Entitats i partits sobiranistes anuncien un «cicle històric de mobilitzacions» pel judici de l'1-O

Òmnium, l'ANC, JxCat, ERC i la CUP presenten una bateria d'actes als carrers de Catalunya, Madrid i les principals ciutats europees esperant que siguin un "màxim comú multiplicador"

per Aida Morales, 8 de febrer de 2019 a les 14:30 |
Roda de premsa per presentar les mobilitzacions unitàries de cara al judici de l'1-O | Aida Morales
"Aquesta és una iniciativa de mínim comú denominador, esperant que serveixi al carrer com a màxim comú multiplicador". Amb aquestes paraules s'han presentat la bateria d'actes que, a partir de l'inici del judici de l'1-O al Tribunal Suprem el proper dimarts 12 de febrer, pretenen omplir els carrers de Catalunya, Madrid, però també de les principals ciutats europees per reclamar que "votar no és un delicte" i "l'autodeterminació és un dret". 

Per això, els partits independentistes -Junts per Catalunya, ERC i la CUP-, així com Òmnium Cultural i l'ANC han presentat una primera guia "unitària", que rep el suport d'una vintena de partits i entitats, per iniciar un "cicle històric de mobilitzacions". Es tracta, han explicat a través d'un manifest unitari llegit per Anna Sallés, David Fernández, Martí Anglada i Estel Solé, d'una convocatòria conjunta i transversal que tan sols és "l'inici d'un camí".


Aquest dimecres es van donar a conèixer dues de les dates més rellevants del conjunt de mobilitzacions. Es tracta del 16 de febrer -quan es farà una manifestació unitària a Barcelona- i el 16 de març, quan hi ha prevista la gran manifestació a Madrid, que s'espera que sigui també unitària. 

La manifestació del dia 16 de febrer serà, tal com han precisat, una gran manifestació a la Gran Via de Barcelona per denunciar un "judici polític" que intenta "judicialitzar el drets fonamentals", com són la llibertat de manifestació o el dret a l'autodeterminació. Abans, però, el mateix dia d'inici del judici s'haurà realitzat una "jornada de mobilització general" que començarà a les 12.00 hores amb una aturada de 10 minuts davant dels centres de treball, i que culminarà amb grans manifestacions al vespre a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa, entre d'altres municipis catalans. 

L'objectiu és, segons han puntualitzat, arribar a "tots els àmbits de la societat catalana", ja sigui l'econòmic, el veïnal o el municipal, motiu pel qual s'han instat diferents els agents polítics, sindicals i socials a secundar les mobilitzacions, així com a sumar-se a la vaga general convocada per la Intersindical el proper dijous 21 de febrer: "Necessitem l'esperit del 3 d'octubre, i emplacen a tot el país". 

Manifestació amb el "Madrid solidari"


La gran manifestació a Madrid, tal com així s'ha anunciat, serà el proper dissabte 16 de març, amb el suport del "Madrid solidari", és a dir, les diferents entitats i partits de l'esquerra madrilenya i espanyola que, tal com han dit, habitualment ja s'han mostrat partidaris de donar suport a la causa catalana i al dret a l'autodeterminació. 

Malgrat que el detalls de la mobilització madrilenya es donaran a conèixer durant els propers dies, sí que han avançat que començarà a les 18.00 hores per denunciar "la repressió" i la "vulneració de drets fonamentals". 

Per altra banda, i tal com ja va indicat l'ANC, també hi ha previstes diverses mobilitzacions amb caràcter internacional, entre les quals a Brussel·les, Ginebra, Nova York, Londres, Berlín o Munic, per tal que el judici tingui el màxim ressò. Aquestes, però, s'organitzen des dels diferents nuclis de l'Assemblea.

El consens d'una "causa general"

Entitats i partits també han volgut remarcar que aquesta iniciativa "no pertany" a cap color polític, ni a cap associació en concret, ja sigui social, política o sindical. "Tampoc s'enquadra en cap plantejament ideològic partidista que no sigui la defensa general dels drets civils, polítics i socials de tots, independentment de les ideologies professades", han apuntat. 

Simplement, han destacat, s'ha buscat una posició comuna sobre les necessitats del país, que aboni un "consens fonamental" per agrupar àmplies majories respecte del dret a decidir. Es tracta, han puntualitat, de persones i entitats que creuen que "organitzar un referèndum no és un delicte" i que, per tant, la rebel·lió violenta "mai no ha existit". Davant de la situació actual, però, consideren que "ningú queda al marge d'aquesta causa general" on ara es jutgen 12 persones, amb efectes que seran extrapolats a moltes. 

I és que el judici de l'1-O, han afirmat, donarà lloc a altres causes que, el que estan posant al límit, és la democràcia: "El que en realitat es vol jutjar és l'exercici de la democràcia i, per tant, del que es tracta és d'un judici contra el poble català i contra tots els pobles de l'estat espanyol". 

Entre les entitats que s'han sumat al manifest hi ha Acció Escolta, l'Associació Catalana pels Drets Civils, l'Associació de Municipis per la Independència, l'Assemblea Nacional Catalana, CIEMEN, la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Escoltes Catalans, FemCat, Irídia, Lafede.cat, la FAPAC, Minyons Escoltes i Guies, Novact, Òmnium Cultural, la Plataforma per la Llengua, Unió de Pagesos, la Intersindical, USTEC, Junts per Catalunya, ERC, la CUP i Catalunya en Comú.

 

Participació