Entrevista: rector UVic-UCC

Josep-Eladi Baños: «És important ensenyar els estudiants a aprendre per si mateixos»

El nou rector de la Universitat de Vic presenta un projecte per "adaptar el model docent al segle XXI"

per Carles Fiter, Vic, 5 de febrer de 2019 a les 11:31 |
Josep-Eladi Baños. | Josep M. Montaner
Josep-Eladi Baños ja és oficialment el rector de la Universitat de Vic–Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). El passat dijous va prendre possessió del càrrec en un acte presidit per Quim Torra. D'aquesta manera es converteix en el sisè rector de la universitat. Sent un referent en l'àmbit de la innovació docent presenta un projecte engrescador per adaptar el model educatiu del centre al segle XXI. En aquest sentit, apunta que "és important no només formar en coneixements, sinó en altres tipus d'habilitats", com "ensenyar els estudiants a aprendre per si mateixos".

Remarca que "s'ha fet una gran feina en els darrers anys i el futur a la UVic és esperançador". Tot i això, apunta que encara que queda "feina per fer" entre els dos campus de Vic i Manresa. "Respectant les singularitats dels campus, hem de veure quines coses podem exhibir de forma comuna i ser externament coneguts com una única universitat", conclou. Osona.com entrevista el nou rector que tot just acaba d'aterrar a la universitat aquest gener. Repassem múltiples qüestions, com el model docent que proposa, la conciliació laboral o l'ampli suport del claustre que va obtenir.


- Per què va decidir presentar-se com a rector a la UVic-UCC?

- Hi ha múltiples raons. Porto més de 35 anys a la universitat i tinc una idea del que m'agradaria fer i la UVic reunia unes característiques per fer-ho possible. És una universitat jove, amb una mida amb què es pot treballar i té un model de governança que permet al rector tenir una certa autonomia per tirar endavant els seus projectes. Tot plegat feia atractiu venir a Vic per encetar un nou projecte vital.

"La meva idea per la UVic és adaptar el model docent al segle XXI"


- Quina idea té pensada per la UVic-UCC a grans trets?


- La idea que tinc és una universitat que posi el seu model docent més adaptat al segle XXI i no seguir amb els més tradicionals; on sigui possible un ensenyament que combini el tradicional presencial amb un de centrat més amb l'estudiant que el professor juntament amb els mitjans tecnològics que ho fan possible. També es tracta d'una universitat on és possible una simbiosi entre la docència i la recerca. La universitat ha experimentat un creixement molt important en la recerca que permet aprofitar-ho en la docència. A tot això s'hi afegeixen altres elements interessants com l'arrelament territorial, l'arrelament amb la ciutat i la bona relació amb l'empresariat que permet que les possibilitats de col·laboració ajudin a formar els nostres estudiants. Tot això és possible a la UVic-UCC, en altres universitats és molt díficil per diferents circumstàncies.
 

Josep-Eladi Baños. Foto: Josep M. Montaner


"La validesa del que s'aprèn a la universitat té un grau d'obsolescència molt ràpid"


- Darrerament es qüestiona els models actuals de formació. Cap a quin model es va? Creu que el model actual ha caducat? És poc eficient?

- Hi ha iniciatives a totes les universitats en el sentit que cal canviar el model i anar cap a altres tipus. La vigència del model més tradicional ja ha estat qüestionat, per exemple, en l'ensenyament secundari amb el model d'Escola 21. Vivim en un temps en què la validesa del que s'aprèn a la universitat té un grau d'obsolescència molt ràpid i on és difícil formar en coneixements per feines que probablement no existiran quan els estudiants es graduïn. Per això és important no formar exclusivament en coneixement sinó en altres tipus d'habilitats.

- Quines habilitats?

- La més important per mi seria ensenyar els estudiants a aprendre per si mateixos, i a millorar i evolucionar professionalment durant tota la seva vida, més que donar uns coneixements que seran obsolets en deu anys.

"Els professors universitaris tenim una gran responsabilitat en l'adquisició de la consciència social"


- Entenc que aquesta és la proposta d'innovació en l'educació que proposa en el seu programa.

- Aquest és el model que proposo al costat del desenvolupament de competències que estan més basades a ser capaç de realitzar la informació, en ser crític amb aquesta informació i en tenir una visió global del que significa viure en una societat nostra: una consciència social. Es desenvolupa quan els estudiants estan a la universitat i els professors universitaris tenim una gran responsabilitat en l'adquisició d'aquesta consciència.

"El desig és que cap estudiant que sigui capaç i tingui interès de venir a la UVic-UCC ho deixi de fer per motius econòmics"


- Aquesta model educatiu que vostè proposa ha d'encaixar amb unes universitats que primen les matrícules i una necessitat d'ingressos.

- Aquesta universitat no rep les subvencions de la pública tradicional, però té programes d'intentar becar els seus estudiants. Per exemple, recentment ha rebut un llegat important, el Modolell, el qual s'utilitzarà per beques per a estudiants en un llarg temps. El desig és que cap estudiant que sigui capaç i tingui interès de venir a Vic ho deixi de fer per motius econòmics. Hi ha una pulsió de la universitat per fer-ho possible.
 

