28
de desembre
del
2018
Actualitzat
a les
12:51h
L'Ajuntament de Ripoll ha aprovat un pressupost d'11.304.468,34 milions d'euros per l'any 2019 en el ple celebrat aquest dijous al vespre. L'equip de govern del PDECat-DC ha fet valer la seva majoria absoluta incontestable per tirar endavant els comptes; tot i que un any més, no ha rebut cap vot en contra dels partits de l'oposició, que s'han abstingut en bloc (ERC, CUP i Fem Ripoll-CP). Cal remarcar que el pressupost previst per l'any vinent s'incrementa en un 2,78% respecte l'exercici de l'any 2018.
En ocasions anteriors, l'alcalde de Ripoll, Jordi Munell (PDECat-DC), havia presumit de la ''màgia'' del regidor d'Hisenda, Josep Maria Creixans, per elaborar uns comptes que reduïssin el deute alhora que permetien fer millores a la vila. Enguany, el consistori ripollès destinarà un total de 818.900 euros en inversions -l'any 2018 en van ser 844.400-. D'entre les partides més importants, destaca un import de 210.300 euros per fer expropiacions i adquirir terrenys o 100.000 euros destinats a fer un procés participatiu en què els vilatans hauran de decidir-ne el seu destí; per tant, la idea impulsada l'any passat per l'Ajuntament tindrà continuïtat i hi introduirà una petita novetat. Enguany, també es dotarà d'una partida de 15.000 euros de pressupostos participatius per despesa corrent.
En aquest sentit, el portaveu d'ERC, Roger Bosch, ha recordat que la partida destinada al procés participatiu només representa un 1,08% del total del pressupost; per tant, ''li hauríem de dir 'partida participativa' i no 'pressupostos participatius'''. Creixans l'hi ha recordat que adopten determinats compromisos en funció del què els hi demana la gent i això ''no deixa de ser una participació''. Amb tot, l'edil d'Hisenda també ha reconegut que hi ha molts pobles de Catalunya en què utilitzen la terminologia emprada per Bosch per referir-se a aquesta partida. A tot això, Creixans ha remarcat que l'equip de govern actual va ser el primer que va iniciar aquest projecte i ha rememorat que, quan ells estaven a l'oposició, ni tan sols se'ls convidava a una reunió per parlar dels comptes ''com es fa ara''.
El regidor de la CUP, Santi Llagostera, ha dit que un procés de participació és un tema ''molt complicat''; ja que segons ell, sinó s'hi involucren les associacions de veïns ''que s'haurien de formar i, evidentment, és una cosa que tampoc hi ha un compromís, els ciutadans no tenen responsabilitat sobre les coses públiques''. L'edil cupaire creu que es falla pel què fa al sistema conceptual de la democràcia. Creixans ha apuntat que hi ha moltes accions que s'han de prendre sense demorar-se massa; ja que per depèn quines actuacions, un procés participatiu s'allarga més temps del desitjat.
Altres inversions i prioritats
Altres inversions destacades amb recursos propis del consistori per l'any 2019 són una partida de 115.000 euros per asfaltar carrers; una de 105.000 euros per la segona fase dels vestidors del camp de futbol; un import de 50.000 euros destinats a la segona fase del parc de la Devesa del Pla o una millora a la piscina municipal amb la instal·lació d'un sistema anti-ofegament per un valor de 48.900 euros. També es destinaran diners als ascensors de Sant Pere, a la Farga Palau en el marc del projecte Poctefa, a millorar les escoles municipals o a cobrir la primera anualitat del projecte Feder Cultura Scriptorium, entre d'altres partides.
L'Ajuntament de Ripoll també disposarà d'un romanent de tresoreria de 213.000 euros amb què es podran executar diverses actuacions per un import de 122.600 euros. En principi, l'equip de govern ja s'ha compromès a pagar la segona anualitat de la via verda entre la capital del Ripollès i Campdevànol per valor de 64.700 euros o a fer actuacions al camí del Llegonet en la seva connexió amb la Ruta del Ferro -10.000 euros-. Els 90.400 euros restants encara s'ha de decidir perquè s'utilitzaran, però el consistori ripollès prioritzarà l'asfaltat de carrers i polígons industrials. A més, fent una clara picada d'ullet als grups de l'oposició, es podria remodelar l'hivernacle de Sant Pere i la pista d'skate a petició dels grups municipals de la CUP i de Fem Ripoll-CP respectivament. La portaveu socialista ha agraït aquesta iniciativa però ha reiterat que es faci un manteniment ''urgent'' perquè la pista d'skate està en un estat ''bastant lamentable''.
