19
d'agost
del
2019
Actualitzat
a les
11:33h
De nou, el silenci. Breu, perquè la Rambla va decidir que continuaria bategant malgrat tot. Clavells blancs en mà, emmudits just en el punt on la furgoneta blanca va posar fi a un recorregut mortal de 600 metres. Així va arrencar l'acte commemoratiu del segon aniversari dels atemptats en què van ser assassinades 16 persones. Víctimes i familiars van ocupar la primera fila amb l'objectiu d'aïllar el seu dolor de la pugna política que ha marcat els darrers mesos, però sense renunciar a exigir que s'aclareixin tots els interrogants que encara planen sobre els atemptats.
Les diverses informacions, algunes d'elles contradictòries, sobre el vincle que tenia l'eximam de Ripoll Abdelbaki es Satty amb el CNI i les dades que es tenien sobre els autors de l'atemptat han enterbolit les setmanes prèvies a l'aniversari dels atemptats. Partits independentistes i unionistes s'han embrancat en una disputa sobre si els serveis secrets tenien o no informació prèvia sobre els terroristes. "Tenim dret a la veritat", "Exigimos la verdad" va estar el clam silenciós estampat a la samarreta d'alguns dels membres de la Unitat d'Atenció i Valoració d'Afectats per Terrorisme (UAVAT).
També l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va reivindicar en una entrevista a RAC 1 que, tot i que no està d'acord en què s'alimentin "teories de la conspiració", víctimes i ciutadania tenen dret "a saber-ho tot" tant a nivell policial com amb la creació d'una comissió d'investigació al Congrés que, per ara, rebutgen el PSOE, el PP i Ciutadans. Per la seva banda, el president de la Generalitat, Quim Torra, va escriure una piulada per recordar les víctimes i en la qual també recorda a Carles Puigdemont, l'exconseller Joaquim Forn, el major dels Mossos Josep Lluís Trapero i els serveis d'emergència.
Un acte oficial breu i sobri
L'acte per recordar les víctimes va estar breu -deu minuts-, sobri i emotiu, tal i com havien acordat amb l'Ajuntament de Barcelona. Darrere dels familiars mobilitzats, una pancarta amb un missatge clar: "L'Islam condemna rotundament l'assassinat de persones innocents". Després del minut de silenci, un violoncel entonant en solitari El Cant dels Ocells va recordat als turistes que res serà igual en la història de la Rambla malgrat que seguirà sent la que era. I, per finalitzar, l'ofrena floral.
Cap parlament. Res més a nivell oficial en un segon aniversari on víctimes i familiars han estat els protagonistes perquè ells mateixos havien demanat que res ni ningú instrumentalitzés l'homenatge. Les autoritats, encapçalades pel president Quim Torra; el president del Parlament, Roger Torrent, i la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, simplement els van acompanyar. Per primera vegada no hi va assistir el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, -sí que ho va fer en nom del govern espanyol el ministre de l'Interior, Fernando Grande Marlaska- ni el rei Felip VI, que des de fa dos anys és xiulat per una part dels assistents cada vegada que participa d'un acte públic a Catalunya. Sánchez va publicar una piulada per donar suport a les víctimes i prometre seguir "ferms i units" contra el terrorisme.
PP i Vox agiten la polèmica en ple aniversari
Blindar el record a les víctimes dels atemptats i mantenir-lo aliè a la picabaralla política era el principal objectiu, malgrat que ha estat inevitable que la polèmica revifi més enllà de l'acte oficial. Primer perquè es van convocar dues concentracions al marge: el de l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes (Acvot), en el qual hi van participar representants de Ciutadans, el PP i Vox; i els del CDR, que amb caretes blanques, en silenci i sense simbologia independentista van exigir "explicacions" i la "veritat" sobre el 17-A. Però també perquè hi va haver declaracions que no van donar treva a la pugna política.
Minuts després de finalitzar l'homenatge a la Rambla, el secretari general del PP a Catalunya, Daniel Serrano, feia la següent declaració a pocs metres de l'ofrena floral a les víctimes: "És imprescindible actuar amb unitat, i desgraciadament en els darrers dies i setmanes aquesta unitat no s'ha vist, començant pel president Quim Torra i els consellers, que han contribuït a alimentar una teoria de la conspiració un tant paranoica".