Josep-Eladi Baños, al seu despatx. Foto: Josep M. Montaner


- Com pot captar més talent la UVic per tal de captar millors estudiants?

- Aquest també és un gran repte. La UVic-UCC hauria de fer el possible perquè moltes persones que en l'actualitat tenen entre 35 i 45 anys que han estat molt ben formats i no han tingut la possibilitat d'estabilitzar-se, puguin venir i desenvolupar tota la seva activitat professional. També per desenvolupar el seu projecte vital i millorar la situació econòmica, i diversificar l'economia de la Catalunya interior. Això ho fem a través d'oferir l'atractiu d'establir-se aquí. Vivim un moment en què es pot treballar en moltes coses des de molts llocs només amb un ordinador i connexió a internet. Per tant, això hauria de ser possible i estem en camí de fer-ho.

"No es pot governar en contra de la comunitat. Tenir el suport del claustre va ser una bona manera de començar el mandat"


- Va obtenir un ampli suport al claustre. Tot i no ser vinculant, l'hagués fet enrere un "no" de la comunitat educativa?

- Sí. Vaig fer una declaració prèvia durant les entrevistes per ser escollit i se'm va demanar explícitament això. Si el claustre votava "no" al meu projecte, la meva resposta va ser que retiraria la meva candidatura. Cadascú coneix les seves circumstàncies, però fa molts anys que sóc professor universitari i per tant és molt difícil creure que puc treballar governant una universitat en contra de la confiança que em tinguin els seus membres. Vaig ser vicerector durant 8 anys a la UPF i vaig entendre perfectament que no es pot governar en contra de la comunitat. Afortunadament la respota del claustre em va sorprendre molt gratament. Tenir el seu suport, a més del Patronat, va ser una bona manera de començar el mandat.

- Precisament, durant la presentació al claustre, en el seu programa vol assegurar l'excel·lència en els àmbits propis de la Universitat. De què pot presumir la UVic? Quins àmbits pot explotar més?

- La UVic té una tradició llarga. Esmentar-los tot seria excessiu i no seria exhaustiu. Però per exemple té uns estudis molt reconeguts en l'àmbit de mestres, la formació en ciències de la salut, i darrerament en l'àmbit de recerca, com el tractament de residus. Seria un dels exemples de les coses que es poden treballar.

- D'altra banda, dels estudis que no tenen tant de prestigi, es preveu modificar-ne alguns?

- Aquesta és part de la meva feina. Quan vaig fer la meva primera intervenció vaig demanar 100 dies de gràcia per poder saber on sóc, quines són les característiques, la fortalesa, analitzar els estudis menys coneguts o que tenen menys estudiants i com es pot actuar. En alguns estudis s'ha incorporat la semipresidencialitat, el model híbrid que defenso. La meva idea és veure com estan tots els estudis, els que tenen més dificultats o els diferencials, a Vic i Manresa, i a partir d'aquí prendre actuacions, que poden anar des de la creació de dobles graus o la reorientació d'aquests graus. Hi ha d'haver una solució ad hoc, cada cas mereixerà una atenció específica.
 

Josep-Eladi Baños. Foto: Josep M. Montaner


"A la UVic s'ha fet una gran feina en els darrers quatre anys i el futur és esperançador"


- Durant la seva presentació a la premsa apuntava que un dels reptes és articular l'aliança entre el campus de Vic i Manresa, "un laboratori per provar noves experiències". Què té pensat?

- És una universitat molt singular, és l'única que parteix d'una iniciativa de ciutats. Vic arriba a crear una universitat i Manresa té centres que depenen de la Universitat Autònoma. Quan parlo d'experiències em refereixo a si dues ciutats poden a arribar acords i fer una única universitat amb les característiques singulars de cadascuna i que això pugui ser contemplat positivament per altres ciutats de la Catalunya Interior. Per exemple, hi ha Granollers que té un grau d'automoció i em consta que la ciutat té interès en créixer en un futur i poder desenvolupar-se i ser també un gran campus. Altres grans ciutats també podrien vincular-se al projecte. S'ha fet una gran feina en aquests darrers quatre anys i el futur és esperançador. Les pistes que he tingut des que soc rector mostren que la col·laboració entre les dues ciutats és molt positiva i que funciona aquest model pot ser observat per altres ciutats per poder vincular-se. Això seria una fita molt important per crear un teixit universitari fora de l'àrea metropolitana o les capitals de província.

- Quan parla de Catalunya Interior, pensa en l'Anoia?

- Penso en l'Anoia, la Garrotxa, la Cerdanya, el Moianès, en l'Alt Empordà, etc. Contemplo tot aquest territori que és molt ampli, entre les comarques de Barcelona i Girona, que va des de l'Anoia fins a l'Alt Empordà, i del Vallès Oriental a la Cerdanya.

"La meva idea és que el temps dedicat a fills i pares no penalitzi aquestes persones en la seva vida professional"


- Durant la presentació al claustre també va insistir en la conciliació laboral, un aspecte que no s'havia tractat abans.