Pel què fa a les prioritats del consistori per l'exercici de l'any vinent, n'hi ha quatre de molt clares. En primer lloc, hi ha un pla d'actuació socioeconòmica que es divideix en dos branques: l'acció social i l'economia i ocupació. Pel què fa a l'acció social, l'Ajuntament hi invertirà 701.200 euros -un increment d'1,55% respecte l'any 2018, que era de 690.500 euros-. Les partides que més destaquen són les de serveis socials (239.900 euros), atenció a la gent gran (228.800 euros) i de subvencions a les entitats i associacions (115.500 euros). També hi ha una partida de 30.000 euros per la rehabilitació de pisos pel barri Vell per lloguer social, arran d'una moció que va presentar la CUP en el seu moment.
En referència a l'economia i ocupació, el consistori hi aportarà 796.700 euros -un increment del 3,15% respecte l'any 2018, que era de 772.400 euros-. Les partides més importants són la d'ocupació mitjançant programes d'accions ocupacionals, que ascendeix fins als 204.000 euros; la promoció del turisme i difusió de la Portalada del Monestir de Santa Maria de Ripoll per un import de 167.500 euros o els diners que van destinats a fires i a dinamització comercial (103.000 i 102.000 euros respectivament). La tercera pota prioritària pel consistori és la cultura i coneixement com a factor de cohesió social, que tindrà una partida de 393.500 euros (373.000 euros el 2018, que suposa un augment del 5,50%). Aquí hi haurà una partida de 170.000 euros destinada a les festes populars entre les quals s'hi inclou el Festival inclusiu Inspira 2019 (20.000 euros), impulsat per la Fundació MAP aquest any; 95.000 euros pel programa de cultura 2019 o 39.000 euros per l'Escola Comarcal de Música i Formació d'adults per un valor de 39.900 euros.
Creixans ha accentuat que durant els dos mandats de CiU primer i del PDECat-DC després, s'han invertit 5.170.000 euros en inversions -646.250 per any-; dels quals 4.580.000 euros (88,60%) han estat amb recursos propis i l'11,40% restant (590.000 euros) han estat finançades per altres ens.
El deute, continua reduint-se
El regidor d'ERC, Roger Bosch, ha començat recriminant a l'equip de govern que cada any parli de l'assecament del deute quan aquest últim any de legislatura demanaran un crèdit que ''no servirà per fer una acció pel poble sinó per pagar segurament totes aquelles coses ja compromeses en aquest any en curs''. El regidor d'Hisenda, Josep Maria Creixans, ha recordat que, des de l'any 2011, l'equip de govern ha reduït l'endeutament de la corporació en 8.418.234 euros. Actualment, el deute de l'ens se situa en 5.208.481 euros quan a finals de l'any 2011 estava en 13.626.715 euros -una reducció de 1.052.279 euros per any-. Resumint, el deute se situa en un 50,39% quan a principis de l'any 2012 era de 125,66%.
A més, Creixans ha puntualitzat que en el mandat d'ERC, durant l'etapa de l'actual consellera Teresa Jordà al capdavant del consistori, amb el suport del PSC i d'ICV es van demanar 10.102.104 euros en préstecs durant vuit anys; mentre que l'actual equip de govern només n'ha demanat 590.000 euros en el mateix període de temps. ''Sense criticar-los a vostès, que no eren regidors dels grups municipals que van governar del 2003 al 2011, crec que el proper equip de govern es trobarà un Ajuntament amb les arques sanejades i podrà fer grans actuacions i préstecs si així ho desitja'', ha sentenciat. Creixans ha reconegut que no els hi agrada concertar préstecs, però assegura que s'ha fet de forma raonada per tal que no superés la rebaixa del deute anual. ''Sé quin poble es va trobar la gent l'any 2012, però no sé quin poble es trobarà l'any 2019. Segurament el calaix de l'Ajuntament farà més bona cara'', ha respòs Bosch. L'edil d'Hisenda l'hi ha replicat que no volien que el proper equip de govern es trobés el mateix que CiU l'any 2012.
