsties. Tot i així hauríem de vigilar amb les verdures flatulentes com la coliflor, les cols de brussel·les o les escarxofes i revisar si se’ns fan pesats els cereals d’esmorzar amb xocolata o els mueslis