Les caigudes en les persones grans

Són la primera causa de mort accidental de la població vella

per Joan Peitavi, 2 d'abril de 2019 a les 08:00 |
Significat de les caigudes per les persones grans:
- Les caigudes son la conseqüència de qualsevol esdeveniment, que precipita a l’individu cap al terra, en contra de la seva voluntat. Aquesta precipitació es produeix de forma insospitada, i generalment pot ser confirmada pel propi pacient o en tot cas per un testimoni presencial.

- Les caigudes a la vellesa són freqüents, importants, perilloses i, en general, un símptoma d'algun procés subjacent greu.
- En conseqüència, la importància d’aquest síndrome en geriatria és deguda a la gran prevalença que té en la gent gran i a la gran susceptibilitat d’aquest col·lectiu a presentar lesions secundàries.

Principals causes d’aquesta situació entre les persones grans

1. Factors de risc intrínsecs

- L'envelliment: Aquest factor altera l’estabilitat i augmenta el risc de caure, ja que comporta una disminució dels reflexes, de la funció visual i auditiva, del  to i la força muscular.

- Sexe femení:  Està comprovat, que estadísticament cauen més les dones grans que els homes grans.

- Antecedents de caigudes:  Les persones grans que han caigut una vegada tenen de 2 a 3 vegades més possibilitats de tornar a caure durant l’any següent.

- Condicions de salut: Artritis, osteoporosi, diabetis, trastorns associats a les EEII, incontinència urinària, deteriorament cognitiu, malalties que afecten a la funció de l’equilibri, malalties cardiovasculars, malalties neurològiques (parkinson, depressió, ansietat, accidents cerebrovasculars, atacs epilèptics...) problemes respiratoris.

- Problemes de mobilitat i de marxa: Disminució de la força muscular i del to, inestabilitat, discapacitat de les EEII, patologia dels peus...

2. Factors de risc extrínsecs (situacionals)

- Ús de medicació:  Antidepressius, Antiparkinsonians, Benzodiazepines, Diürètics, Psicòtrops,  Hipoglucemiants.

- Condicions ambientals tant a casa com a un entorn exterior: encara que està demostrat que el percentatge de caigudes a la llar es major que el nombre de caigudes al carrer, sobretot en les dones grans. En concret un 80% de les caigudes es donen a la llar.

Algunes d’aquestes condicions podrien ser:
- A la llar: terres irregulars , relliscant , o molt pol·lïts , zones amb una il·luminació deficient o molt brillant , escales amb esglaons molt alts, banys petits i amb banyera , existència de catifes...
- A l’entorn exterior: voreres estretes  amb desnivells i obstacles , zones mal asfaltades , semàfors de curta durada...
Activitat física o sedentarisme.

Mesures per a reduir els riscos de caigudes:

- Escales: Han d’estar suficientment il·luminades, les alfombreta ben enganxades a terra, no deixar objectes que dificultin el pas, no utilitzar moquetes estampades o molt fosques, instal·lar passamans als dos cantons de l’escala.

- Lavabo: Col·locar una catifa antilliscant per entrar i sortir de la banyera amb seguretat i evitar caigudes accidentals, col·locar peces adhesives antilliscants al terra de la banyera i de la dutxa. Es recomanable utilitzar un plat de dutxa, ja que és de més fàcil accés.
Instal·lar barres per agafar-se a les parets del voltant de la dutxa.

- Habitacions:  Mantenir el terra lliure d’objectes desordenats, tenir una llum o llanterna prop del llit; i instal·lar una llum nocturna en el camí entre l’habitació i el lavabo.

- Cuina: Netejar restes de líquids o menjar caigut a terra immediatament, no utilitzar productes antilliscants per netejar el terra,  utilitzar tamborets d’esglaons amb un passamà.

- Espais on es fa vida: Col·locar els mobles de manera que quedi pas lliure a les habitacions, eliminar taules baixes, revisters, descansa peus i plantes dels llocs de pas, assegurar les parts lliures de les catifes i similars amb cinta adhesiva, mantenir els fils elèctrics i de telèfon fora dels llocs de pas. No enfilar-se en tamborets inestables, cadires, escales...

- Animals de companyia: Vigilar molt bé al aixecar-se que no els tinguem entre els peus, si venen corrents a saludar-nos, aturar-se.

Conseqüències de les caigudes entre les persones grans
- Primera causa de mort accidental de les persones grans.
- Les persones grans son hospitalitzades per lesions secundàries a una caiguda, 5 vegades més que ho són per lesions d’una altre etiologia.
- Entre el 20 i el 30% de les persones que cauen pateixen una lesió que redueix la mobilitat i la independència i que augmenta el risc de mort prematura.
- Més d’un terç de dones tindran una o més fractures osteoporòtiques durant la seva vida.
- El 20% de les persones amb caigudes de repetició, al cap d’un any estan a una unitat d’atenció de llarga durada o han mort.
- El 10% de les persones que cauen pateixen una lesió important de les quals un 5% són fractures.
- Les fractures més freqüents són de columna, canell, maluc, húmer i pelvis.
- Les conseqüències físiques són:  71’1% lesions físiques, 62’9% ferides superficials o contusions, 7’7% fractures òssies i 0’5% traumatismes cranials.
- El 50% de les persones que cauen necessiten ajuda per aixecar-se del terra.
- Un 10% de les persones grans que han caigut diuen que la caiguda els hi ha canviat la seva vida per por a tornar a caure.

Com a conclusió podem acabar destacant  que a mesura que augmenta el nombre de factors de risc associats , major serà el risc a patir una caiguda. Que  2 de cada 3 persones grans que tenen una caiguda , tornaran a patir una altra en els propers 6 mesos.

I també , que depenent de si la persona gran està vivint a casa seva , està hospitalitzada , o està en un hospital de dia , residència... els factors de risc tindran una importància diferent.

Moltes caigudes són evitables si s’identifiquen els riscos i es prenen mesures necessàries per minimitzar la possibilitat de caure.

Joan Peitavi
Infermer de l’Hospital de Campdevànol

 

Participació