La mateixa tesi que va abonar el portaveu del comitè executiu nacional de Vox, Ignacio Garriga, que a més de lamentar les "teories de la conspiració del separatisme" va advertir que hi ha "molts imams radicals" a Catalunya i que per això cal tancar mesquites i controlar les fronteres. Molt més mesurada, la presidenta catalana de Ciutadans, Lorena Roldán, va fugir del cos a cos entre partits i reclamant "unitat" per combatre el terrorisme.
També va polemitzar el president d'Acvot, José Vargas, que va lamentar que hi hagi víctimes del 17-A que no volen tenir contacte amb la seva associació perquè han estat "manipulades" i que va retreure a l'Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat no haver assistit a l'homenatge. El ministre Grande Marlaska, però, es va endur la crítica més dura: "Té molt poca vergonya i dignitat per no venir a l'acte que hem organitzat". Un acte a tocar de plaça Catalunya en el qual el minut de silenci ha finalitzat alterat per un crit de "Viva Espanya".
A l'espera encara d'una data perquè se celebri el judici dels atemptats, víctimes i familiars segueixen demanant que s'esclareixin els fets i que les institucions revisin els seus protocols d'atenció i reconeixement. Comandaments dels Mossos han defensat que després dels atemptats els diferents cossos policials van compartir la informació de la qual disposaven. "Res ens indica que algú tingués un coneixement previ de les intencions de la cèl·lula abans de produir-se l'atemptat", ha assegurat en una entrevista a La Vanguardia el comissari en cap de la policia catalana, Eduard Sallent, que subratlla també la relació "franca, honesta i d'absolut treball en comú" amb el CNI.
En paral·lel a la investigació policial, entitats islàmiques reivindiquen també que no es vinculi la seva religió al terrorisme. "Van assassinar en nom de la nostra religió. Condemnem el terrorisme", assegura Nazir Hamed, portaveu de l'associació Yamaat Ahmadía del Islam a l'Estat, present en l'homenatge a la Rambla. "Estan jugant amb l'islam i els autors de l'atemptat són uns criminals", afegeix Jamal Ait Oubalahcen. Barcelona va reaccionar poques hores després del terror entonant el "no tinc por". Ara, dos anys després, és l'exigència de conèixer "la veritat" el clam que sobrevola uns atemptats encara amb massa preguntes sense resposta.
Les diverses informacions, algunes d'elles contradictòries, sobre el vincle que tenia l'eximam de Ripoll Abdelbaki es Satty amb el CNI i les dades que es tenien sobre els autors de l'atemptat han enterbolit les setmanes prèvies a l'aniversari dels atemptats. Partits independentistes i unionistes s'han embrancat en una disputa sobre si els serveis secrets tenien o no informació prèvia sobre els terroristes. "Tenim dret a la veritat", "Exigimos la verdad" va estar el clam silenciós estampat a la samarreta d'alguns dels membres de la Unitat d'Atenció i Valoració d'Afectats per Terrorisme (UAVAT).
També l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va reivindicar en una entrevista a RAC 1 que, tot i que no està d'acord en què s'alimentin "teories de la conspiració", víctimes i ciutadania tenen dret "a saber-ho tot" tant a nivell policial com amb la creació d'una comissió d'investigació al Congrés que, per ara, rebutgen el PSOE, el PP i Ciutadans. Per la seva banda, el president de la Generalitat, Quim Torra, va escriure una piulada per recordar les víctimes i en la qual també recorda a Carles Puigdemont, l'exconseller Joaquim Forn, el major dels Mossos Josep Lluís Trapero i els serveis d'emergència.
Ofrena floral de les autoritats polítiques en l'acte de record a les víctimes del 17-A Foto: Europa Press
Un acte oficial breu i sobri
L'acte per recordar les víctimes va estar breu -deu minuts-, sobri i emotiu, tal i com havien acordat amb l'Ajuntament de Barcelona. Darrere dels familiars mobilitzats, una pancarta amb un missatge clar: "L'Islam condemna rotundament l'assassinat de persones innocents". Després del minut de silenci, un violoncel entonant en solitari El Cant dels Ocells va recordat als turistes que res serà igual en la història de la Rambla malgrat que seguirà sent la que era. I, per finalitzar, l'ofrena floral.
Cap parlament. Res més a nivell oficial en un segon aniversari on víctimes i familiars han estat els protagonistes perquè ells mateixos havien demanat que res ni ningú instrumentalitzés l'homenatge. Les autoritats, encapçalades pel president Quim Torra; el president del Parlament, Roger Torrent, i la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, simplement els van acompanyar. Per primera vegada no hi va assistir el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, -sí que ho va fer en nom del govern espanyol el ministre de l'Interior, Fernando Grande Marlaska- ni el rei Felip VI, que des de fa dos anys és xiulat per una part dels assistents cada vegada que participa d'un acte públic a Catalunya. Sánchez va publicar una piulada per donar suport a les víctimes i prometre seguir "ferms i units" contra el terrorisme.
