Ripoll augmenta el número d'habitants per segon any consecutiu

La capital del Ripollès, que compta amb 10.632 residents i l'any 2018 va guanyar-ne 21, s'ha marcat l'objectiu d'arribar als 11.000 habitants

Isaac Muntadas
03 de gener del 2019
Actualitzat el 08 de gener a les 9:17h
Ripoll ha augmentat en 21 habitants la seva població aquest any 2018
Ripoll ha augmentat en 21 habitants la seva població aquest any 2018 | Adrià Costa
Ripoll està d'enhorabona. Per segon any consecutiu, l'Ajuntament ha vist com el número de persones de la vila augmentava. Actualment, segons el padró municipal d'habitants a 1 de gener de 2018, la capital del Ripollès compta amb 10.632 persones -repartides entre 5.369 dones i 5.263 homes-. Això suposa un lleuger augment de 21 habitants (10.611) respecte l'any 2017. Amb tot, aquestes xifres encara queden molt lluny dels 11.012 habitants censats ara fa una dècada -a 1 de gener de l'any 2008- i posa de manifest que, en aquest temps, Ripoll ha perdut 380 habitants. És per això que l'Ajuntament ja fa un temps que està treballant amb una campanya per apropar-se a la màgica xifra d'11.000 persones.

Segons les dades que posa sobre la taula el consistori, a Ripoll durant aquest any 2018 hi ha hagut 75 naixements i 123 defuncions. Per una banda, hi ha hagut 351 persones que han vingut a viure a la capital del Ripollès i 356 que s'han mudat a altres municipis. D'altra banda, 357 persones -169 homes i 188 dones- han canviat de domicili sense moure's de Ripoll. A més, 119 persones s'han empadronat a la vila i 59 estrangers han causat baixa per diversos motius. També s'ha donat d'alta en el padró 17 persones per omissió i només 3, de baixa. En el darrer ple municipal, el regidor d'Administració General, Josep Maria Creixans (PDECat-DC), va posar sobre la taula dues dades molt rellevants com són la de població immigrant a Ripoll, que se situa en l'11,20% (1.193 persones); i la de gent major de 50 anys (49,33% de la població).

El portaveu d'ERC, Roger Bosch, va dir que Ripoll està ''en aquell llindar perillós dels 10.000 habitants'' i va suggerir a l'equip de govern que imités les accions que s'han dut a terme a Sant Joan de les Abadesses -la difusió de tres vídeos promocionals molt espectaculars de persones que van venir a viure al municipi santjoaní fa uns anys i s'hi han quedat- per tal d'evitar la pèrdua de població. Creixans l'hi va recordar que Ripoll ha augmentat en habitants per segon any seguit i, va protagonitzar el moment més simpàtic i divertit de plenari quan va demanar-li ajuda a Bosch per intentar incrementar aquesta xifra -animant-lo a tenir fills de forma indirecta-. ''Vostè, el senyor Gumí i Colomer i la senyora Moreno són les persones més ideals per incrementar la població i els hi regalaríem un xaiet d'aquells tan macos que tenim'', va dir tot arrencant somriures i rialles dels presents. Bosch li va prendre la paraula: ''En la mesura del possible, ho intentaré''.
 

En els últims deu anys, Ripoll ha perdut una població de 380 persones Foto: Arnau Urgell


Bona senyal, en una capital del Pirineu

L'alcalde de la vila, Jordi Munell, va recordar que; tot i la tendència positiva de Ripoll, aquesta no és la tònica de la resta d'Ajuntaments de la comarca ni d'arreu del Pirineu. ''Precisament, aquesta corba demogràfica en davallada, obliga aquestes poblacions a fer aquestes campanyes que, a més, són encertades'', va apuntar. El batlle ripollès va considerar una ''bona senyal'' aquest creixement ''sostingut'', que va començar l'any 2017 amb uns 30 habitants més i ha augmentat a la baixa -21 persones- durant aquest 2018. A més, Munell va pronosticar que; sinó hi ha cap ''daltabaix'', Ripoll viurà un tercer any de creixement. ''Estem contents que; tot i que sigui poquet, s'hagi pogut invertir aquesta tendència'', va congratular-se. Perquè això passi, l'alcalde considera que és clau que es recuperi el nombre de naixements d'anys anteriors, que se situava entre els 90 i 100.

L'edil de la CUP, Santi Llagostera, va fer una reflexió en què va dir que la gent que venia a viure a Ripoll ho feia perquè no havia decidit viure a Barcelona -o altres poblacions més grans- ''perquè hi ha un entorn determinat i uns sistemes de qualitat que allà no hi són''. El regidor cupaire també va criticar i va considerar un error que, a partir de 10.000 habitants, l'administració implementi més serveis socials pel municipi. ''He vist la destrucció del territori per aquesta idea'', va assenyalar. Munell va coincidir en aquest aspecte i va dir que pobles molt propers havien patit aquesta destrucció al no poder mantenir serveis, equipaments o ofertes d'activitat de qualitat per culpa de la davallada de la població. ''El creixement està vinculat amb la disponibilitat de llocs de treball, però a banda de les empreses també hi actuen els ciutadans i els actors socials'', va puntualitzar.

Objectiu 11.000 habitants

L'objectiu de l'Ajuntament és arribar als 11.000 habitants en els propers anys. A banda de fomentar la natalitat, Munell va explicar que amb aquest volum de població es pot garantir una oferta cultural, el cinema, el teatre, els serveis de neteja, l'oferta lúdica, les activitats, l'entramat escolar, entre moltes altres coses. És per aquest motiu que s'estan donant ajudes als emprenedors, a les empreses o s'està treballant per desenvolupar un coworking amb la fundació Eduard Soler. L'altre dia, el consistori també va rebre alguns joves de Ripoll que vivien a l'estranger i els va animar a què promocionessin la imatge de la vila arreu del món com a destí turístic, però també com a lloc per viure-hi.

Això està donant els seus fruits lentament, però l'alcalde va confirmar que en pocs dies es van empadronar tres persones -una nena- i una família de quatre persones -amb dos fills- que han muntat un negoci a la vila. A més, Munell ha parlat amb diverses immobiliàries que l'hi han confirmat que hi ha persones en edat de prejubilació de l'àrea metropolitana de Barcelona que s'han interessat en venir a viure a Ripoll i; més concretament, al Barri Vell, una zona molt castigada per la despoblació.
 

Si s'arriba a la barrera de les 11.000 persones es poden garantir serveis, activitats, etc Foto: Arnau Urgell