Poc es devia imaginar Josep Lluís Trapero, un cop abatut l'últim integrant de la cèl·lula terrorista que va atemptar a Barcelona i a Cambrils, que al cap de dos anys estaria preparant la seva defensa en un judici per rebel·lió a l'Audiència Nacional espanyola. El major dels Mossos d'Esquadra, ara dedicat a tasques administratives i col·laborador en un programa contra la ciberdelinqüència, ha passat de ser considerat per bona part de la ciutadania com la icona de la resposta policial al 17-A a afrontar una pena de presó d'onze anys per la seva participació en la maquinària del referèndum.
La percepció de Trapero, en tot cas, ha variat en els últims mesos. Sobretot des del 14 de març, quan va narrar al Tribunal Suprem el divorci amb el Govern que lideraven Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. El major ja havia pres distància des de l'aplicació d'un 155 que el va destituir de matinada, i es va negar a ser restituït quan li van proposar el president Quim Torra i el conseller Miquel Buch. Preferia preparar el judici a l'Audiència Nacional, que arrencarà el gener de l'any vinent i que suposarà el segon round després del procés obert al Tribunal Suprem. Quan s'assegui al banc dels acusats ja es coneixerà la sentència de Manuel Marchena contra la cúpula independentista.
El president de la sala segona del Suprem va ser l'encarregat de fer-li la pregunta clau durant el testimoni del 14 de març: quin missatge van traslladar els Mossos a la cúpula del Govern en les reunions que es van celebrar a Palau els dies anteriors al referèndum? Davant del tribunal, de tots els encausats i de la ciutadania que ho estava veient per televisió, Trapero va oferir la versió més crua dels fets: "No s'equivoquin amb nosaltres", va dir a Puigdemont, Junqueras i Forn. La policia catalana, va dir, no estava alineada amb el referèndum ni amb la independència, i fins i tot disposava d'un pla per detenir l'executiu en cas que la justícia espanyola així ho hagués ordenat.
En certa manera, Trapero s'ha vist, des de fa dos anys, immers en un triangle format per tres vèrtexs: la imatge d'heroi de la resposta al 17-A, el distanciament amb el referèndum evidenciat al Suprem i, també, la campanya dels cossos policials de l'Estat per desacreditar-lo i situar-lo com la peça clau de l'1-O. De fet, quan van desfilar Enric Millo, Diego Pérez de los Cobos i José Antonio Nieto com a testimonis, el judici va mutar en un procés obert contra els Mossos. El delegat del govern espanyol a Catalunya, el coordinador de les forces de seguretat durant l'1-O i el número dos d'Interior van definir Trapero com algú que estava al costat d'una "activitat il·legal".
Ell ho desmentiria -amb dades-, però res ha evitat que fos processat a l'Audiència Nacional espanyola per un presumpte delicte de rebel·lió juntament amb la direcció política de la conselleria d'Interior de l'anterior legislatura. La Fiscalia, tal com va avançar NacióDigital, va qualificar de "colpista" la cúpula dels Mossos i es va posicionar a favor que se la privés de llibertat -com passa amb Forn- fins que arribés el judici. La sentència del Suprem contra els líders independentistes determinarà si van cometre un delicte de rebel·lió i pot abonar el camí a un veredicte similar per a Trapero.
Sense homenatges
La commemoració del primer aniversari dels atemptats va tenir una derivada política amb la convocatòria d'una manifestació a Lledoners per fer costat a Forn, que havia arribat a la presó de Sant Joan de Vilatorrada just un mes abans. Davant la possibilitat que es fes servir la imatge de Trapero, els Mossos van reclamar que la ciutadania ho evités. "El cos demana que es mantingui al marge de debats polítics els Mossos d’Esquadra i al major Trapero aprofitant aquests actes d'homenatge a les víctimes dels atemptats", asseguraven, textualment, en un comunicat. Va ser ell mateix qui va demanar a la prefectura que es transmetés aquest missatge.
En la commemoració del primer aniversari dels atemptats, Trapero va demanar als Mossos que traslladessin a la ciutadania que no hi hagués homenatges cap a la seva figura
Un any després, la figura de Trapero es manté lluny de la vida pública. Tampoc la bona imatge dels Mossos arran dels atemptats ha tingut continuïtat. El cos, implicat en polèmiques al llarg dels últims anys -l'episodi d'Esther Quintana, la mort de Juan Andrés Benítez-, va tenir un pic de popularitat just després del 17-A, però amb el pas del temps la percepció s'ha anat diluint. Especialment arran de les càrregues contra manifestants independentistes per l'aniversari de l'1-O -que van comportar un pols entre Torra i Buch- i pel dia de la Constitució de l'any passat. Els Mossos no han sortit del debat polític i han patit canvis constants des de l'aplicació del 155 a la recerca d'estabilitat.
Trapero s'ho ha mirat des de la distància. "És un gran professional de la seguretat, un dels millors policies que tenim. És una persona que ha patit. Està preocupat, però té un compromís enorme amb el cos de Mossos. És un valor", sostenia fa unes setmanes Andreu Joan Martínez, director de la policia catalana, en una entrevista a RAC1. Dos anys després dels atemptats, ja no es veuen samarretes del "Bueno, pues molt bé, pues adiós" icònic dels dies posteriors al 17-A, i el major afronta un judici amb penes de presó. Poc s'ho devia imaginar després de rebre la confirmació que una patrulla havia abatut Younes Abouyaaqoub en unes vinyes del Penedès.
