El servei que prestava l'Agència de l'Habitatge de Catalunya podria tornar al Ripollès en breu

El passat dia 24 de setembre i després de 34 anys amb seu al Ripollès, l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, ubicada a l'edifici del Consell Comarcal, es va traslladar a Girona i va deixar d'oferir els seus serveis a les comarques del Ripollès i la Cerdanya. En el ple del Consell celebrat a finals del passat mes de novembre, el grup comarcal d'ERC va registrar una moció perquè aquest servei retornés a la comarca, la qual va tirar endavant per unanimitat. Doncs sembla que gairebé dos mesos més tard, aquesta petició tindrà un final feliç, ja que després d'una sèrie de gestions, l'equip de govern (CiU i MES) hauria aconseguit el retorn d'aquest servei, almenys de forma parcial.

Un dels vicepresidents de l'ens, Josep Coma (CiU), ha exposat que al Ripollès hi ha un altre Servei d'Habitatge que ofereix polítiques relacionades amb aquest assumpte com és el provinent de l'Ajuntament de Ripoll, que disposa de personal propi per dur a terme aquesta tasca. Aprofitant aquesta casuística, el Consell Comarcal va fer una reunió conjunta amb el consistori ripollès i l'Agència de l'Habitatge de Catalunya -la Generalitat en té les competències- per mirar d'acostar aquest servei novament. En principi, encara no hi ha res definit i les converses continuen però Coma espera que es pugui resoldre en les properes setmanes.

La solució passaria perquè un tècnic de Girona de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya es pogués desplaçar a l'Ajuntament de Ripoll almenys un cop a la setmana per prestar físicament el servei que es donava abans a l'Oficina de l'Habitatge. S'establiria al consistori ripollès i no al Consell Comarcal perquè allà compartiria l'espai de treball amb altres tècnics d'habitatge, amb els quals podria detectar problemes conjuntament, arribar a punts en comú i fer un treball més cohesionat.
 
Un servei poc utilitzat

Abans de donar aquesta notícia bomba, Coma ha volgut recordar que, darrerament, aquest servei prestat per la Generalitat de Catalunya des del Ripollès bàsicament tramitava cèdules d'habitabilitat. La majoria de les quals arribaven en format electrònic. ''La persona que ho feia podia estar a Ripoll, Girona, Barcelona, Tortosa i Bossòst perquè, gràcies a Déu, l'administració està avançant molt'', ha insistit. Per tant, els arquitectes i aparelladors que tramitaven aquestes cèdules pràcticament no tenien la necessitat de venir físicament al Consell. L'altra tasca que dispensava aquest servei era portar el registre de sol·licitants d'habitatges de protecció oficial ''que malauradament no en tenim gaire promocions a la comarca''. La majoria de gent que s'hi apuntava era jove i ho feia utilitzant les noves tecnologies; per tant, tampoc venien presencialment a la seu ubicada al Consell Comarcal.

Amb tot, Coma ha admès que la comarca no podia perdre serveis i ha assegurat que és important que hi hagi una atenció presencial perquè és més ''propera'' i, a vegades, ''les coses s'han de parlar cara a cara i no a través d'un ordinador''. Per altra banda, el conseller de CiU, també ha recordat que aquesta oficina de l'habitatge era l'única que quedava a les comarques gironines i que per motius de reestructuració es va traslladar a Girona.

Satisfacció des d'ERC

El portaveu d'ERC al Consell Comarcal, Roger Bosch, s'ha mostrat satisfet del retorn d'aquest servei, però ha lamentat que l'equip de govern justifiqui que un servei no sigui necessari pel fet que s'utilitzi menys. ''Ens sona una mica gruixut i més si ve d'un ens governamental'', ha puntualitzat. Coma, des de la seva vessant de geògraf, l'hi ha contestat que ''com més serveis hi hagi a la comarca, millor'', però que l'efecte escala sempre hi serà amb el problema de l'efecte de la capitalitat sense pensar amb la resta del territori. ''La gent de Molló ens havíem de desplaçar a Ripoll per tenir aquest servei i ara hem d'anar a Girona'', ha assenyalat. Amb tot, Coma espera que amb l'arribada de les noves tecnologies com la fibra òptica aquestes barreres es puguin dissipar.

Bosch l'hi ha replicat que ''com a geògraf haurà fet un estudi de la piràmide de població del Ripollès per veure que hi ha molta població envellida'', la qual majoritàriament no domina les noves tecnologies perquè els hi queda molt lluny l'administració electrònica i també té molt complicat desplaçar-se a Girona. ''Es faria creus de les llicències d'obres que es tramiten en una població relativament envellida com la de Molló en què els més joves ajuden a la gent gran a fer-ho'', ha exemplificat.