memòria històrica

El Govern lliura les restes d'un soldat republicà a la família de Sant Joan de les Abadesses

Vuitena víctima identificada de la Guerra Civil, exhumada de la fossa del Soleràs

per Redacció, 28 d'octubre de 2019 a les 12:17 |
L'acte de lliurament es va fer al ple de Sant Joan de les Abadesses | Departament de Justícia
La directora general de Memòria Democràtica, Gemma Domènech, ha lliurat les restes d’un soldat republicà a la seva família. Es tracta de Tomàs Verdaguer, la vuitena persona identificada amb el Programa d’identificació genètica.

L’acte d’entrega s'ha fet a la sala de plens de l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses, d’on el soldat era originari. La família té previst enterrar les restes en una cerimònia privada. 


Tomàs Verdaguer va rebre una bala al crani mentre lluitava al front del Segre, durant la Guerra Civil. Va ser traslladat a un dels hospitals instal·lats al Soleràs (Les Garrigues), però no va sobreviure a la ferida i va ser enterrat a la fossa comuna del poble, que estava ubicada al Cementiri Vell. Va morir l’any 1938.

La fossa es va obrir l’any 2017 en una de les excavacions del Pla de fosses. La família sabia que l’home va ser enterrat al Soleràs perquè així constava al certificat de defunció. En aquesta fossa, els arqueòlegs hi van trobar 146 individus. És la fossa més gran excavada fins ara a Catalunya pel que fa al nombre de persones trobades. Una d’aquestes persones va resultar ser en Tomàs Verdaguer.


Vuit identificats, set del Soleràs

El Programa d’identificació genètica compta amb una base de dades on hi ha perfils genètics de familiars de víctimes i perfils genètics de les restes humanes localitzades en fosses. Si hi ha coincidència genètica, la víctima pot ser identificada i, per tant, retornada a la família, que és qui decideix com donar-li sepultura. Si la identificació no és possible, les restes han de ser enterrades als cementiris dels municipis on van ser trobades, tal com marca la Llei de fosses. En el cas de Tomàs Verdaguer, l’ADN de les restes òssies ha coincidit amb la genètica del net, en Xavier Verdaguer.


El Programa ha permès, de moment, identificar vuit persones, set de les quals estaven a la fossa del Soleràs. Són Tomàs Verdaguer, Leandro Preixens, Ramon Jové, Maria Teresa Mir, Josep Moles, Modesto Sualdea i un dels germans Sabatés Homs (els estudis antropològics han d’acabar de determinar de quin germà es tracta). L’altra víctima és Elio Ziglioli, un maqui italià recuperat de la fossa de Castellar del Vallès (Vallès Occidental).

Les persones amb familiars morts a la guerra que vulguin donar una mostra genètica s’han d’inscriure al Cens de persones desaparegudes de la Generalitat. L’Hospital Universitari Vall d’Hebron és l’encarregat d’extreure la mostra del frotis bucal. La donació és gratuïta, indolora i clau per poder identificar les víctimes de les fosses comunes.

Pla de fosses

El Pla de fosses, en marxa des del gener de 2017, planifica i prioritza l’obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. Està coordinat pel Departament de Justícia, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica. En dos anys i mig, ha permès l’obertura de 21 fosses i la identificació de 8 persones. En total, les excavacions han facilitat la recuperació de 293 persones. Es calcula que a Catalunya hi ha més de 500 fosses de la Guerra Civil amb milers de persones enterrades.
 

Objectes personals de la víctima. Foto: Departament de Justícia

 

Participació