14
de novembre
del
2018
Actualitzat
a les
14:01h
L'Anuari Econòmic Comarcal 2018 del BBVA ha conclòs que l'economia catalana va créixer un 3,3% durant el 2017, el que segons els responsables de l'estudi confirma que s'ha accentuat la recuperació i que els registres de l'any passat ja superin els del 2007, quan es va iniciar la crisi. Tot i així, el creixement ha estat dispar arreu de Catalunya, que reflecteixen els distints pesos de l'activitat industrial i dels serveis vinculats a ella o a l'exportació.
Les comarques centrals són les que més van créixer gràcies a la seva expansió industrial i la solidesa mostrada pels serveis, seguit de les comarques de l'AMB i el Camp de Tarragona. En concret, les comarques que més van créixer són el Vallès Occidental, amb un 5,1%; el Bages i Osona, amb un 4,2%; seguit de la Cerdanya i el Maresme, amb un 4%. L'estudi ha estat presentat aquest dimarts pel catedràtic emèrit d'Economia Aplicada de la UAB, Josep Oliver.
Per eixos territorials, a les comarques centrals i al Camp de Tarragona és on es va produir un major creixement, del 3,6% en ambdós casos; seguit de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, amb un 3,4%, davant el 2,1% de les Terres de l'Ebre, que és on l'augment va ser més discret. Es tracta d'un mapa similar al període acumulat entre 2013 i 2017.
Pel que fa als altres territoris, a l'eix gironí es va produir un augment del 2,9%, al Pla de Lleida un 2,7% i a les comarques de muntanya un 2,7%.
En l’àmbit industrial, els avanços en 2017 han estat molt intensos a les comarques centrals (5,7%), el Camp de Tarragona (5,3%) i l’AMB (5,1%). A aquesta forta dinàmica, cal afegir la intensa pulsió terciària, amb avanços del 2,9% a l’AMB i les Comarques Centrals, i del 3,1% al Camp de Tarragona.
A l’altre extrem, amb creixements sensiblement menors, se situen els eixos de les comarques de Girona (augments el 2017 del 2,9%), el Pla de Lleida (2,7%) i les Comarques de Muntanya (2,7%) i les Terres de l’Ebre (2,1%).
El Ripollès
El creixement al Ripollès (1,7%) va ser un dels més baixos de tot Catalunya, concretament, el sisè, només superat per la Ribera de l'Ebre (0,5%), Solsona (0,9%), la Segarra i l'Alt Urgell (1,5%) i el Pallars Jussà (1,6%).
El moderat augment del PIB a la comarca reflecteix el sòlid avenç de la indústria (3,1 %), que va veure’s frenat pel baix augment dels serveis (1,3 %), les davallades de la construcció (-1,6 %) i del primari (-3,7 %).
Amb aquests resultats del 2017, el Ripollès pot considerar superada la crisi. El biaix productiu al final de l’expansió anterior vers la construcció i els serveis personals, a més de determinades produccions industrials, van provocar una recessió 2007-13 que va ser menys intensa que la catalana en ocupació (davallada del -8,0 % en el PIB agregat i del -9,3 % en afiliació). Amb això, i la millora a partir del 2014 (increments del 7,8 % en el PIB del 3,4 % en afiliació), el resultat final de la dècada 2007-17 ha estat d’un ordre similar a la mitjana catalana.
Així, en termes constants, el VAB del 2017 s’ha situat només un -0,8 % per sota el del 2007 (lleugera superació en el cas català) mentre que, en el mercat de treball, el suau creixement de l’1,4 % de l’afiliació el 2017 situa els 9.700 afiliats vora un 6 % per sota els 10.300 del 2007, una contracció una mica superior a la mitjana catalana (del -4,7 %).
El moderat increment del terciari reflecteix, lògicament, el dels serveis privats (1,6 %), els que dominen la comarca (76,7 % del PIB sectorial el 2016), ja que tot i l’augment del comerç, el moderat ascens de l’hostaleria i la davallada de les activitats professionals, científiques i administratives van arrossegar a la baixa el conjunt. De la seva banda, el serveis col·lectius van avançar molt modestament (0,3 %). Tot i això, el PIB terciari ha superat els registres del 2007 en un 10,7 %, mentre l’afiliació al sector (que va augmentar d’un 2,0 % el 2017) va situar-se ja en els 6.200 afiliats, per sobre els 5.500 del 2007.
El prou elevat augment del PIB industrial reflecteix, en particular, el fort creixement de la metal·lúrgia i productes metàl·lics (6,9 %), juntament amb avenços rellevants en altres branques importants (cautxú i plàstics o tèxtil), ja que les indústries alimentàries, les més rellevants a la comarca, pràcticament no van créixer. Amb aquests resultats de 2017, el sector es troba a punt de superar la crisi: el PIB del 2017 només està un -0,3 % per sota el del 2007, tot i que els 2.500 afiliats al sector (després del creixement de l’1,0 % el 2017) encara no han pogut superar els registres del 2007.
La davallada de la construcció reflecteix com, amb l’excepció de la branca d’instal·lació i acabats, la resta de subsectors van retrocedir, destacant pel seu pes l’edificació i promoció immobiliària. En l’àmbit estrictament residencial, els habitatges iniciats a la comarca van continuar amb baixos valors (19 en total).
