25
d'abril
del
2019
Actualitzat
a les
14:35h
L’Hospital de Campdevànol ha incorporat des de fa unes setmanes un equip de Tomografia de Coherència Òptica (OCT), una tècnica de diagnòstic, control i seguiment de diferents patologies oculars, ja que permet l’estudi de talls histològics en viu de la retina de l’ull. Fins ara, els pacients que havien de sotmetre’s a aquesta tècnica s’havien de desplaçar fins al Consorci Hospitalari de Vic o bé a l’Hospital Dr. Josep Trueta de Girona.
L’OCT és una tècnica que no és molesta per al pacient, no requereix contacte amb l’ull, és ràpida i sense efectes secundaris, i és per això que en moltes circumstàncies ha substituït l’angiografia fluoresceïna, on sí és necessària la injecció intravenosa de colorant, que acostuma a ser més molesta.
Més informació
Segons explica Laura Soldevila, oftalmòloga de l’Hospital de Campdevànol, l’OCT ha suposat un gran avanç en l’estudi del pol posterior ocular (màcula, retina i vitri), essent de gran utilitat en el diagnòstic i el plantejament terapèutic de les diferents patologies de la retina. Gràcies a aquesta prova es pot analitzar la retina posterior, que inclou la màcula, la papil·la -part anterior del nervi òptic- i les relacions que tenen tant amb el vitri com amb el coroide. Això permet a l’oftalmòleg fer un seguiment de les patologies vitreorretinianes, maculars i del nervi òptic (glaucomatoses o d’altra índole).
L’OCT és una tècnica que no és molesta per al pacient, no requereix contacte amb l’ull, és ràpida i sense efectes secundaris, i és per això que en moltes circumstàncies ha substituït l’angiografia fluoresceïna, on sí és necessària la injecció intravenosa de colorant, que acostuma a ser més molesta.
Més informació
Segons explica Laura Soldevila, oftalmòloga de l’Hospital de Campdevànol, l’OCT ha suposat un gran avanç en l’estudi del pol posterior ocular (màcula, retina i vitri), essent de gran utilitat en el diagnòstic i el plantejament terapèutic de les diferents patologies de la retina. Gràcies a aquesta prova es pot analitzar la retina posterior, que inclou la màcula, la papil·la -part anterior del nervi òptic- i les relacions que tenen tant amb el vitri com amb el coroide. Això permet a l’oftalmòleg fer un seguiment de les patologies vitreorretinianes, maculars i del nervi òptic (glaucomatoses o d’altra índole).