05
de març
del
2019
Actualitzat
a les
10:31h
Les infeccions del tracte urinari (ITU) són infeccions causades per bacteris i poden afectar diferents parts de l'aparell urinari. El bacteri causant de la majoria d'aquestes infeccions és l'Escherichia Coli. Aquest bacteri que es troba habitualment en la flora del budell gruixut i, per tant, moltes de les infeccions es produeixen per l'arrossegament cap a l'entrada de l'aparell urinari.
És una patologia molt freqüent i afecta un percentatge més gran de dones que d'homes. Això és degut a les diferències anatòmiques dels aparells urinaris d'ambdós sexes. Les dones tenen la uretra (conducte que connecta la bufeta urinària amb l'exterior) molt més curta i més propera a l'anus que els homes. Els bacteris, per tant, tenen un accés molt més ràpid i fàcil en les dones. A partir dels 65 anys la incidència d'ITU entre homes i dones tendeix a igualar-se per l'augment de patologia prostàtica en els homes.
Quan una persona presenta símptomes indicatius d'infecció d'orina hauria d'anar al metge de medicina primària on se li farà una anamnesi i una exploració. Amb les tires reactives o multistix es pot fer una primera valoració per saber si hi ha o no infecció d'orina i així poder-ne fer el tractament. En l'exploració/valoració es determinarà si la possible infecció és només de bufeta o uretra (part baixa) o si pot ser de ronyó (pielonefritis). Això serà clau per posar el tractament i per derivar-lo o no a l'hospital per tal que se li facin les proves complementàries que es creguin pertinents (analítica, ecografia...).
Moltes vegades, i quan el metge ho cregui convenient, es demanarà que es reculli orina per analitzar-la al laboratori i així poder cultivar el causant de la infecció. També davant d'infeccions de repetició resistents als antibiòtics pautats és probable que el metge demani altres proves.
El tractament l'indicarà el metge i pot variar segons la infecció que es pateixi, per exemple si la infecció és secundària a algun altre problema, com per exemple una litiasis renal (pedres al ronyó). Llavors s'ha de tractar la infecció però també actuar sobre el factor causant.
Seguint aquestes normes minimitzarem la possibilitat de patir una infecció d'orina. No s'ha d'utilitzar els antibiòtics de manera indiscriminada, ja que no ajuda a prevenir les infeccions i cada cop els bacteris es faran més resistents i costarà més trobar un antibiòtic adequat.
Anna Soler
Diplomada d'Infermeria
És una patologia molt freqüent i afecta un percentatge més gran de dones que d'homes. Això és degut a les diferències anatòmiques dels aparells urinaris d'ambdós sexes. Les dones tenen la uretra (conducte que connecta la bufeta urinària amb l'exterior) molt més curta i més propera a l'anus que els homes. Els bacteris, per tant, tenen un accés molt més ràpid i fàcil en les dones. A partir dels 65 anys la incidència d'ITU entre homes i dones tendeix a igualar-se per l'augment de patologia prostàtica en els homes.
Hi ha factors que augmenten el risc de patir infeccions d'orina com són:
- Beure poca aigua
- Esperar llargs intervals de temps per orinar
- Patir pèrdues d'orina
- La menopausa (per la pèrdua que hi ha d'estrògens)
- Mals hàbits d'higiene (tant per defecte com per excés)
- L'activitat sexual
- Anomalies de l'aparell urinari
- Portar sonda vesical o haver sigut sondat recentment
- Litiasis renal
- Problemes prostàtics
Hi ha persones però, que són més propenses a patir aquestes infeccions sense que se'n conegui la causa. La persona que té una infecció d'orina pot presentar diferents símptomes molt molestos com són:
- Ganes d'orinar freqüentment (polaquiúria) i amb urgència
- La coïssor o dolor en orinar (disúria)
- El dolor suprapúbic
- Febre o febrícula
- Hematúria (sang en l'orina)
- Aspecte tèrbol de l'orina.
