12
de novembre
del
2018
Actualitzat
a la
13:05h
Què és?
Quan mengem, l'aliment passa de la boca a l'esòfag (al tòrax) i d'aquí a l'estómac (a l'abdomen). El tòrax i l'abdomen estan separats per un múscul que es diu diafragma, i l'esòfag i l'estómac es comuniquen a través d'un forat anomenat hiatus. El problema el tenim quan part de l'estómac passa a través de l'hiatus.
El problema el tenim quan part de l'estómac passa a través de l'hiatus, ja que això facilita el reflux gastroesofàgic, és a dir, que part del contingut de l'estómac retorna a l'esòfag. Quan això passa, els àcids presents a l'estómac irriten a l'esòfag, ja que no està protegit, i és quan apareixien els símptomes típics del reflux: acidesa, tos seca i malestar abdominal. Ara, cal deixar clar que també és pot tenir reflux sense tenir hèrnia, com pot passar durant l'embaràs o l'obesitat.
Què ens pot causar l'hèrnia?
L'hèrnia que es dona en nens és de caràcter hereditari. Quan apareix en adults, les causes poden ser diverses: obesitat, tabaquisme, tos molt violenta o vòmits repetitius durant molt temps o el fet que el pas del temps debilita el múscul del diafragma.
Recomanacions generals per a l'hèrnia d'hiatus i el reflux gastroesofàgic
L'objectiu de les recomanacions és facilitar les digestions o reduir la producció d'àcids de l'estómac.
- No dormir o estirar-se fins que hagin passat 2-3 hores de l'àpat i dormir amb el cap lleugerament aixecat (amb dos coixins).
- Deixar de fumar, ja que el tabac estimula la secreció d'àcids de l'estómac.
- No portar roba ajustada, evitar l'ús de cinturons.
- Quan ens ajupim, fer-ho doblegant les cames i no la cintura.
- Reduir l'estrès, ja que també augmenta la secreció d'àcids de l'estómac.
- Si en fer esport notem molèsties, reduir la intensitat. L'activitat física moderada està recomanada, però sempre segons tolerància.
Recomanacions dietètiques
Tot i que seguint les recomanacions generals millora la simptomatologia, no sempre són eficaces al 100%. Per això cal seguir una dieta que inclogui les recomanacions que tot seguit s'exposaran, recordant que cada persona és diferent i que s'ha de fer cas a les toleràncies i gustos personals, i tenint en compte l'estil de vida de cadascú. Per això és important consular a un dietista-nutricionista col·legiat sempre que hi hagi dubtes sobre l'alimentació
- Reduir sempre que sigui necessari.
- Evitar els àpats abundants i copiosos. Seria una bona opció acostumar-se a fraccionar l'alimentació menjant 5 cops al dia i mastegant a poc a poc.
- Evitar menjar o beure abans d'anar a dormir.
- Cuinar amb coccions senzilles: planxa, forn, vapor, microones... evitant els fregits i arrebossats.
- Quan hi ha molta irritació, anar al compte amb les temperatures extremes: el menjar molt fred o molt calent pot ser perjudicial.
- Evitar o reduir aliments molt grassos, picants o molt salats (salses amb nata o crema de llet, peix en escabetx o salat, formatges curats, làctics sencers, carns greixoses, embotits, vísceres, productes de brioxeria i la xocolata.
- Reduir el consum de begudes que augmenten la secreció d'àcids com són l'alcohol, el cafè, el té o les begudes amb gas.
- Segons tolerància, evitar els aliments àcids a l'hora de sopar: vinagre, cítrics (lli, oma, taronja, mandarines..), fruita no madura, tomàquet, iogurt.. També estar al cas de les sensacions al prendre determinats aliments, com el pebrot o la ceba o l'all.
- Evitar les infusions de menta.
Així doncs, què puc menjar?
Recordeu que no tot el que s'ha anomenat anteriorment afecta per igual a cada persona. És molt important estar al cas de la tolerància de cada un.
El que sí podem fer és:
- Acostumar-nos a substituir els làctics sencers per descremats, si ens costa el iogurt, provar amb un formatge fresc de postres.
- Escollir carns poc grasses, com la de pollastres, pavó o conill. També augmentar el consum de peix blanc i valorar la tolerància del peix blau.
- Les fruites, millor si són madures, si no en forma de compota, o al forn, ja que així disminueixen la seva acidesa.
- Les verdures i els cereals no acostumen a causar molèsties. Tot i així hauríem de vigilar amb les verdures flatulentes com la coliflor, les cols de brussel·les o les escarxofes i revisar si se'ns fan pesats els cereals d'esmorzar amb xocolata o els mueslis.
