08
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
10:16h
Jordi Munell optarà a un tercer mandat consecutiu com a cap de llista de Junts per Ripoll (JxCat-Junts). El 2011 va guanyar les eleccions amb CiU i va trencar el domini d'ERC, que havia governat des del 2003. En els comicis del 2015, Munell va sortir-ne reforçat després d'incrementar dos regidors i obtenir-ne 11 dels 17 possibles. Repetia així la majoria absoluta que se situa en nou i ampliava encara més els suports.
Els atemptats del 17-A, però, van commocionar la vila i van sacsejar amb força la gestió del dia a dia d'un mandat que havia de ser tranquil. El nou model de convivència serà un dels reptes que haurà d'entomar el nou equip de govern elegit, continuant amb la feina feta fins ara. ERC s'ha proposat recuperar l'alcaldia amb una cara nova, Encarna Mora, mentre que Alternativa per Ripoll- CUP i el PSC volen ser decisius per posar fi a l'etapa Munell.
Jordi Munell entoma el quart examen electoral consecutiu com a cap de llista i ho fa amb la voluntat de revalidar la majoria absoluta del 2015, quan va incrementar encara més els suports arribant als 11 regidors (la majoria està a nou). És regidor des del 1991. Aquest cop ho fa amb les sigles Junts per Ripoll (JxCat-Junts) i amb els últims dos mandats com a aval de la feina feta. Entres les actuacions impulsades durant els quatre anys de govern, hi ha la construcció de la piscina petita amb usos terapèutics, l'obertura de l'església de Sant Pere per a usos culturals o l'ampliació i millora del teatre Comtal amb nous camerinos.
Es presenta amb un programa que asseguren posa el focus en les persones i en la dinamització del barri vell amb mesures com la compra d'un edifici per a pisos socials a aquesta zona per a joves i persones grans així com la creació de la regidoria de Barris (englobarà no només els temes de conservació i manteniment urbà com fins ara sinó també de convivència, participació i cultura). En matèria de seguretat, proposen instal·lar lectors de matrícules als accessos i incrementar la plantilla de la Policia Municipal.
Munell admet que no tanquen la porta a futurs pactes si no aconsegueixen la majoria i situen ERC com a possible soci. En aquestes eleccions els han ofert anar junts sota la mateixa marca però els republicans van declinar l'oferta.
El 17-A i el polèmic polígon de Can Franquesa
Els atemptats del 17-A van sacsejar fortament la gestió del dia a dia del consistori per uns fets sense antecedents a Catalunya que van convertir la ciutat en un focus mediàtic durant mesos. Havia de ser un mandat tranquil, gràcies a la majoria absoluta, però els atemptats van commocionar la vila després de saber-se que el presumpte cervell d'aquells atacs (Es-Satty) i els autors materials eren uns joves que havien crescut a Ripoll. L'elaboració d'un nou model de convivència, liderat juntament amb el Consorci de Benestar Social del Ripollès, és la principal actuació per analitzar i millorar els mecanismes d'integració a mig i llarg termini.
Un dels temes més polèmics durant aquest mandat ha estat el futur polígon de la carretera de les Llosses a la zona de Can Franquesa. El PDECat ha utilitzat la seva majoria per tirar endavant un projecte que compta amb una plataforma veïnal contrària i el desacord de tots els grups de l'oposició que aposten per aprofitar altres naus en desús. Durant la campanya del 2015 els convergents ja incloïen aquest punt al programa i des de llavors han defensat tenir l'aval dels ciutadans. Es tracta d'un espai on antigament hi havia hagut empreses i que havia quedat abandonat. Per l'equip de govern és un espai estratègic per captar noves empreses que es vulguin instal·lar a la ciutat i per això s'estan fent tots els passos urbanístics per després poder-se desenvolupar.
ERC vol recuperar l'alcaldia però ha de doblar els suports
ERC compta amb una cara nova, Encarna Mora, que ja ha estat regidora aquesta legislatura que finalitza. Anava de número 6 als comicis del 2015 i va acabar entrant al govern per la marxa de l'actual consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, i exalcaldessa que va voler centrar-se en la feina de diputada a Madrid. Jordà tanca la llista d'ERC en aquests comicis.
Els republicans afronten el 26-M com una oportunitat per posar fi a l'etapa Munell. ERC havia governat des del 2003 fins al 2011 quan CiU va fer-se amb l'alcaldia. S'han fixat superar els quatre regidors del 2015, amb els que van mantenir-se com a segona força tot i perdre un regidor, i aconseguir una majoria suficient al consistori. En cas d'haver de necessitar socis de govern, aposten per pactes puntuals amb forces sobiranistes. El programa dels republicans proposa atraure noves empreses amb la creació d'un clúster especialitzat en ventilacions industrials, promoure ajudes per rehabilitar habitatges del centre i fomentar el lloguer social.
