Entrevista

Marc Sureda: «L'Oliba bisbe permet entendre la importància del personatge»

Entrevista al comissari de l'exposició "Oliba Episcopus", una mostra única al MEV de Vic per celebrar el mil·lenari de la seva ordenació

, Vic | 07/01/2019 a les 14:09h
Arxivat a: Cultura, Abat Oliba, bisbe Oliba, Oliba Episcopus, exposició, Oliba, Museu Episcopal de Vic, art romànic, art, Marc Sureda, MEV
Marc Sureda, durant l'entrevista.
Marc Sureda, durant l'entrevista. | Josep M. Montaner
El Museu Episcopal de Vic (MEV) acull una mostra inèdita sobre la figura d'Oliba de Cerdanya (971-1046) fins al 10 de febrer. Sota el títol Oliba Episcopus, el museu presenta i contextualitza la figura de qui va ser bisbe d'Osona i Abat de Ripoll i Cuixà, tot reunint els testimonis materials i documentals més importants d'Oliba. La mostra celebra l'ordenació com a bisbe d'Osona ara fa 1.000 anys. Osona.com entrevista el comissari de la mostra Marc Sureda.

- Durant la roda de premsa, el director del MEV Josep Maria Riba apuntava que ha estat tot un repte per tal de nou caure en la trampa de repetir el què s'ha dit fins al moment. Què podrem veure de nou?


- Que no s'hagi dit en llenguatge d'exposició, tot. Se'n va fer una l'any 1971, fa 50 anys, i era bàsicament d'arxius. Una mostra d'art d'Oliba no n'havíem parlat mai. Hem posat al dia el discurs amb l'última recerca històrica. També ens hem apartat d'aquella visió més tradicional d'Oliba pare de la pàtria, molt vinculat a una identitat.

- La de fa 50 anys no es podia jugar tant amb les peces...

- És una mostra bàsicament de manuscrits. Per això hem volgut subratllar les obres d'art.

- Quines són les peces més destacades de l'exposició?

- Hi ha manuscrits, que no van estar en aquella exposició. Però, les més destacades són les tres bíblies (la de Ripoll i de Roda i els fragments de la de Fluvià) i els canelobres de Bernward. Orfebreria europea d'aquesta època no n'hi ha gaire i no ens en fem al càrrec. Tenim uns equivalents del que podia haver produït i encarregat Oliba, però que no n'hem conservat res. També hi altres peces com El primer sudari de Sant Lambert, l'Arqueta d'Hixam II o l'altar portàtil.
 

Marc Sureda, durant l'entrevista. Foto: Josep M. Montaner


- Com s'ha estructurat l'exposició per explicar la figura d'Oliba?

- S'ha estructurat amb una sèrie de capítols que hi havia a les biografies clàssiques. Aquestes seccions són més de la història, com el context i els poders del seu temps; com es va fer monjo havent estat compte; la figura de bisbe d'Osona; i a partir d'aquí la resta parlen de les activitats que desenvolupava com a bisbe. Aquestes són les funcions d'Oliba constructor i promotor d'art i cultura, i la seva figura en un panorama convuls de la història. Resumim la seva activitat vital com a abat i bisbe. Posem l'accent en Oliba bisbe perquè sembla que només hagi estat abat.

"Posem l'accent a bisbe Oliba perquè és quan fa les coses que l'han fet més famós"

- Per què se'l coneix més com a abat que com a bisbe?

- Perquè els que recopilen la memòria d'Oliba el segle XIX i XX són persones que estan vinculades a l'estudi del monestir de Ripoll i el de Montserrat, una institució fundada per Oliba abat. El primer biògraf seriós d'Oliba és Anselm Maria Albareda, que és monjo de Montserrat, i, per tant, parla de l'abat que va fundar el seu monestir. Després la resta ja comencen a parlar del bisbe de Vic. A més, és un nom que sona bé: Abat Oliba. Ell és abat 38 anys i bisbe 28 anys. Durant aquests 28 de bisbe continua sent abat. Posem aquest accent perquè és com a bisbe que fa les coses que l'han fet més famós: consagrar esglésies, fer els sínodes de pau i treva, i la construcció de monuments, com la catedral de Vic.