Es compleixen dos anys dels atemptats de #Barcelona i #Cambrils. Avui, i sempre, el nostre record i la nostra solidaritat seran amb les víctimes i les seves famílies. Continuarem ferms i units enfront del terrorisme, defensant la democràcia, la llibertat i la convivència. #17Apic.twitter.com/JKjdoKeGz2
— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) August 17, 2019
PP i Vox agiten la polèmica en ple aniversari
Blindar el record a les víctimes dels atemptats i mantenir-lo aliè a la picabaralla política era el principal objectiu, malgrat que ha estat inevitable que la polèmica revifi més enllà de l'acte oficial. Primer perquè es van convocar dues concentracions al marge: el de l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes (Acvot), en el qual hi van participar representants de Ciutadans, el PP i Vox; i els del CDR, que amb caretes blanques, en silenci i sense simbologia independentista van exigir "explicacions" i la "veritat" sobre el 17-A. Però també perquè hi va haver declaracions que no van donar treva a la pugna política.
Minuts després de finalitzar l'homenatge a la Rambla, el secretari general del PP a Catalunya, Daniel Serrano, feia la següent declaració a pocs metres de l'ofrena floral a les víctimes: "És imprescindible actuar amb unitat, i desgraciadament en els darrers dies i setmanes aquesta unitat no s'ha vist, començant pel president Quim Torra i els consellers, que han contribuït a alimentar una teoria de la conspiració un tant paranoica".
Daniel Serrano (PP): "És imprescindible actuar amb unitat, i desgraciadament en els darrers dies i setmanes aquesta unitat no s'ha vist, començant pel president Quim Torra i els consellers, que han contribuït a alimentar una teoria de la conspiració un tant paranoica"
La mateixa tesi que va abonar el portaveu del comitè executiu nacional de Vox, Ignacio Garriga, que a més de lamentar les "teories de la conspiració del separatisme" va advertir que hi ha "molts imams radicals" a Catalunya i que per això cal tancar mesquites i controlar les fronteres. Molt més mesurada, la presidenta catalana de Ciutadans, Lorena Roldán, va fugir del cos a cos entre partits i reclamant "unitat" per combatre el terrorisme.
També va polemitzar el president d'Acvot, José Vargas, que va lamentar que hi hagi víctimes del 17-A que no volen tenir contacte amb la seva associació perquè han estat "manipulades" i que va retreure a l'Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat no haver assistit a l'homenatge. El ministre Grande Marlaska, però, es va endur la crítica més dura: "Té molt poca vergonya i dignitat per no venir a l'acte que hem organitzat". Un acte a tocar de plaça Catalunya en el qual el minut de silenci ha finalitzat alterat per un crit de "Viva Espanya".
"Van assassinar en nom de la nostra religió. Condemnem el terrorisme", assegura Nazir Hamed, portaveu de l'associació Yamaat Ahmadía del Islam a Espanya
A l'espera encara d'una data perquè se celebri el judici dels atemptats, víctimes i familiars segueixen demanant que s'esclareixin els fets i que les institucions revisin els seus protocols d'atenció i reconeixement. Comandaments dels Mossos han defensat que després dels atemptats els diferents cossos policials van compartir la informació de la qual disposaven. "Res ens indica que algú tingués un coneixement previ de les intencions de la cèl·lula abans de produir-se l'atemptat", ha assegurat en una entrevista a La Vanguardia el comissari en cap de la policia catalana, Eduard Sallent, que subratlla també la relació "franca, honesta i d'absolut treball en comú" amb el CNI.
En paral·lel a la investigació policial, entitats islàmiques reivindiquen també que no es vinculi la seva religió al terrorisme. "Van assassinar en nom de la nostra religió. Condemnem el terrorisme", assegura Nazir Hamed, portaveu de l'associació Yamaat Ahmadía del Islam a l'Estat, present en l'homenatge a la Rambla. "Estan jugant amb l'islam i els autors de l'atemptat són uns criminals", afegeix Jamal Ait Oubalahcen. Barcelona va reaccionar poques hores després del terror entonant el "no tinc por". Ara, dos anys després, és l'exigència de conèixer "la veritat" el clam que sobrevola uns atemptats encara amb massa preguntes sense resposta.