Expropiacions i tresoreria
Creixans també ha relatat que l'equip de govern actual del PDECat-DC ha hagut de fer front a una sèrie d'expropiacions forçoses derivades del POUM de l'any 2008, subscrit per ERC i el PSC. El regidor demòcrata ha explicat que s'han pogut arreglar i pactar amb els propietaris els pagaments d'aquestes expropiacions sense arribar als tribunals i haver de passar per processos judicials més llargs. En total, els costos de les quatre expropiacions o acords d'adquisició que hi ha sobre la taula (Carrer Sant Jaume; Carrer Trinitat, 20; La Torre i la Finca Palau) ascendeixen fins a 1.499.966,12. Fins als pressupostos de l'any 2019 ja s'han pagat 428.623,45 euros i quedarien pendents de pagar 1.071.342,67 euros, els quals s'haurien de pagar en els propers anys.
Respecte al romanent de tresoreria, l'Ajuntament ha acumulat un romanent positiu d'1.150.935,81 euros en els darrers set anys. L'any 2012 era de 10.222,81 euros; mentre que enguany s'ha situat en 213.640,44 euros. Segons Creixans, aquest balanç tan positiu ha permès fer més inversions. A més, segons els càlculs de l'edil d'Hisenda, la tresoreria s'ha millorat en més de 2.700.000 euros des de l'any 2011. Llavors, la tresoreria estava a -1.584.140,43 euros (10 de juny de 2011) i a 31 de desembre d'aquest any estarà a 1.175.000 euros.
Els impostos i les taxes, congelades
Una de les altres banderes que sempre ha exhibit Creixans per defensar els pressupostos és la ''congelació'' dels impostos i taxes durant els dos mandats que CiU -ara PDECat-DC- ha estat al capdavant de l'Ajuntament. Creixans ho ha comparat amb els vuit d'anys de govern entre ERC i el PSC. Per exemple, l'edil demòcrata ha subratllat que l'IBI, l'IAE, l'ICO i l'impost de circulació de vehicles no s'ha tocat mentre que durant el mandat d'esquerres va pujar en un 27%, 83%, 83% i 24% respectivament. En canvi, pel què fa a la taxa d'escombraries, el consistori actual l'ha apujada en un 11,32% en aquests anys; mentre que l'anterior ho va fer en un 242%.
Enguany, l'Ajuntament preveu ingressar 4.675.732,37 euros per impostos indirectes (5.187.685,79 euros l'any passat), 85.000 euros per impostos indirectes -41.326,18 euros l'exercici 2018- i 2.463.166,16 euros en taxes, preus públics i altres ingressos (2.412.291,40 euros el 2018).
L'oposició hi troba coses a faltar
Novament, l'oposició s'ha abstingut en bloc. A banda d'alguns arguments que ja s'han desgranat, el portaveu d'ERC, Roger Bosch, ha assegurat que no són els pressupostos que voldrien, bàsicament perquè no ''hi veiem reflectit el model de poble i l'estratègia que nosaltres voldríem''. En aquest sentit, Bosch ha apuntat que ERC apostaria per potenciar aquelles accions més grans que ja estan arrelades a la vila com les fires importants i no es decantarien per fer proves de ''coses més petites''. La regidora de Fem Ripoll-CP ha subscrit gran part de les paraules de Bosch i ha demanat que es reservin alguns diners del fons de contingència per fer un arranjament una mica més ambició de la font del Tòtil.
Finalment, el regidor de la CUP, Santi Llagostera, ha reconegut que; tot i que ja hi ha partides destinades a la cura del medi ambient, caldria que se'n habilitessin més. ''Sabem que a les muntanyes de l'entorn estan plenes d'arbres però els nens i els avis necessiten un entorn ben dissenyat. El medi ambient és una base econòmica molt important'', ha conclòs''.