- Cert, especialment en el cas dels professors. Pel que fa al personal d'administració i serveis tenen el seu conveni i està més assumit. Penso que és un tema crític. Les societats esdevenen complexes al voltant de les relacions dins de les famílies. Generalment hi ha cada vegada més atenció pels descendents, els fills, i alhora fa que, per l'esperança de vida, també s'hagi de cuidar dels ascendents, els pares. Malauradament no tenim un sistema de cobertura social que fa que per l'esforç de les famílies sigui més gran. Hi ha una generació que treballa i que es troba atrapada en atendre els descendents i els ascendents. Això ha de ser compatible amb una vida laboral plena. La meva idea és que el temps dedicat als uns i als altres no penalitzi aquestes persones en la seva vida professional.

"Una bona recerca facilita una bona docència i els interessos de la docència faciliten la recerca"


- Quin paper juguen la recerca i la projecció internacional en el seu full de ruta?

- Considero que la recerca que és un element molt important per la universitat. I m'agrada vincular-ho al fet que una bona recerca facilita una bona docència i els interessos de la docència faciliten la recerca. Per mi és un element de cabal importància. Aquesta universitat ha fet una feina molt bona en els últims anys i penso que la universitat ha de posar les eines per permetre-ho amb millors sistemes de suport a la recerca i el desenvolupament de l'oficina de recerca.

- I la internacionalització?

- Té molts vessants. Els estudiants estrangers que venen aquí, els estudiants nostres que van fora, el fet de captar professors fora de l'àmbit territorial, els acords amb universitat estrangeres... En el cas dels estudiants, hi ha un nombre important d'estudiants estrangers en determinats graus. En segon lloc, per captar més estudiants, s'ha de fer amb graus que ens singularitzin impartits en anglès. I pel que fa a les aliances internacionals, a través de recerca o compartir màsters i projectes europeus. Tot això, ja s'està treballant. Res cal començar-ho de zero; només cal reforçar-ho.
 

Josep-Eladi Baños. Foto: Josep M. Montaner


- Parlant de començaments, quines seran les primeres línies d'actuació?

- La primera línia és saber on sóc, en el sentit que són els 100 primers dies per poder prendre el pols de la universitat. Estic en una fase de visites als centres, per saber com són, com estan estructurats, quins són els seus problemes. Aquesta seria la primera acció. En els propers mesos, és seguir la magnífica feina del rector Masnou: aspectes com un replantejament de com ha de ser la formació continuada, com han de ser els cursos de postgrau, el desenvolupament del campus de Barcelona... Un altre aspecte és el desenvolupament d'un sistema integral de qualitat i continuar i aprofundir en el procés de facilitat la identificació única dels dos campus de Vic i Manresa. Això per mi és quelcom molt important. Properament signarem un nou acord federatiu el del 2014 i que respectant les singularitats dels campus veure quines coses podem exhibir de forma comuna i ser externament coneguts com una única universitat.

"Encara queda feina per fer entre els dos campus de Vic i Manresa"


- Creu que els dos campus no s'identifiquen com un sol centre?

- Són dues realitats diferents. El campus Vic va néixer el 1997 i el campus Manresa ve d'uns centres adscrits per la UAB i que es van acabar unint a la UVic. En qualsevol institució en què s'uneixen dues cultures diferents, portar-les a una situació d'identificació no és fàcil. Encara queda feina per fer, tot i que aquests anys de federació han estat molt fructuosos a l'hora de creure que existeix un camí comú. Ara es tracta de donar-hi una única visió després de debatre-ho perquè sigui el mateix per Manresa i per Vic. No és fàcil perquè molts dels graus que es donen als dos campus són iguals: fisioteràpoida, infermeria, ADE, mestres... Com ho fem això? Com els singularitzem? Treballarem en això i no tinc cap dubte que ho aconseguirem.

- Ara que a pres el pols la UVic-UCC, gaudeix de bona salut la universitat?

- Crec que sí perquè el que he notat aquests dies és il·lusió, bones idees, equips joves amb ganes de coses i també circumstàncies que no m'esperava i he vist molt positivament. Com per exemple, com deia abans, una recerca que ha crescut d'una manera molt important i el desig de vincular els campus Vic-Manresa amb una mateixa via. I en les reunions amb la junta de rectorat és una visió estratègica que m'ha complagut molt. Per una organització demostra una bona salut.

- Per acabar, en quina universitat es vol emmirallar la UVic?

- Em seria difícil de dir perquè, de les universitats que conec, no existeix amb les característiques. Ara, si m'hagués de decidir per una seria la universitat holandesa de Maastricht, on fan molt bona feina, on els preocupa el model educatiu, i els preocupa la recerca. No tinc prou coneixement de les altres universitats americanes o britàniques, escandinaves... Hi ha moltes universitats bones arreu del món. Si aconseguim avançar amb la direcció que he anat explicant durant l'entrevista, algunes fins i tot ens miraran des de fora. Vertebrar el territori en funció de la universitat i crear una xarxa que permeti la formació d'aquest territori no és fàcil.
 

Josep-Eladi Baños. Foto: Josep M. Montaner

 

Participació