14
de març
del
2019
Actualitzat
a les
14:25h
“El sistema educatiu català no es podria entendre sense l’escola concertada”. Així ha començat el portaveu de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya Miquel Mateo en la presentació d’aquest dijous de la campanya unitària, que uneix quatre patronals amb la voluntat “d’enfortir l’espai i donar a conèixer qui som”. Amb 370.000 alumnes actualment en aquests centres, la concertada recull el 32% de l’alumnat català –fa anys havien arribat al 40%-.
“No és just que se’ns titlli de coses que no són veritat, sinó prejudicis” i “el que volem és un reconeixement de la feina que es fa als centres concertats” són alguns dels clams que ha verbalitzat la directora general de l’Agrupació Escolar Catalana Eva Salvà. “La concertada viu una situació d’infrafinançament des del 2012”, afegeix el portaveu de la Confederació de Centres Autònoms d’Ensenyament de Catalunya Carles Camí: “Tenim la sensació que no estem ben tractats”. Posa com a exemple que actualment la concertada “té un concert insuficient que impedeix garantir l’accés gratuït a tothom que vulgui apostar per aquesta escola”.
Concretament, segons dades de Camí, la Generalitat està pagant 7.000 euros per una plaça escolar pública, mentre que per una concertada de les mateixes condicions, 3.900. “És evident que l’educació que reben els infants és la mateixa, amb alguns matisos sí però de fons és igual, i no pot ser que els centres concertats hagin de cobrir aquesta diferència econòmica de manera autònoma”, és a dir, a través de les quotes que paguen les famílies. Mateo assegura que no es volen impediments perquè els pares puguin escollir una concertada o una pública, "tampoc volem aportacions de les famílies, però mentre hi hagi infrafinançament serà necessari”.
“No és una campanya contra ningú”, defensa Jordi Garcia de la Federació Catalana de Centres d’Ensenyament, “però està bé fer valdre aspectes de la concertada com que és plural, acollidora, que atén les necessitats i que és inclusiva”. El que no és actualment però, és accessible a tota la població: no tothom pot fer front a les quotes de determinats centres per matricular-hi els seus fills, “però precisament això és el que reivindiquem que ha de canviar”, defensa Salvà.
Però què passaria si les concertades veiessin incrementat, totes per igual, el seu concert econòmic? Salvà reconeix que hi hauria centres que encara necessitarien quotes per cobrir despeses concretes, ja que no és el mateix un lloguer a Pedralbes que un al Raval, com tampoc ho són els serveis de manteniment, mobiliari... Per aquest motiu reivindica que “així com la pública tampoc es finança igual a tot arreu, sinó més per a qui més necessita, la concertada també hauria de cenyir-se al mateix”.
Els reptes segons la concertada
Pel que fa a la segregació escolar, Salvà afirma que es culpabilitza la concertada de ser-ne responsable, però assegura que un major finançament permetria, entre altres, que els alumnes poguessin escollir el centre per proximitat i no per si és públic o privat, fet que facilitaria a les famílies i infants aquesta etapa. “Crear escoles és un dret dels ciutadans al qual no volem renunciar”, explica Garcia, “la diversitat de la concertada respon a la pluralitat social de Catalunya i això dona riquesa”.
Una altra de les crítiques de la campanya unitària té a veure amb les plantilles. Segons Mateo, “són molt justes i la jornada laboral no és la mateixa que a la de les escoles públiques”. Salvà afegeix que des del 1995 no es modifica la plantilla de professors per aula, per aquest motiu, actualment una escola pública d’una línia (d’infantil i primària) compta amb 15 professors assignats, mentre que una de les mateixes condicions de la concertada en són 13. A l’educació secundària, la concertada té assignats 6,7 professors i la pública, 10,8.
Què hauria de passar, segons les patronals? La Generalitat hauria de tornar a calcular el finançament “que des del 95 no ha variat” a partir del cost de la plaça dels centres concertats i ajustar el finançament, segons ha dit Camí. “Malgrat aquesta diferència, tenim les escoles plenes” ha celebrat Salvà, “això vol dir que hi ha pares que estan disposats a pagar perquè valoren el projecte que han escollit”.
Preguntat sobre els abusos sexuals als centres, Mateo ha defensat que les escoles cristianes "són segures" i que el que va passar "forma part de la història". Ha defensat tolerància zero davant de casos d'abusos sexuals i ha explicat que els centres tenen integrats als seus projectes educatius la cultura de la prevenció. "Estem en contacte directe amb el Departament d'Ensenyament i la fiscalia, les reaccions són immediates".