"Les imatges de les bíblies són biblioteques per a la producció d'una pintura monumental d'aquella època que hem perdut"

- A més de posar l'accent en la figura d'Oliba com a bisbe, quina altra faceta és més desconeguda? Oliba constructor? Oliba com a preservador de la cultura i l'art?

- Totes aquestes dimensions en la dimensió popular ja existien. El que fem és resituar-les. Per exemple, com a constructor sembla que hagi inventat o introduït l'art romànic a Catalunya i només depengués d'ell. Això és una exageració i aquí el que volem dir és que, a més de construir esglésies, ell procurava per l'espai interior. Un espai significatiu per a la litúrgia que compta amb els altres elements, com els frontals d'altar, canelobres, llibres litúrgics, escultura... que aquesta promoció de l'art no és només la construcció del romànic català, sinó que és més complex. En el cas de les imatges de les bíblies, a més de servir per a la litúrgia i decoratives, són biblioteques d'imatges per a la producció d'una pintura monumental d'aquella època que hem perdut, que van d'acord amb un criteri enciclopèdic i artístic molt important.
 

El Museu Episcopal de Vic i la catedral. Foto: Josep M. Montaner


- Parlant de la construcció de la catedral de Vic, l'exposició també es pot complementar amb la visita al redescobriment de la sala dels canonges.

- L'arquitectura és una dimensió important en la vida d'Oliba. A més de la visita, hem fet un 3D per descobrir com era la catedral. Per ensenyar com era aquest edifici, què és el que sabem i què no... hi hem treballat més d'un any. Aquest 3D l'hem tractat com una peça més de l'exposició, cosa que ens permet fer més present l'arquitectura. La canonja l'hem inclosa al 3D per fer-nos una idea que el conjunt d'Oliba no és només una església, sinó que hi havia altres edificis. És un espai que no fàcil accedir-hi i per això aprofitem ensenyar-lo juntament amb l'exposició.

- Què se'n sap de la sala dels canonges?

- Formava part d'un equipament comú dels canonges, que sabem que llavors, el segle XI, vivien a casa seva. Era un edifici comú de serveis amb celler, sala capitular, el dormitori dels clergues de l'escola, l'arxiu... Segurament hi havia un pis al damunt. Era un edifici de serveis comuns.

"Ser bisbe el torna a col·locar en un lloc de govern públic del territori"

- Creu que la mostra ajudarà a canviar la percepció sobre la figura d'Oliba com a bisbe?

- Ens l'hem plantejat per fer això. Si no reivindiquéssim el bisbe, el mil·lenari no tindria sentit. Oliba com a bisbe és el que permet entendre la importància del personatge. Ser bisbe el torna a col·locar en un lloc de govern públic del territori, entre els comptes i els altres bisbes, com havia estat de més jove. Servirà per fer entendre que el seu paper de bisbe és important, que explica perquè el personatge va ser famós i a més que el bisbe és un personatge clau en l'Europa del segle XI.

- Per acabar, amb totes aquestes peces vingudes d'arreu, creu que és una de les exposicions més importants que ha acollit el MEV?
- Sí. Conèixer les col·leccions de fora, determinar quines peces són bones per al discurs, algunes són molt delicades, d'altres són úniques al món... tot això fa que sigui un esforç molt important. Hi ha unes assegurances i uns requisits tècnics molt complexos. Ha estat una de les més ambicioses. Venen de França, Ciutat del Vaticà, Bèlgica, Alemanya, Madrid...

 

Marc Sureda, durant l'entrevista. Foto: Josep M. Montaner

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Els dos ascensors del barri de Sant Pere han patit un nou atac vandàlic
Els dos ascensors del barri de Sant Pere han patit un nou atac vandàlic | Ajuntament de Ripoll
Un dels ascensors sabotejats ja està arreglat; mentre que l'altra està a l'espera de l'arribada d'una peça
La nova deducció de l'IRPF s'ha de sol·licitar abans del 15 de febrer
Aina Font Torra
El Ripollès participarà el cap de setmana en les activitats a l'esplanada de darrere del centre penitenciari