12
de novembre
del
2018
Actualitzat
a la
13:57h
El Tribunal de Comptes condemna l'expresident Artur Mas, i els exconsellers Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau a pagar 4,9 milions d'euros, arran de la despesa que va suposar -per a l'administració pública- la consulta del 9-N. Es tracta d'una suma inferior a la que demanava la Fiscalia, i que ascendia a 5,2 milions d'euros. Així, el tribunal considera que els consellers tenen responsabilitat comptable, i els insta a retornar els diners de forma solidària, és a dir, que hauran d'aportar-los entre tots. No obstant això, puntualitza que és l'expresident el màxim responsable i, per tant, l'obliga a assumir el que no aportin la resta de condemnats.
El passat 10 d'octubre, Mas, Ortega, Rigau i Homs ja van comparèixer a la seu del tribunal a Madrid, on van assegurar que no eren conscients de cometre cap il·legalitat. De fet, en la seva declaració van repetir molts dels arguments que ja havien esgrimit davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que, finalment, va fer caure l'acusació per malversació. Les entitats que van denunciar el suposat ús de diner públic són Societat Civil Catalana i l'Associació d'Advocats Catalans.
Durant el judici, les acusacions van interrogar els líders catalans sobre la compra de material abans de la consulta, concretament, d'ordinadors, amb una partida de despesa de 2,8 milions d'euros. Sobre això, Mas va concretar que l'objectiu era modernitzar elements del sistema educatiu català i, en qualsevol cas, fer-ne un ús puntual el 9-N. No obstant això, va insistir que l'organització estava a mans dels voluntaris, i va recordar que, durant el temps que va durar el procés, cap jutge ni fiscal va instar a aturar la votació, ni tampoc van aclarir si la consulta s'havia de suspendre, tot i que ell va demanar-ho directament als tribunals.
Mas, Ortega, Rigau i Homs ja havien dipositat 5,2 milions com a fiança, ja fos en efectiu o a través del valor d'immobles i propietats. Ara, els diners que han aportat de més se'ls hauran de retornar, i 4,9 reingressaran al compte de l'administració afectada per la malversació, és a dir, de la mateixa Generalitat.
Qui ha redactat la resolució és la consellera del departament segon del Tribunal de Comptes, l'exministra de Justícia del primer govern d'Aznar, Margarita Mariscal de Gante. La sentència, però, encara es pot recórrer a la sala de justícia del Tribunal de Comptes i, com a última instància, davant la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Suprem.
Immobles personals com a aval
Per poder pagar la fiança que se'ls havia demanat fins ara, és a dir, de 5,2 milions d'euros, els acusats van ingressar en efectiu 2,8 milions i van aportar immobles de la seva propietat com a aval. Fins el moment, els diners han estat retinguts al compte de consignacions, que depèn del Ministeri de Justícia, i respecte dels immobles s'ha fet un embargament provisional, tot i que els propietaris en poden seguir disposant.
Les propietats aportades com a aval són un pis de Mas situat al carrer Tuset de Barcelona, la meitat d'un immoble d'Homs a Taradell (Osona), finques d'Ortega a Barcelona i de Rigau a Ribes de Freser (el Ripollès) i també una propietat de l'exsecretari general de Presidència Jordi Vilajoana, a qui també s'acusa entre d'altres excàrrecs del govern de Mas.
Condemnes per desobediència
La consulta del 9-N ja es va jutjar al TSJC i al Tribunal Suprem el 2007, amb condemnes d'inhabilitació sobre l'expresident i els exconsellers que van anar dels sis mesos als dos anys: Mas va ser condemnat a dos anys d'inhabilitació i a una multa de 36.000 euros; Ortega a un any i nou mesos, i a una multa de 30.000 euros; Rigau a un any i sis mesos d'inhabilitació i a una multa de 24.000 euros, i Homs -al Suprem i ja amb condemna ferma- a un any i un mes d'inhabilitació, i a una multa de 30.000 euros. El cas sobre Mas, Ortega i Rigau, però, es torna a debatre al Suprem, després que aquests interposessin recurs.
El passat 10 d'octubre, Mas, Ortega, Rigau i Homs ja van comparèixer a la seu del tribunal a Madrid, on van assegurar que no eren conscients de cometre cap il·legalitat. De fet, en la seva declaració van repetir molts dels arguments que ja havien esgrimit davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que, finalment, va fer caure l'acusació per malversació. Les entitats que van denunciar el suposat ús de diner públic són Societat Civil Catalana i l'Associació d'Advocats Catalans.
Durant el judici, les acusacions van interrogar els líders catalans sobre la compra de material abans de la consulta, concretament, d'ordinadors, amb una partida de despesa de 2,8 milions d'euros. Sobre això, Mas va concretar que l'objectiu era modernitzar elements del sistema educatiu català i, en qualsevol cas, fer-ne un ús puntual el 9-N. No obstant això, va insistir que l'organització estava a mans dels voluntaris, i va recordar que, durant el temps que va durar el procés, cap jutge ni fiscal va instar a aturar la votació, ni tampoc van aclarir si la consulta s'havia de suspendre, tot i que ell va demanar-ho directament als tribunals.
Mas, Ortega, Rigau i Homs ja havien dipositat 5,2 milions com a fiança, ja fos en efectiu o a través del valor d'immobles i propietats. Ara, els diners que han aportat de més se'ls hauran de retornar, i 4,9 reingressaran al compte de l'administració afectada per la malversació, és a dir, de la mateixa Generalitat.
Qui ha redactat la resolució és la consellera del departament segon del Tribunal de Comptes, l'exministra de Justícia del primer govern d'Aznar, Margarita Mariscal de Gante. La sentència, però, encara es pot recórrer a la sala de justícia del Tribunal de Comptes i, com a última instància, davant la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Suprem.
Immobles personals com a aval
Per poder pagar la fiança que se'ls havia demanat fins ara, és a dir, de 5,2 milions d'euros, els acusats van ingressar en efectiu 2,8 milions i van aportar immobles de la seva propietat com a aval. Fins el moment, els diners han estat retinguts al compte de consignacions, que depèn del Ministeri de Justícia, i respecte dels immobles s'ha fet un embargament provisional, tot i que els propietaris en poden seguir disposant.
Les propietats aportades com a aval són un pis de Mas situat al carrer Tuset de Barcelona, la meitat d'un immoble d'Homs a Taradell (Osona), finques d'Ortega a Barcelona i de Rigau a Ribes de Freser (el Ripollès) i també una propietat de l'exsecretari general de Presidència Jordi Vilajoana, a qui també s'acusa entre d'altres excàrrecs del govern de Mas.
Condemnes per desobediència
La consulta del 9-N ja es va jutjar al TSJC i al Tribunal Suprem el 2007, amb condemnes d'inhabilitació sobre l'expresident i els exconsellers que van anar dels sis mesos als dos anys: Mas va ser condemnat a dos anys d'inhabilitació i a una multa de 36.000 euros; Ortega a un any i nou mesos, i a una multa de 30.000 euros; Rigau a un any i sis mesos d'inhabilitació i a una multa de 24.000 euros, i Homs -al Suprem i ja amb condemna ferma- a un any i un mes d'inhabilitació, i a una multa de 30.000 euros. El cas sobre Mas, Ortega i Rigau, però, es torna a debatre al Suprem, després que aquests interposessin recurs.
Sentència del Tribunal de Comptes sobre el 9-N by naciodigital on Scribd