- Beure poca aigua
- Esperar llargs intervals de temps per orinar
- Patir pèrdues d'orina
- La menopausa (per la pèrdua que hi ha d'estrògens)
- Mals hàbits d'higiene (tant per defecte com per excés)
- L'activitat sexual
- Anomalies de l'aparell urinari
- Portar sonda vesical o haver sigut sondat recentment
- Litiasis renal
- Problemes prostàtics
Hi ha persones però, que són més propenses a patir aquestes infeccions sense que se'n conegui la causa. La persona que té una infecció d'orina pot presentar diferents símptomes molt molestos com són:
- Ganes d'orinar freqüentment (polaquiúria) i amb urgència
- La coïssor o dolor en orinar (disúria)
- El dolor suprapúbic
- Febre o febrícula
- Hematúria (sang en l'orina)
- Aspecte tèrbol de l'orina.
Quan una persona presenta símptomes indicatius d'infecció d'orina hauria d'anar al metge de medicina primària on se li farà una anamnesi i una exploració. Amb les tires reactives o multistix es pot fer una primera valoració per saber si hi ha o no infecció d'orina i així poder-ne fer el tractament. En l'exploració/valoració es determinarà si la possible infecció és només de bufeta o uretra (part baixa) o si pot ser de ronyó (pielonefritis). Això serà clau per posar el tractament i per derivar-lo o no a l'hospital per tal que se li facin les proves complementàries que es creguin pertinents (analítica, ecografia...).
Moltes vegades, i quan el metge ho cregui convenient, es demanarà que es reculli orina per analitzar-la al laboratori i així poder cultivar el causant de la infecció. També davant d'infeccions de repetició resistents als antibiòtics pautats és probable que el metge demani altres proves.
El tractament l'indicarà el metge i pot variar segons la infecció que es pateixi, per exemple si la infecció és secundària a algun altre problema, com per exemple una litiasis renal (pedres al ronyó). Llavors s'ha de tractar la infecció però també actuar sobre el factor causant.
A part del tractament mèdic hi ha altres mesures que podem portar a la pràctica per evitar o minimitzar les infeccions d'orina. Així algunes de les pautes que hauríem de seguir són:
- Beure 1,5 litres d'aigua al dia
- Normes d'higiene com rentar-se els genitals amb aigua i sabó suau (pH neutre) a diari, sempre eixugar-se de davant a darrere per evitar l'arrossegament dels bacteris de l'anus a l'entrada del sistema urinari, evitar la humitat en la zona (banyadors,...). Després de mantenir relacions sexuals s'hauria d'orinar i tant abans com després fer una bona higiene de la zona.
- No aguantar molt de temps per orinar, i així evitar tenir la bufeta molt plena
- Consumir nabius i vitamina C, ja que s'ha vist que protegeixen enfront de determinades infeccions.
- Beure 1,5 litres d'aigua al dia
- Normes d'higiene com rentar-se els genitals amb aigua i sabó suau (pH neutre) a diari, sempre eixugar-se de davant a darrere per evitar l'arrossegament dels bacteris de l'anus a l'entrada del sistema urinari, evitar la humitat en la zona (banyadors,...). Després de mantenir relacions sexuals s'hauria d'orinar i tant abans com després fer una bona higiene de la zona.
- No aguantar molt de temps per orinar, i així evitar tenir la bufeta molt plena
- Consumir nabius i vitamina C, ja que s'ha vist que protegeixen enfront de determinades infeccions.
Seguint aquestes normes minimitzarem la possibilitat de patir una infecció d'orina. No s'ha d'utilitzar els antibiòtics de manera indiscriminada, ja que no ajuda a prevenir les infeccions i cada cop els bacteris es faran més resistents i costarà més trobar un antibiòtic adequat.
Anna Soler
Diplomada d'Infermeria