En ocasions anteriors, l'alcalde de Ripoll, Jordi Munell (PDECat-DC), havia presumit de la ''màgia'' del regidor d'Hisenda, Josep Maria Creixans, per elaborar uns comptes que reduïssin el deute alhora que permetien fer millores a la vila. Enguany, el consistori ripollès destinarà un total de 818.900 euros en inversions -l'any 2018 en van ser 844.400-. D'entre les partides més importants, destaca un import de 210.300 euros per fer expropiacions i adquirir terrenys o 100.000 euros destinats a fer un procés participatiu en què els vilatans hauran de decidir-ne el seu destí; per tant, la idea impulsada l'any passat per l'Ajuntament tindrà continuïtat i hi introduirà una petita novetat. Enguany, també es dotarà d'una partida de 15.000 euros de pressupostos participatius per despesa corrent.
Roger Bosch (ERC) ha criticat el model de poble i s'ha preguntat què es trobarà el proper equip de govern Foto: Isaac Muntadas
En aquest sentit, el portaveu d'ERC, Roger Bosch, ha recordat que la partida destinada al procés participatiu només representa un 1,08% del total del pressupost; per tant, ''li hauríem de dir 'partida participativa' i no 'pressupostos participatius'''. Creixans l'hi ha recordat que adopten determinats compromisos en funció del què els hi demana la gent i això ''no deixa de ser una participació''. Amb tot, l'edil d'Hisenda també ha reconegut que hi ha molts pobles de Catalunya en què utilitzen la terminologia emprada per Bosch per referir-se a aquesta partida. A tot això, Creixans ha remarcat que l'equip de govern actual va ser el primer que va iniciar aquest projecte i ha rememorat que, quan ells estaven a l'oposició, ni tan sols se'ls convidava a una reunió per parlar dels comptes ''com es fa ara''.
El regidor de la CUP, Santi Llagostera, ha dit que un procés de participació és un tema ''molt complicat''; ja que segons ell, sinó s'hi involucren les associacions de veïns ''que s'haurien de formar i, evidentment, és una cosa que tampoc hi ha un compromís, els ciutadans no tenen responsabilitat sobre les coses públiques''. L'edil cupaire creu que es falla pel què fa al sistema conceptual de la democràcia. Creixans ha apuntat que hi ha moltes accions que s'han de prendre sense demorar-se massa; ja que per depèn quines actuacions, un procés participatiu s'allarga més temps del desitjat.
Santi Llagostera (CUP) ha demanat més involucració per fer funcionar millor els pressupostos participatius Foto: Isaac Muntadas
Altres inversions i prioritats
Altres inversions destacades amb recursos propis del consistori per l'any 2019 són una partida de 115.000 euros per asfaltar carrers; una de 105.000 euros per la segona fase dels vestidors del camp de futbol; un import de 50.000 euros destinats a la segona fase del parc de la Devesa del Pla o una millora a la piscina municipal amb la instal·lació d'un sistema anti-ofegament per un valor de 48.900 euros. També es destinaran diners als ascensors de Sant Pere, a la Farga Palau en el marc del projecte Poctefa, a millorar les escoles municipals o a cobrir la primera anualitat del projecte Feder Cultura Scriptorium, entre d'altres partides.
L'Ajuntament de Ripoll també disposarà d'un romanent de tresoreria de 213.000 euros amb què es podran executar diverses actuacions per un import de 122.600 euros. En principi, l'equip de govern ja s'ha compromès a pagar la segona anualitat de la via verda entre la capital del Ripollès i Campdevànol per valor de 64.700 euros o a fer actuacions al camí del Llegonet en la seva connexió amb la Ruta del Ferro -10.000 euros-. Els 90.400 euros restants encara s'ha de decidir perquè s'utilitzaran, però el consistori ripollès prioritzarà l'asfaltat de carrers i polígons industrials. A més, fent una clara picada d'ullet als grups de l'oposició, es podria remodelar l'hivernacle de Sant Pere i la pista d'skate a petició dels grups municipals de la CUP i de Fem Ripoll-CP respectivament. La portaveu socialista ha agraït aquesta iniciativa però ha reiterat que es faci un manteniment ''urgent'' perquè la pista d'skate està en un estat ''bastant lamentable''.