Finalment, la contracció del primari al Ripollès el 2017 va ser l’expressió de la caiguda de la ramaderia, la seva principal branca, arrossegada per la davallada del boví, mentre que el PIB agrícola creixia prou, empentat per les plantes farratgeres tot i la caiguda a patates i cereals.
Les comarques centrals són les que més van créixer gràcies a la seva expansió industrial i la solidesa mostrada pels serveis, seguit de les comarques de l'AMB i el Camp de Tarragona. En concret, les comarques que més van créixer són el Vallès Occidental, amb un 5,1%; el Bages i Osona, amb un 4,2%; seguit de la Cerdanya i el Maresme, amb un 4%. L'estudi ha estat presentat aquest dimarts pel catedràtic emèrit d'Economia Aplicada de la UAB, Josep Oliver.
Per eixos territorials, a les comarques centrals i al Camp de Tarragona és on es va produir un major creixement, del 3,6% en ambdós casos; seguit de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, amb un 3,4%, davant el 2,1% de les Terres de l'Ebre, que és on l'augment va ser més discret. Es tracta d'un mapa similar al període acumulat entre 2013 i 2017.
Pel que fa als altres territoris, a l'eix gironí es va produir un augment del 2,9%, al Pla de Lleida un 2,7% i a les comarques de muntanya un 2,7%.
En l’àmbit industrial, els avanços en 2017 han estat molt intensos a les comarques centrals (5,7%), el Camp de Tarragona (5,3%) i l’AMB (5,1%). A aquesta forta dinàmica, cal afegir la intensa pulsió terciària, amb avanços del 2,9% a l’AMB i les Comarques Centrals, i del 3,1% al Camp de Tarragona.
A l’altre extrem, amb creixements sensiblement menors, se situen els eixos de les comarques de Girona (augments el 2017 del 2,9%), el Pla de Lleida (2,7%) i les Comarques de Muntanya (2,7%) i les Terres de l’Ebre (2,1%).
El Ripollès
El creixement al Ripollès (1,7%) va ser un dels més baixos de tot Catalunya, concretament, el sisè, només superat per la Ribera de l'Ebre (0,5%), Solsona (0,9%), la Segarra i l'Alt Urgell (1,5%) i el Pallars Jussà (1,6%).
El moderat augment del PIB a la comarca reflecteix el sòlid avenç de la indústria (3,1 %), que va veure’s frenat pel baix augment dels serveis (1,3 %), les davallades de la construcció (-1,6 %) i del primari (-3,7 %).
Amb aquests resultats del 2017, el Ripollès pot considerar superada la crisi. El biaix productiu al final de l’expansió anterior vers la construcció i els serveis personals, a més de determinades produccions industrials, van provocar una recessió 2007-13 que va ser menys intensa que la catalana en ocupació (davallada del -8,0 % en el PIB agregat i del -9,3 % en afiliació). Amb això, i la millora a partir del 2014 (increments del 7,8 % en el PIB del 3,4 % en afiliació), el resultat final de la dècada 2007-17 ha estat d’un ordre similar a la mitjana catalana.
Així, en termes constants, el VAB del 2017 s’ha situat només un -0,8 % per sota el del 2007 (lleugera superació en el cas català) mentre que, en el mercat de treball, el suau creixement de l’1,4 % de l’afiliació el 2017 situa els 9.700 afiliats vora un 6 % per sota els 10.300 del 2007, una contracció una mica superior a la mitjana catalana (del -4,7 %).
El moderat increment del terciari reflecteix, lògicament, el dels serveis privats (1,6 %), els que dominen la comarca (76,7 % del PIB sectorial el 2016), ja que tot i l’augment del comerç, el moderat ascens de l’hostaleria i la davallada de les activitats professionals, científiques i administratives van arrossegar a la baixa el conjunt. De la seva banda, el serveis col·lectius van avançar molt modestament (0,3 %). Tot i això, el PIB terciari ha superat els registres del 2007 en un 10,7 %, mentre l’afiliació al sector (que va augmentar d’un 2,0 % el 2017) va situar-se ja en els 6.200 afiliats, per sobre els 5.500 del 2007.
El prou elevat augment del PIB industrial reflecteix, en particular, el fort creixement de la metal·lúrgia i productes metàl·lics (6,9 %), juntament amb avenços rellevants en altres branques importants (cautxú i plàstics o tèxtil), ja que les indústries alimentàries, les més rellevants a la comarca, pràcticament no van créixer. Amb aquests resultats de 2017, el sector es troba a punt de superar la crisi: el PIB del 2017 només està un -0,3 % per sota el del 2007, tot i que els 2.500 afiliats al sector (després del creixement de l’1,0 % el 2017) encara no han pogut superar els registres del 2007.
La davallada de la construcció reflecteix com, amb l’excepció de la branca d’instal·lació i acabats, la resta de subsectors van retrocedir, destacant pel seu pes l’edificació i promoció immobiliària. En l’àmbit estrictament residencial, els habitatges iniciats a la comarca van continuar amb baixos valors (19 en total).
Finalment, la contracció del primari al Ripollès el 2017 va ser l’expressió de la caiguda de la ramaderia, la seva principal branca, arrossegada per la davallada del boví, mentre que el PIB agrícola creixia prou, empentat per les plantes farratgeres tot i la caiguda a patates i cereals.
Anuari Econòmic Comarcal 2018 del BBVA by naciodigital on Scribd