La Generalitat formarà més de 13.000 persones per lluitar contra la violència sexual en espais d'oci

El Govern posa en marxa un protocol que estableix les pautes d’actuació davant de l'assetjament sexual no penal i també de violències constitutives de delicte

per Laura Estrada, 30 de gener de 2019 a les 14:48 |
La plaça Sant Jaume plena de gom a gom per rebutjar la violència masclista | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de gener de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Un pas més cap a l’eradicació de la violència sexual, i aquest cop, l’atenció recau en els espais d’oci. En paraules de la consellera de Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, “Catalunya ha rebutjat reiteradament la violència masclista en casos com el de La Manada” i ara impulsa una nova mesura que busca garantir la llibertat i els drets de les dones: un protocol de seguretat que contempla, entre altres, la formació de més de 13.000 professionals en aquesta línia.

Actualment, un 12% de dones ha denunciat casos de violència sexual en entorns laborals, un 17% al transport públic, un 44% de les dones ha assegurat tenir por de sortir al carrer sola, un 22% de dones ha alterat les seves activitats quotidianes arran de la violència sexual i un 15% porta objectes per a protegir-se. Aquests són algunes de les xifres que Artadi ha destacat per denunciar que "les dones diem prou a un sistema que legitima la violència, fomenta rols basats en la jerarquia, limita drets i silencia discriminacions".


Aquest dimecres, Artadi i el conseller d’Interior, Miquel Buch, han presentat el protocol de seguretat contra les violències sexuals en espais d’oci, un document consensuat entre 27 entitats i la Generalitat que pretén establir les pautes d’actuació davant de conductes que atemptin contra la llibertat de les persones, en especial, les dones.

Un dels objectius de la mesura, segons Artadi, és que “ni la violència ni els agressors quedin impunes”. A partir de criteris interpretatius i operatius, les conductes d’assetjament sexual no previstes al codi penal però que es consideren d’una infracció administrativa, seran penades, ha explicat Buch.


Hi ha una sèrie de fets que, en no denunciar-se, es sostreuen de les conseqüències del sistema policial i judicial, i també hi ha fets que pel fet de no ser constitutius de delicte també queden impunes, ha dit Artadi. Exemples d’aquests són l’exhibicionisme, la masturbació en espais públics, el seguiment obscè i fer fotos de parts íntimes, segons recull el protocol. En altres paraules: totes aquestes accions seran multades a partir d'ara per primera vegada, gràcies al protocol.
 

El document, doncs, estableix les actuacions operatives envers l’agressor, com s’ha d’actuar per part dels cossos de seguretat quan es donen casos d’assetjament no penal, i quan es produeixin violències sexuals constitutives de delicte. L’objectiu del protocol és fer constar totes les violències sexuals i donar criteris operatius als professionals de seguretat per establir pautes d’actuació, segons ha explicat el director general de Seguretat, Jordi Jardí.

Una aplicació territorial

El protocol és d’aplicació a tot el territori de Catalunya, directament per part dels Mossos d’Esquadra i de forma progressiva pels municipis i policies locals, així com per part de les entitats privades i altres ens locals que vulguin incorporar-s’hi. L’adhesió al protocol es formalitzarà a través d’un conveni entre Generalitat i sectors públics i privats, que formaran el seu personal per atendre víctimes, a més de marcar les actuacions davant dels agressors.

L’adhesió però, serà voluntària, encara que Jardí confia en què la incorporació d’aquest document serà “massiva”. El podran aplicar els professionals de seguretat, les persones titulars d’establiments públics o privats, les organitzadores i promotores d’activitats d’oci, càrrecs electes i personal tècnic dels locals que tinguin funcions en matèria d’activitats d’aquest tipus, entre altres.

La implementació d’aquest protocol passa per la posada en marxa de campanyes d’informació i sensibilització adreçades a la ciutadania, sota el lema “No en passem ni una”, jornades informatives als ens locals per tal de conèixer el protocol, estands d’informació i acompanyament de persones afectades, i participació i coordinació en les reunions.
 

La presentació del protocol aquest dimecres al Palau de la Generalitat Foto: Laura Estrada



La formació dels professionals

La Conselleria d’Interior, capitanejada per Buch, serà l’encarregada d’impulsar aquesta formació, en coordinació amb entitats i organismes que correspongui, especialment l’Institut Català de les Dones. La formació serà obligatòria per al personal que estigui al servei de les entitats (públiques o privades) que vulguin adherir-se al protocol. Aquesta formació contempla: sensibilitzar el personal, capacitar en els principals conceptes i casuística, saber detectar i prevenir possibles casos, disposar d’eines per a la intervenció i saber atendre i actuar amb les persones afectades.

Així mateix, els professionals que han de rebre aquesta formació són: Mossos d’Esquadra, Policia local, policies portuàries, vigilants de seguretat privada, controladors d’accés, vigilants municipals, personal dels punts lila, regidors, personal tècnic municipal, equips de voluntaris i personal involucrat en espais d’oci.

“Posar totes les eines per combatre la violència sexual”

Jardí ha explicat que aquest protocol era “imprescindible” i que la seva elaboració s’ha emmirallat en exemples d’arreu d’Europa, com França i Anglaterra. “L’objectiu era clar: que la violència sexual no quedi impune i posar totes les eines disponibles per combatre-la”. Ha assegurat que la formació dels professionals “és ambiciosa”, però que és una responsabilitat tant de les administracions com de la societat acabar amb aquesta violència.  

Artadi ha sentenciat que “la violència que patim les dones és la violència que com a societat hem acceptat tolerar”, i que “és important que tothom sàpiga què està passant, així com posar els agressors davant d’un mirall i fer-los veure que la societat rebutja les seves accions”. Aquest protocol, segons la consellera, és important perquè conté “un elevat grau de prevenció” i incideix en els espais més freqüentats per gent jove, fet que dota al protocol d’un component educatiu que, a la llarga, ha de modificar les conductes.

La perspectiva LGTBI inclosa però no explícita

La portaveu de l’entitat Creación Positiva, Montse Pineda, ha explicat que la perspectiva LGTBI està contemplada perquè el protocol contempla “totes les manifestacions de violències sexuals”, tot i així ha dit que, en principi, properament es presentarà un protocol específicament per als casos de violència lgtbifòbica.

 

Participació