Anna Belén Avilés (Fem Ripoll-CP) ha demanat una actuació urgent a la pista d'skate Foto: Isaac Muntadas
Pel què fa a les prioritats del consistori per l'exercici de l'any vinent, n'hi ha quatre de molt clares. En primer lloc, hi ha un pla d'actuació socioeconòmica que es divideix en dos branques: l'acció social i l'economia i ocupació. Pel què fa a l'acció social, l'Ajuntament hi invertirà 701.200 euros -un increment d'1,55% respecte l'any 2018, que era de 690.500 euros-. Les partides que més destaquen són les de serveis socials (239.900 euros), atenció a la gent gran (228.800 euros) i de subvencions a les entitats i associacions (115.500 euros). També hi ha una partida de 30.000 euros per la rehabilitació de pisos pel barri Vell per lloguer social, arran d'una moció que va presentar la CUP en el seu moment.
En referència a l'economia i ocupació, el consistori hi aportarà 796.700 euros -un increment del 3,15% respecte l'any 2018, que era de 772.400 euros-. Les partides més importants són la d'ocupació mitjançant programes d'accions ocupacionals, que ascendeix fins als 204.000 euros; la promoció del turisme i difusió de la Portalada del Monestir de Santa Maria de Ripoll per un import de 167.500 euros o els diners que van destinats a fires i a dinamització comercial (103.000 i 102.000 euros respectivament). La tercera pota prioritària pel consistori és la cultura i coneixement com a factor de cohesió social, que tindrà una partida de 393.500 euros (373.000 euros el 2018, que suposa un augment del 5,50%). Aquí hi haurà una partida de 170.000 euros destinada a les festes populars entre les quals s'hi inclou el Festival inclusiu Inspira 2019 (20.000 euros), impulsat per la Fundació MAP aquest any; 95.000 euros pel programa de cultura 2019 o 39.000 euros per l'Escola Comarcal de Música i Formació d'adults per un valor de 39.900 euros.
Creixans ha accentuat que durant els dos mandats de CiU primer i del PDECat-DC després, s'han invertit 5.170.000 euros en inversions -646.250 per any-; dels quals 4.580.000 euros (88,60%) han estat amb recursos propis i l'11,40% restant (590.000 euros) han estat finançades per altres ens.
Es continuaran donant subvencions per la rehabilitació de pisos del barri Vell Foto: Jordi Remolins
El deute, continua reduint-se
El regidor d'ERC, Roger Bosch, ha començat recriminant a l'equip de govern que cada any parli de l'assecament del deute quan aquest últim any de legislatura demanaran un crèdit que ''no servirà per fer una acció pel poble sinó per pagar segurament totes aquelles coses ja compromeses en aquest any en curs''. El regidor d'Hisenda, Josep Maria Creixans, ha recordat que, des de l'any 2011, l'equip de govern ha reduït l'endeutament de la corporació en 8.418.234 euros. Actualment, el deute de l'ens se situa en 5.208.481 euros quan a finals de l'any 2011 estava en 13.626.715 euros -una reducció de 1.052.279 euros per any-. Resumint, el deute se situa en un 50,39% quan a principis de l'any 2012 era de 125,66%.
A més, Creixans ha puntualitzat que en el mandat d'ERC, durant l'etapa de l'actual consellera Teresa Jordà al capdavant del consistori, amb el suport del PSC i d'ICV es van demanar 10.102.104 euros en préstecs durant vuit anys; mentre que l'actual equip de govern només n'ha demanat 590.000 euros en el mateix període de temps. ''Sense criticar-los a vostès, que no eren regidors dels grups municipals que van governar del 2003 al 2011, crec que el proper equip de govern es trobarà un Ajuntament amb les arques sanejades i podrà fer grans actuacions i préstecs si així ho desitja'', ha sentenciat. Creixans ha reconegut que no els hi agrada concertar préstecs, però assegura que s'ha fet de forma raonada per tal que no superés la rebaixa del deute anual. ''Sé quin poble es va trobar la gent l'any 2012, però no sé quin poble es trobarà l'any 2019. Segurament el calaix de l'Ajuntament farà més bona cara'', ha respòs Bosch. L'edil d'Hisenda l'hi ha replicat que no volien que el proper equip de govern es trobés el mateix que CiU l'any 2012.