Des d'Alternativa per Ripoll-CUP es postulen com "l'alternativa real" oferint un canvi de model i posant en valor els quatre anys que han estat a l'oposició des que van sortir elegits el 2015 amb un regidor. Els principals eixos són impulsar una democràcia participativa (proposen crear consells de barris donant-los capacitat de decisió vinculant), prioritzar els serveis a les persones i recuperar la gestió pública de serveis bàsics. Amb un nou cap de llista, Aitor Carmona, s'han marcat un triple objectiu: trencar la majoria absoluta del PDECat, augmentar els nombre de regidors i "bloquejar l'entrada de partits d'ultradreta". Referent als possibles pactes, es mostren oberts però admeten que serà difícil aliar-se amb partits que van donar suport al 155 o aquells que han construït un "model polític decadent de Ripoll".
Des del PSC, que compta amb un regidor (la meitat dels aconseguits el 2011), proposen dedicar-se plenament a la ciutat com a alternativa a un Munell a qui acusen d'haver "abandonat" Ripoll per la feina de diputat al Parlament. Volen recuperar els quatre regidors que van aconseguir el 2007 i fer possible un govern de canvi. Aquesta legislatura eren l'única força no independentista amb l'Anna-Belén Avilés al capdavant, que repeteix com a candidata, però no volen que aquesta sigui la seva bandera sinó el compromís per treballar pel poble al marge del procés independentista. Veuen factible pactar amb altres forces sempre que la independència no sigui una condició. Proposen desencallar la variant est amb la tramitació d'estudis a l'espera que la Generalitat tingui els recursos per construir-la, desenvolupar el pla director urbanístic de les colònies dels rius Ter i Freser i afavorir la rehabilitació d'habitatges.
En aquests comicis també es presenten Som Catalans (Ester Gallego de cap de llista) i Front Nacional de Catalunya (FNC), amb Sílvia Orriols de cap de llista i l'exregidora del PDECat Fina Guix, de número 2. Aquesta última va ser expulsada recentment per Munell el dia en què van publicar-se les llistes. Les dues formacions volen entrar per primer cop al consistori.
Les dues llistes han generat malestar entre les forces que sí tenen representació a Ripoll. La setmana passada, tots els partits al consistori van comprometre's a no pactar ni treballar amb aquestes dues formacions noves pels seus discursos "racistes i xenòfobs".
Els atemptats del 17-A, però, van commocionar la vila i van sacsejar amb força la gestió del dia a dia d'un mandat que havia de ser tranquil. El nou model de convivència serà un dels reptes que haurà d'entomar el nou equip de govern elegit, continuant amb la feina feta fins ara. ERC s'ha proposat recuperar l'alcaldia amb una cara nova, Encarna Mora, mentre que Alternativa per Ripoll- CUP i el PSC volen ser decisius per posar fi a l'etapa Munell.
Jordi Munell entoma el quart examen electoral consecutiu com a cap de llista i ho fa amb la voluntat de revalidar la majoria absoluta del 2015, quan va incrementar encara més els suports arribant als 11 regidors (la majoria està a nou). És regidor des del 1991. Aquest cop ho fa amb les sigles Junts per Ripoll (JxCat-Junts) i amb els últims dos mandats com a aval de la feina feta. Entres les actuacions impulsades durant els quatre anys de govern, hi ha la construcció de la piscina petita amb usos terapèutics, l'obertura de l'església de Sant Pere per a usos culturals o l'ampliació i millora del teatre Comtal amb nous camerinos.
Es presenta amb un programa que asseguren posa el focus en les persones i en la dinamització del barri vell amb mesures com la compra d'un edifici per a pisos socials a aquesta zona per a joves i persones grans així com la creació de la regidoria de Barris (englobarà no només els temes de conservació i manteniment urbà com fins ara sinó també de convivència, participació i cultura). En matèria de seguretat, proposen instal·lar lectors de matrícules als accessos i incrementar la plantilla de la Policia Municipal.
Munell admet que no tanquen la porta a futurs pactes si no aconsegueixen la majoria i situen ERC com a possible soci. En aquestes eleccions els han ofert anar junts sota la mateixa marca però els republicans van declinar l'oferta.