Davant la davallada de la natalitat, tots quatre afirmen que la concertada s'ha mantingut en el temps i que aquest fet valida els seus projectes. "El concert econòmic es manté si existeix un nombre d'alumnes per aula, si no, es perd. Fins ara, no ens ha passat en cap cas, la demanda dels centres concertats es manté en el temps", ha defensat Mateo. "Creiem en la llibertat a l'hora d'escollir centres, que ningú prengui la decisió pels pares", ha dit.
“No és just que se’ns titlli de coses que no són veritat, sinó prejudicis” i “el que volem és un reconeixement de la feina que es fa als centres concertats” són alguns dels clams que ha verbalitzat la directora general de l’Agrupació Escolar Catalana Eva Salvà. “La concertada viu una situació d’infrafinançament des del 2012”, afegeix el portaveu de la Confederació de Centres Autònoms d’Ensenyament de Catalunya Carles Camí: “Tenim la sensació que no estem ben tractats”. Posa com a exemple que actualment la concertada “té un concert insuficient que impedeix garantir l’accés gratuït a tothom que vulgui apostar per aquesta escola”.
Concretament, segons dades de Camí, la Generalitat està pagant 7.000 euros per una plaça escolar pública, mentre que per una concertada de les mateixes condicions, 3.900. “És evident que l’educació que reben els infants és la mateixa, amb alguns matisos sí però de fons és igual, i no pot ser que els centres concertats hagin de cobrir aquesta diferència econòmica de manera autònoma”, és a dir, a través de les quotes que paguen les famílies. Mateo assegura que no es volen impediments perquè els pares puguin escollir una concertada o una pública, "tampoc volem aportacions de les famílies, però mentre hi hagi infrafinançament serà necessari”.
“No és una campanya contra ningú”, defensa Jordi Garcia de la Federació Catalana de Centres d’Ensenyament, “però està bé fer valdre aspectes de la concertada com que és plural, acollidora, que atén les necessitats i que és inclusiva”. El que no és actualment però, és accessible a tota la població: no tothom pot fer front a les quotes de determinats centres per matricular-hi els seus fills, “però precisament això és el que reivindiquem que ha de canviar”, defensa Salvà.
Però què passaria si les concertades veiessin incrementat, totes per igual, el seu concert econòmic? Salvà reconeix que hi hauria centres que encara necessitarien quotes per cobrir despeses concretes, ja que no és el mateix un lloguer a Pedralbes que un al Raval, com tampoc ho són els serveis de manteniment, mobiliari... Per aquest motiu reivindica que “així com la pública tampoc es finança igual a tot arreu, sinó més per a qui més necessita, la concertada també hauria de cenyir-se al mateix”.
Els reptes segons la concertada
Pel que fa a la segregació escolar, Salvà afirma que es culpabilitza la concertada de ser-ne responsable, però assegura que un major finançament permetria, entre altres, que els alumnes poguessin escollir el centre per proximitat i no per si és públic o privat, fet que facilitaria a les famílies i infants aquesta etapa. “Crear escoles és un dret dels ciutadans al qual no volem renunciar”, explica Garcia, “la diversitat de la concertada respon a la pluralitat social de Catalunya i això dona riquesa”.
Una altra de les crítiques de la campanya unitària té a veure amb les plantilles. Segons Mateo, “són molt justes i la jornada laboral no és la mateixa que a la de les escoles públiques”. Salvà afegeix que des del 1995 no es modifica la plantilla de professors per aula, per aquest motiu, actualment una escola pública d’una línia (d’infantil i primària) compta amb 15 professors assignats, mentre que una de les mateixes condicions de la concertada en són 13. A l’educació secundària, la concertada té assignats 6,7 professors i la pública, 10,8.
Què hauria de passar, segons les patronals? La Generalitat hauria de tornar a calcular el finançament “que des del 95 no ha variat” a partir del cost de la plaça dels centres concertats i ajustar el finançament, segons ha dit Camí. “Malgrat aquesta diferència, tenim les escoles plenes” ha celebrat Salvà, “això vol dir que hi ha pares que estan disposats a pagar perquè valoren el projecte que han escollit”.
Preguntat sobre els abusos sexuals als centres, Mateo ha defensat que les escoles cristianes "són segures" i que el que va passar "forma part de la història". Ha defensat tolerància zero davant de casos d'abusos sexuals i ha explicat que els centres tenen integrats als seus projectes educatius la cultura de la prevenció. "Estem en contacte directe amb el Departament d'Ensenyament i la fiscalia, les reaccions són immediates".
Davant la davallada de la natalitat, tots quatre afirmen que la concertada s'ha mantingut en el temps i que aquest fet valida els seus projectes. "El concert econòmic es manté si existeix un nombre d'alumnes per aula, si no, es perd. Fins ara, no ens ha passat en cap cas, la demanda dels centres concertats es manté en el temps", ha defensat Mateo. "Creiem en la llibertat a l'hora d'escollir centres, que ningú prengui la decisió pels pares", ha dit.