Expropiacions i tresoreria
Creixans també ha relatat que l'equip de govern actual del PDECat-DC ha hagut de fer front a una sèrie d'expropiacions forçoses derivades del POUM de l'any 2008, subscrit per ERC i el PSC. El regidor demòcrata ha explicat que s'han pogut arreglar i pactar amb els propietaris els pagaments d'aquestes expropiacions sense arribar als tribunals i haver de passar per processos judicials més llargs. En total, els costos de les quatre expropiacions o acords d'adquisició que hi ha sobre la taula (Carrer Sant Jaume; Carrer Trinitat, 20; La Torre i la Finca Palau) ascendeixen fins a 1.499.966,12. Fins als pressupostos de l'any 2019 ja s'han pagat 428.623,45 euros i quedarien pendents de pagar 1.071.342,67 euros, els quals s'haurien de pagar en els propers anys.
Respecte al romanent de tresoreria, l'Ajuntament ha acumulat un romanent positiu d'1.150.935,81 euros en els darrers set anys. L'any 2012 era de 10.222,81 euros; mentre que enguany s'ha situat en 213.640,44 euros. Segons Creixans, aquest balanç tan positiu ha permès fer més inversions. A més, segons els càlculs de l'edil d'Hisenda, la tresoreria s'ha millorat en més de 2.700.000 euros des de l'any 2011. Llavors, la tresoreria estava a -1.584.140,43 euros (10 de juny de 2011) i a 31 de desembre d'aquest any estarà a 1.175.000 euros.
La zona de La Torre de Ripoll Foto: Arnau Urgell
Els impostos i les taxes, congelades
Una de les altres banderes que sempre ha exhibit Creixans per defensar els pressupostos és la ''congelació'' dels impostos i taxes durant els dos mandats que CiU -ara PDECat-DC- ha estat al capdavant de l'Ajuntament. Creixans ho ha comparat amb els vuit d'anys de govern entre ERC i el PSC. Per exemple, l'edil demòcrata ha subratllat que l'IBI, l'IAE, l'ICO i l'impost de circulació de vehicles no s'ha tocat mentre que durant el mandat d'esquerres va pujar en un 27%, 83%, 83% i 24% respectivament. En canvi, pel què fa a la taxa d'escombraries, el consistori actual l'ha apujada en un 11,32% en aquests anys; mentre que l'anterior ho va fer en un 242%.
Enguany, l'Ajuntament preveu ingressar 4.675.732,37 euros per impostos indirectes (5.187.685,79 euros l'any passat), 85.000 euros per impostos indirectes -41.326,18 euros l'exercici 2018- i 2.463.166,16 euros en taxes, preus públics i altres ingressos (2.412.291,40 euros el 2018).
L'oposició hi troba coses a faltar
Novament, l'oposició s'ha abstingut en bloc. A banda d'alguns arguments que ja s'han desgranat, el portaveu d'ERC, Roger Bosch, ha assegurat que no són els pressupostos que voldrien, bàsicament perquè no ''hi veiem reflectit el model de poble i l'estratègia que nosaltres voldríem''. En aquest sentit, Bosch ha apuntat que ERC apostaria per potenciar aquelles accions més grans que ja estan arrelades a la vila com les fires importants i no es decantarien per fer proves de ''coses més petites''. La regidora de Fem Ripoll-CP ha subscrit gran part de les paraules de Bosch i ha demanat que es reservin alguns diners del fons de contingència per fer un arranjament una mica més ambició de la font del Tòtil.
Finalment, el regidor de la CUP, Santi Llagostera, ha reconegut que; tot i que ja hi ha partides destinades a la cura del medi ambient, caldria que se'n habilitessin més. ''Sabem que a les muntanyes de l'entorn estan plenes d'arbres però els nens i els avis necessiten un entorn ben dissenyat. El medi ambient és una base econòmica molt important'', ha conclòs''.
La taxa d'escombraries és la única que s'augmentat aquests anys Foto: Interempresas