22
de novembre
del
2018
Actualitzat
a la
13:51h
La fiscal general de l'Estat, María José Segarra Foto: Aida Morales
Primera visita de la fiscal general de l'Estat, María José Segarra, a Catalunya, després que la Fiscalia fes públics els seus escrits d'acusació contra els líders sobiranistes i l'excúpula dels Mossos de cara al judici de l'1 d'octubre que se celebrarà al Tribunal Suprem. Una visita, ha assegurat, on s'han tractat diversos aspectes amb la Fiscalia de Catalunya, com ara les investigacions, també, contra més de 700 alcaldes d'arreu de Catalunya que van col·laborar d'alguna manera a posar les urnes l'1-O. D'aquests, però, només van mantenir obertes una vuitantena de diligències, que són les que ara han culminat.
Segons ha admès Segarra en una breu compareixença a la Ciutat de la Justícia, la Fiscalia possiblement es querellarà contra alguns d'aquests batlles que van cedir espais i van signar un decret d'alcaldia en suport al referèndum, tot i que valorarà "cas per cas" la situació de cadascun. En aquest sentit, però, la fiscal general ha volgut deixar molt clar que "la Fiscalia no té cap causa general, ni opinió generalitzada" respecte de la causa que envolta el referèndum, i ha refermat que sempre s'actuarà "amb ple respecte del principi de legalitat". "No pot ser de cap altra forma", ha remarcat.
La investigació del ministeri públic va iniciar-se de la mà del llavors fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, que va demanar obrir diligències d'investigació contra 712 alcaldes dels ajuntaments que figuraven en la llista de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i que havien signat decrets a favor del referèndum. Des de llavors, els fiscals catalans en van citar desenes durant les dues setmanes anteriors al referèndum. Alguns alcaldes no hi van anar, i la resta es van negar a declarar al·legant que el cas ja estava en mans de jutjats o que no havien comès cap delicte.
Ara, ha precisat Segarra, les diligències estan "ultimades" i en un "breu termini de temps" es donarà a conèixer quines es judicialitzen i quines són arxivades, depenent de la situació concreta. "Són conductes personals" dels alcaldes, ha determinat la fiscal, i per aquest motiu ha assegurat que no hi ha un "criteri" a seguir.
Defensa de la independència judicial
Segarra ha defensat el paper de la Fiscalia com a garant de la independència judicial, i ha considerat que la renuncia del president de la sala segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, a la proposta de presidir l'alt tribunal i el Consell General el Poder Judicial és "oportuna", en el marc d'una decisió "personal i molt respectable".
"La Fiscalia estarà sempre al costat de qualsevol reforma legislativa que s'orienti a reforçar la imatge de la independència i la confiança que ha de tenir la societat en la justícia", ha remarcat, i per tant, ha dit, no veuria amb mals ulls un "plantejament o replantejament" de les maneres com s'escullen els vocals del CGPJ. A més, ha considerat "prudent" suspendre ara la renovació el Poder Judicial i "deixar-lo per un moment posterior".
Sobre la decisió de l'advocada general de l'Estat, Consuelo Castro, de substituir Edmundo Bal -l'advocat que representava l'estat en la causa contra el procés i que defensava mantenir l'acusació de rebel·lió-, ha negat fer declaracions perquè, ha afegit, "és una decisió interna".