El 17-A i el polèmic polígon de Can Franquesa
Els atemptats del 17-A van sacsejar fortament la gestió del dia a dia del consistori per uns fets sense antecedents a Catalunya que van convertir la ciutat en un focus mediàtic durant mesos. Havia de ser un mandat tranquil, gràcies a la majoria absoluta, però els atemptats van commocionar la vila després de saber-se que el presumpte cervell d'aquells atacs (Es-Satty) i els autors materials eren uns joves que havien crescut a Ripoll. L'elaboració d'un nou model de convivència, liderat juntament amb el Consorci de Benestar Social del Ripollès, és la principal actuació per analitzar i millorar els mecanismes d'integració a mig i llarg termini.
Un dels temes més polèmics durant aquest mandat ha estat el futur polígon de la carretera de les Llosses a la zona de Can Franquesa. El PDECat ha utilitzat la seva majoria per tirar endavant un projecte que compta amb una plataforma veïnal contrària i el desacord de tots els grups de l'oposició que aposten per aprofitar altres naus en desús. Durant la campanya del 2015 els convergents ja incloïen aquest punt al programa i des de llavors han defensat tenir l'aval dels ciutadans. Es tracta d'un espai on antigament hi havia hagut empreses i que havia quedat abandonat. Per l'equip de govern és un espai estratègic per captar noves empreses que es vulguin instal·lar a la ciutat i per això s'estan fent tots els passos urbanístics per després poder-se desenvolupar.
ERC vol recuperar l'alcaldia però ha de doblar els suports
ERC compta amb una cara nova, Encarna Mora, que ja ha estat regidora aquesta legislatura que finalitza. Anava de número 6 als comicis del 2015 i va acabar entrant al govern per la marxa de l'actual consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, i exalcaldessa que va voler centrar-se en la feina de diputada a Madrid. Jordà tanca la llista d'ERC en aquests comicis.
Els republicans afronten el 26-M com una oportunitat per posar fi a l'etapa Munell. ERC havia governat des del 2003 fins al 2011 quan CiU va fer-se amb l'alcaldia. S'han fixat superar els quatre regidors del 2015, amb els que van mantenir-se com a segona força tot i perdre un regidor, i aconseguir una majoria suficient al consistori. En cas d'haver de necessitar socis de govern, aposten per pactes puntuals amb forces sobiranistes. El programa dels republicans proposa atraure noves empreses amb la creació d'un clúster especialitzat en ventilacions industrials, promoure ajudes per rehabilitar habitatges del centre i fomentar el lloguer social.
Des d'Alternativa per Ripoll-CUP es postulen com "l'alternativa real" oferint un canvi de model i posant en valor els quatre anys que han estat a l'oposició des que van sortir elegits el 2015 amb un regidor. Els principals eixos són impulsar una democràcia participativa (proposen crear consells de barris donant-los capacitat de decisió vinculant), prioritzar els serveis a les persones i recuperar la gestió pública de serveis bàsics. Amb un nou cap de llista, Aitor Carmona, s'han marcat un triple objectiu: trencar la majoria absoluta del PDECat, augmentar els nombre de regidors i "bloquejar l'entrada de partits d'ultradreta". Referent als possibles pactes, es mostren oberts però admeten que serà difícil aliar-se amb partits que van donar suport al 155 o aquells que han construït un "model polític decadent de Ripoll".
Des del PSC, que compta amb un regidor (la meitat dels aconseguits el 2011), proposen dedicar-se plenament a la ciutat com a alternativa a un Munell a qui acusen d'haver "abandonat" Ripoll per la feina de diputat al Parlament. Volen recuperar els quatre regidors que van aconseguir el 2007 i fer possible un govern de canvi. Aquesta legislatura eren l'única força no independentista amb l'Anna-Belén Avilés al capdavant, que repeteix com a candidata, però no volen que aquesta sigui la seva bandera sinó el compromís per treballar pel poble al marge del procés independentista. Veuen factible pactar amb altres forces sempre que la independència no sigui una condició. Proposen desencallar la variant est amb la tramitació d'estudis a l'espera que la Generalitat tingui els recursos per construir-la, desenvolupar el pla director urbanístic de les colònies dels rius Ter i Freser i afavorir la rehabilitació d'habitatges.
En aquests comicis també es presenten Som Catalans (Ester Gallego de cap de llista) i Front Nacional de Catalunya (FNC), amb Sílvia Orriols de cap de llista i l'exregidora del PDECat Fina Guix, de número 2. Aquesta última va ser expulsada recentment per Munell el dia en què van publicar-se les llistes. Les dues formacions volen entrar per primer cop al consistori.
Les dues llistes han generat malestar entre les forces que sí tenen representació a Ripoll. La setmana passada, tots els partits al consistori van comprometre's a no pactar ni treballar amb aquestes dues formacions noves pels seus discursos "racistes i xenòfobs".