Sant Joan de les Abadesses

L'Agència de Desenvolupament del Ripollès presenta el nou curs de l'Escola de Pastors a Sant Joan

L'exalumne Mel Brusaferri regenta una formatgeria al Mas el Pujol amb 14 caps de bestiar i una producció artesana d'entre 3 i 4 formatges a la setmana

per Isaac Muntadas, Sant Joan de les Abadesses, 12 de novembre de 2018 a les 18:43 |
Mel Brusaferri, a l'estable on dormen les 14 vaques de la seva explotació | Isaac Muntadas
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de novembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquest dilluns al matí, l'Agència de Desenvolupament del Ripollès (ADR) ha presentat el nou curs de l'Escola de Pastors de Catalunya al Mas el Pujol de Sant Joan de les Abadesses. El lloc escollit per dur a terme la presentació no ha estat a l'atzar; ja que allà fa un temps que hi viu un exalumne d'aquest escola, Mel Brusaferri, el qual ha impulsat la seva pròpia formatgeria amb vaques de llet després de fer pràctiques en dues explotacions agràries del Ripollès.

Segons les dades donades per l'ADR, a Catalunya han desaparegut 52.739 explotacions agràries en els últims 20 anys. Això significa que cada any es perden unes 2.637 explotacions -7 al dia-. A més, a l'Estat Espanyol, el 61% dels pagesos tenen més de 50 anys i únicament el 7% dels pagesos de tot Europa tenen menys de 35 anys. Per tant, d'aquí una dècada el vell continent haurà perdut la meitat dels membres de la professió. Unes xifres demolidores pel sector primari que no conviden a l'optimisme. Per aquests motius, l'any 2009 va néixer l'escola de pastors al Pallars Sobirà (Rialp) i; només un any després, es va estendre a tot Catalunya.

 

Mariona Rota i Mel Brusaferri presentant una nova edició de l'escola de pastors Foto: Isaac Muntadas


El curs de l'Escola de Pastors

La tècnica de l'ADR, Mariona Rota, ha explicat que hi ha temps per inscriure's al nou curs de l'Escola de Pastors fins al proper dia 25 de novembre. Llavors, els candidats passaran per un procés de selecció on s'agafaran aquelles persones que realment vulguin treballar al camp o amb animals per convertir-se en els futurs pagesos de Catalunya. D'aquesta manera, es vol intentar frenar la sagnia d'explotacions que tanquen diàriament. Les persones que superin la selecció estaran un mes fent teoria intensiva -del 18 de març al 13 d'abril- al Pallars Sobirà i; tot seguit, es distribuiran arreu del territori en funció de les seves preferències per fer pràctiques en una o diverses explotacions agràries durant quatre mesos. Les pràctiques es poden fer des del 24 d'abril fins ara al desembre. A més, durant aquests mesos es faran quatre seminaris d'una setmana de durada sobre alimentació, sanitat, producció càrnia i lletera i pla d'empresa.

Rota ha detallat que cada any reben moltes sol·licituds i sempre s'ha de fer selecció. ''Això sap greu però es mira que hi puguin entrar aquelles persones que tenen un peu a dins del sector'', ha apuntat. Curiosament, el perfil de persona que sol tenir més interès amb l'Escola de Pastors de Catalunya és gent nouvinguda al món de pagès; tot i que també hi ha gent que prové d'aquest sector.

 

La ''Dinamita'' és una de les 14 vaques d'en Mel Foto: Isaac Muntadas


En Mel, d'arquitecte a formatger

Mel Brusaferri és l'exemple vivent de què l'Escola de Pastors de Catalunya té èxit. Com la gran majoria de persones que decideixen entrar en aquest món, Brusaferri prové del món urbanita. En concret, ell treballava d'arquitecte a Barcelona i arrel de la crisi immobiliària del sector va haver de reinventar-se per complet. Quan era petit, aquest italià nascut a Milà, estiuejava amb la seva família als Alps. Allà veia com es cuidaven les vaques i es feia el formatge. Per tant, tot i viure a la ciutat durant tota la seva vida, tenia nocions del món rural i va decidir llençar-se a la piscina per saber si valia per fer de pagès.

Brusaferri va entrar a l'escola de pastors l'any 2015 i va fer les pràctiques en una explotació de vaques de carn de Molló i al Mas Pujol Orra de les Llosses amb una explotació de vaques de llet. En poc més de dos anys, el seu somni s'ha fet realitat i aquest italià s'ha quedat a viure al Ripollès i ja regenta la seva pròpia formatgeria. Brusaferri compta amb 14 caps de bestiar -9 exemplars adults- i va començar a elaborar formatges a finals d'aquest mes de juny. Les vaques que té són d'una raça alpina italiana. ''És sobretot per un tema de màrqueting, ja que jo sóc italià i volia fer formatges típics d'allà'', ha assenyalat.

En principi, Brusaferri va apostar per començar a poc a poc i anar creixent amb el temps, ja que es tracta d'una explotació ecològica de cicle tancat amb una producció mitjana-baixa però d'un producte selecte. Fins fa poc, aquest pagès obtenia uns 1.000 litres de llet al mes, però ara ha baixat a uns 700 litres perquè fa poc que han nascut dues vedelles que demanden més llet. Traduït a xifres, això suposa que si abans feia unes quatre rodes de formatge a la setmana, ara en fa entre 2 i 3. ''Estan criades com si fossin nenes. Això té un valor afegit i a un preu assequible'', ha remarcat.

El formatge que produeix Brusaferri es diu Toma -és com es diu el formatge de roda als Alps- i és un formatge de roda molt gran que pesa entre 5 i 6 quilos. Un producte molt típic d'Itàlia, França o Suïssa. De moment, aquest formatger va acumulant unitats del producte per tenir estoc; tot i que ja l'està venent en mercats, distribuïdors, cooperatives de consum i a clients conscienciats per buscar un producte ecològic i de qualitat.
 

Brusaferri ensenyant on guarda els formatges de roda Toma d'entre 5 i 6 quilos Foto: Isaac Muntadas


La burocràcia, la gran trava

Brusaferri té passió pel què fa i l'Escola de Pastors de Catalunya li ha servit de trampolí per fer realitat el seu somni. Tot i així, aquest formatger ha explicat que per començar de zero amb una nova vida al camp s'ha de tenir cert bagatge en la gestió i el ''cap sobre les espatlles'' en tot moment. Brusaferri ha reconegut que cal fer un canvi de xip important i deixar enrere la vida a la ciutat per preparar-se alhora de treballar a ''la intempèrie i amb aquests animals''.

Aquest formatger atribueix la pèrdua d'explotacions agràries a la burocràcia, que qualifica ''d'ofegadora''. Per il·lustrar-ho, Brusaferri ho ha exemplificat amb el decret de la llet crua impulsat pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya ara fa uns mesos. Aquest decret permet al pagès vendre la llet directament i a un preu més alt. Amb tot, aquesta llet ha de passar per una gran quantitat de controls sanitaris. ''Està bé fer controls i registres, però això et treu moltes hores de feina i et posen moltes traves'', ha dit.

A més, Brusaferri ha detallat que quan es volen vendre quatre ampolles de llet a un lloc selecte i a preu assequible, ''en vens una i et tornen les altres''. Això es deu al fet que la gent compra a grans distribuïdors amb qui les petites explotacions no poden competir econòmicament. Un peix que es mossega la cua i que el sector haurà de reflexionar què s'ha de fer per capgirar-ho.
 

Les vaques de Brussaferri descansant al camp Foto: Isaac Muntadas

 

Participació