El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ha publicat aquest dilluns la resolució sobre el protocol d'ús de pistoles elèctriques per part dels cossos de policia locals de Catalunya. Un cop publicada, la subdirectora general de Coordinació de la Policia de Catalunya, Begonya Curto ha previst que la utilització de les pistoles Taser incrementi a les policies municipals catalanes. Curto ho ha afirmat a la presentació de l'informe anual de policies locals.
La publicació al DOGC recorda que la llei 16/1991 recull que les policies policials tenen les competències necessàries per incorporar l'eina, mentre que el decret 219/1996 preveu que els ajuntaments es puguin dotar els agents de les seves policies locals de nous mitjans de defensa, sempre que estiguin homologats per les autoritats competents.
Aprovació del Parlament el 2016
La Comissió d'Interior del Parlament de Catalunya va aprovar el 6 de juliol del 2016 la utilització de pistoles Taser per part dels Mossos d'Esquadra, amb els únics vots en contra de Catalunya Sí Que Es Pot i la CUP.
Els Mossos les van començar a utilitzar al juny i ara, el conseller d'Interior, Miquel Buch, ha firmat la resolució per la qual es defineix els protocols que hauran de tenir en compte les policies locals a l'hora d'utilitzar-les, que es van aprovar el 5 de novembre.
Un cop publicat el protocol, Interior preveu que creixi el nombre de cossos policials municipals que utilitzin les Taser. Actualment, una quarantena de policies locals ja tenen pistoles elèctriques.
Detalls del protocol
Les pistoles Taser són unes armes immobilitzadores amb efectes lesius, ja que afecten el funcionament motriu de l'organisme. El protocol publicat avui estableix que les descàrregues no podran superar els cinc segons i que la pistola només es pot utilitzar en situacions en què hi hain un "risc racionalment greu per a la vida o la integritat física dels agents o terceres persones". També, quan els agents considerin que la situació pot comportar un risc per a la seguretat ciutadana.
El protocol estableix que abans d'utilitzar les Taser s'han d'haver esgotat totes les vies de diàleg i negociació. A més, els policies hauran d'avisar la persona que procediran a fer servir l'arma. Pel que fa a la seva utilització, el protocol també preveu que les pistoles es poden utilitzar sense necessitat de disparar-les, amb l'objectiu de dissuadir.
En cap cas es podran aplicar les descàrregues de la pistola a dones embarassades, menors de 12 anys i a persones d'edat avançada o dèbils de salut. Tampoc no s'aconsella la seva utilització en concentracions de moltes persones, excepte en casos en què la persona posi en risc la integritat dels agents o pugui causar un problema de seguretat ciutadana. A més, qualsevol actuació amb el Taser haurà de ser enregistrada.
Crítiques d'organitzacions de drets humans
Entitats en defensa dels drets humans han criticat reiteradament les pistoles elèctriques. Entre altres qüestions, consideren que els agents no saben si la persona sobre la qual disparen presenta alguna de les contraindicacions per rebre la descàrrega.
A banda, també consideren que poden arribar a vulnerar els drets de les persones i han manifestat preocupació pel tipus de gravació de la descàrrega que es durà a terme.
Una policia "homogènia"
El Departament d'Interior ha previst l'increment d'ús de les pistoles elèctriques coincidint amb la presentació de l'informe anual de les policies locals de Catalunya del 2017. Un any més, l'objectiu de la conselleria és, segons el seu responsable Miquel Buch, "homogeneïtzar" els cossos policials a Catalunya. De fet, l'ús de pistoles elèctriques va en aquest sentit, segons Interior.
Buch, durant la presentació de l'informe Foto: ACN
Les policies locals de Catalunya tenen 10.850 efectius, el 40% dels agents de policia del país. Tot i això, bona part són els 2.930 agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Actualment hi ha 215 cossos municipals arreu del territori, a l'espera que el de Maçanet de la Selva es converteixi en el número 216. El director general d'Administració de Seguretat, Jordi Jardí, ha reivindicat la tasca de les policies municipals en la lluita antiterrorista. "Són les que tenen més informació de primera mà", ha assegurat.
El 2017 els fets delictius van incrementar un 2,6% respecte del 2013, la qual cosa va requerir 3 milions de serveis policials, l'equivalent a 229 serveis per agent. La majoria de les intervencions (27%) van estar relacionades amb la seguretat ciutadana mentre que el 26% van ser relacionades amb el trànsit i la seguretat viària.
D'altra banda, Interior ha reconegut que un dels reptes pendents és augmentar la presència de dones als cossos policials. Actualment només l'11,7% del total d'agents són dones i Curto ha assegurat que el departament treballarà en el marc del pla estratègic de l'Institut Català de les Dones. "Mirarem què fan en altres països i incidirem perquè en el reclutament hi hagi referents femenins que permetin conèixer la professió perquè les dones no en tinguin una visió de culebrot", ha dit la subdirectora general de Coordinació de Policia.