Gisela Pulido
Quan mengem, l'aliment passa de la boca a l'esòfag (al tòrax) i d'aquí a l'estómac (a l'abdomen). El tòrax i l'abdomen estan separats per un múscul que es diu diafragma, i l'esòfag i l'estómac es comuniquen a través d'un forat anomenat hiatus. El problema el tenim quan part de l'estómac passa a través de l'hiatus.
El problema el tenim quan part de l'estómac passa a través de l'hiatus, ja que això facilita el reflux gastroesofàgic, és a dir, que part del contingut de l'estómac retorna a l'esòfag. Quan això passa, els àcids presents a l'estómac irriten a l'esòfag, ja que no està protegit, i és quan apareixien els símptomes típics del reflux: acidesa, tos seca i malestar abdominal. Ara, cal deixar clar que també és pot tenir reflux sense tenir hèrnia, com pot passar durant l'embaràs o l'obesitat.
Què ens pot causar l'hèrnia?
L'hèrnia que es dona en nens és de caràcter hereditari. Quan apareix en adults, les causes poden ser diverses: obesitat, tabaquisme, tos molt violenta o vòmits repetitius durant molt temps o el fet que el pas del temps debilita el múscul del diafragma.
Recomanacions generals per a l'hèrnia d'hiatus i el reflux gastroesofàgic
L'objectiu de les recomanacions és facilitar les digestions o reduir la producció d'àcids de l'estómac.
- No dormir o estirar-se fins que hagin passat 2-3 hores de l'àpat i dormir amb el cap lleugerament aixecat (amb dos coixins).
- Deixar de fumar, ja que el tabac estimula la secreció d'àcids de l'estómac.
- No portar roba ajustada, evitar l'ús de cinturons.
- Quan ens ajupim, fer-ho doblegant les cames i no la cintura.
- Reduir l'estrès, ja que també augmenta la secreció d'àcids de l'estómac.
- Si en fer esport notem molèsties, reduir la intensitat. L'activitat física moderada està recomanada, però sempre segons tolerància.
Recomanacions dietètiques
Tot i que seguint les recomanacions generals millora la simptomatologia, no sempre són eficaces al 100%. Per això cal seguir una dieta que inclogui les recomanacions que tot seguit s'exposaran, recordant que cada persona és diferent i que s'ha de fer cas a les toleràncies i gustos personals, i tenint en compte l'estil de vida de cadascú. Per això és important consular a un dietista-nutricionista col·legiat sempre que hi hagi dubtes sobre l'alimentació
- Reduir sempre que sigui necessari.
- Evitar els àpats abundants i copiosos. Seria una bona opció acostumar-se a fraccionar l'alimentació menjant 5 cops al dia i mastegant a poc a poc.
- Evitar menjar o beure abans d'anar a dormir.
- Cuinar amb coccions senzilles: planxa, forn, vapor, microones... evitant els fregits i arrebossats.
- Quan hi ha molta irritació, anar al compte amb les temperatures extremes: el menjar molt fred o molt calent pot ser perjudicial.
- Evitar o reduir aliments molt grassos, picants o molt salats (salses amb nata o crema de llet, peix en escabetx o salat, formatges curats, làctics sencers, carns greixoses, embotits, vísceres, productes de brioxeria i la xocolata.
- Reduir el consum de begudes que augmenten la secreció d'àcids com són l'alcohol, el cafè, el té o les begudes amb gas.
- Segons tolerància, evitar els aliments àcids a l'hora de sopar: vinagre, cítrics (lli, oma, taronja, mandarines..), fruita no madura, tomàquet, iogurt.. També estar al cas de les sensacions al prendre determinats aliments, com el pebrot o la ceba o l'all.
- Evitar les infusions de menta.
Així doncs, què puc menjar?
Recordeu que no tot el que s'ha anomenat anteriorment afecta per igual a cada persona. És molt important estar al cas de la tolerància de cada un.
El que sí podem fer és:
- Acostumar-nos a substituir els làctics sencers per descremats, si ens costa el iogurt, provar amb un formatge fresc de postres.
- Escollir carns poc grasses, com la de pollastres, pavó o conill. També augmentar el consum de peix blanc i valorar la tolerància del peix blau.
- Les fruites, millor si són madures, si no en forma de compota, o al forn, ja que així disminueixen la seva acidesa.
- Les verdures i els cereals no acostumen a causar molèsties. Tot i així hauríem de vigilar amb les verdures flatulentes com la coliflor, les cols de brussel·les o les escarxofes i revisar si se'ns fan pesats els cereals d'esmorzar amb xocolata o els mueslis.
Gisela Pulido